Català Arabic Chinese Deutsch English Español Français Hebrew

Marc Gafarot: "Per què hem de tenir una política de defensa?"

Dimecres, 15 de març de 2017

En un article a Nació Digital Marc Gafarot afirma "Si cap país al món es pot permetre no disposar de mecanismes efectius de defensa, el nostre país per la seva situació geogràfica i per la importància, menys encara".

A continuació el reproduïm íntegrament:

(Catalonia) si vis pacem... Prepara’t per la guerra segons pregonava un vell i temut adagi romà. Avui però ho corregiríem dient si vols la pau dota’t d’una efectiva política de defensa i d’uns bons i, si pot ser poderosos, aliats exteriors. I és clar, si Catalunya vol ser un estat independent li caldrà seguir el patró internacional reconegut i avalat disposant d’aquest instrument militar i possiblement amb el transcurs del temps fusionar-lo amb els seus aliats i amics més immediats: això és la Unió Europea i també l’OTAN.

Qualsevol comparança amb polítiques militars de règims caducs, autoritaris i cleptòcrates en llur gènesi i praxi, no té res a veure amb el que aquí ens està ocupant; doncs deduïm que certes apreciacions i comentaris oposats a un futur exèrcit català, traspuen, massa sovint, gran desconeixement o directament mala intencionalitat. Els enemics de la causa sobiranista catalana no són pocs i, a voltes, la ingenuïtat i amateurisme d’alguns dels nostres, complementa la feina d’altri. Sense realisme no hi ha independència. Ara per ara, d’exèrcit ja en tenim un, l’espanyol.

Ens deia el poeta anglès a cavall del setze i del disset John Donne que cap home és una illa sencera per ell mateix; I això aquest clergue amant de l'amor i la poesia, ens ho recordava per fer-nos entendre que per més que ens hi entestem un o varis homes no poden donar l'esquena a la resta de la humanitat i, menys encara, a la seva imparable evolució, a voltes veloç i parsimoniosa en d'altres. Així, el que val per un home també ho deu valdre per les col·lectivitats o unió d'homes (i dones s'entén). Si cap país al món es pot permetre no disposar de mecanismes efectius de defensa, el nostre país per la seva situació geogràfica i per la importància, i dificultat, del nostre futur reconeixement internacional menys encara. Cal donar i practicar una imatge de seriositat i credibilitat, altrament per a la resta d'estats l'antic ordre de les coses espanyol ja els va bé. Els invents i certes frivolitats poden servir per la taverna o per alguns rovellats i resclosits cercles dits acadèmics, però mai per l'alta política internacional, que ens parlava amb tanta devoció de Gaulle.

El millor militar es el que més persegueix i busca la pau i, a aquestes alçades, ningú hauria de posar en dubte que unes Forces de Defensa Catalanes estarien plenament vinculades i amarades de semblant pensament. La política exterior del futur estat català tindrà uns principis ètics fonamentals de referència global i arrelats en els valors i objectius de l'europeisme, altrament aquesta comesa morirà abans de veure la llum. I el que val per la política exterior ho val per a la seva cosina germana la política de defensa. Ens cal ser més autoexigents i realistes en les nostres actituds i compromesos, no només amb la nostra seguretat i els nostres problemes, també amb la seguretat i les problemàtiques globals. Només així fent-nos partícips d'acord amb les nostres possibilitats dels grans reptes  esdevindrem creïbles i dignes de reconeixement.

La independència no és fer una mica més del que hem fet fins ara com a autonomia dins d'Espanya. Suposa un autèntic salt qualitatiu en pràctiques i coneixements. Sobretot en àmbits que avui resten totalment en mans de les institucions de l'Estat. Hom no pot concebre un país sense metges, policies, inspectors d'hisenda, educadors etc. Bàsicament perquè per molt bons propòsits que tinguem les malalties i els reptes mèdics seguiran existint, l'ordre public caldrà garantir-lo, el frau combatre'l i reduir-lo i el personal per moltes vitamines consumides no neix ensenyat de mena. Amb la defensa passa el mateix, els reptes en aquesta matèria lluny de desaparèixer existiran i en funció de posseir els instruments i aliats adequats i indicats podrem reduir o disminuir els riscos i les seves nocives potencialitats. Baudelaire ens deia que la gran virtut del diable era fer-nos creure que no existia. Efectivament el gran enemic de la credibilitat exterior catalana, i el seu ulterior reconeixement, es fer-nos creure que amb un grapat de cites de Gandhi (altrament molt necessàries) en forma de manifestos i compromisos de pau, n'hi ha prou per fer la independència. L'audàcia, sempre l'audàcia recordava el gran diplomàtic Talleyrand i nosaltres afegim mai l'autocomplaença disfressada d'ingenuïtat pacifista.

 Marc Gafarot

Nació Digital 9-3-2017 


CERCADOR
Butlletí
Subscriu-te al butlletí electrònic i et mantindrem informat regularment per correu electrònic
imatge decorativa
publicitat
Av. Gaudí, 13 1r 2a
08025 Barcelona
info@ceec.cat
T. 93 454 97 02
F. 93 454 97 03
Desenvolupat per Calidae