Català Arabic Chinese Deutsch English Español Français Hebrew

Les Illes de la Bàltica, l'escenari sorprenent de la nova guerra freda

Dimecres, 8 de març de 2017

Vilaweb ha publicat un article arran de la decisió de Suècia de recuperar el servei militar obligatori en el que analitza les raons que han portat aquest país nòrdic a prendre aquesta decisió.

L'article també analitza la delicada situació per le que passen els països bàltics.

A continuació el reproduïm íntegrament:

La setmana passada Suècia va ser notícia a tot el món perquè va tornar a instaurar el servei militar obligatori. Suècia no forma part de l'OTAN i, per tant, basa tota la defensa del territori en les forces armades. Des de l'any 2000 l'exèrcit suec era format només per voluntaris, però no en són prou, especialment ara que el govern ha decidit de prendre's seriosament les provocacions i amenaces russes. El retorn de l'exèrcit suec a l'illa de Gotland és el gran símbol del canvi de situació a la mar Bàltica, l'escenari inesperat i sorprenent de la nova guerra freda.

Rússia no té accés a mar oberta, llevat del Pacífic, a l'àrea que va d'Alaska al Japó. Però la Rússia europea concentra la majoria de la flota naval encaixonada al sud per Istambul i el Bòsfor i al nord per la Bàltica. Per arribar a mar oberta, ha de passar per zones molt estretes i vigilades permanentment.L'annexió de Crimea, entre més coses, ha estat una demostració de la importància que Rússia dóna a les rutes marítimes. En vista d'això, al nord alguns dels estats bàltics, Estònia sobretot, temen una operació de Rússia. Però, formant part de la Unió Europea i l'OTAN, un intent d'annexió o invasió desencadenaria un conflicte global. I a més, a la Bàltica, Rússia ja hi té dos ports clau ben dotats i operatius: Sant Petersburg (tot i que uns mesos l'any no és practicable pel glaç) i sobretot Kaliningrad, l'enclavament rus entre Polònia i Lituània que havia estat la vella Königsberg de Kant.Kaliningrad és avui el territori més militaritzat d'Europa. Hi ha el quarter general de la flota bàltica i les tres grans bases militars de Txerniakhovsk, Donskoie i Txkalovsk, que constitueixen el gruix de l'exèrcit rus a la Bàltica. Un centenar de vaixells hi tenen la base. Per arribar a l'Atlàntic des d'ací han de navegar a través dels tres estrets de Dinamarca, considerats aigües internacionals.Normalment ho fan en formació, en columnes organitzades abans d'entrar en contacte amb el territori danès i de l'OTAN, que comença a l'illa de Bornholm. L'espai on els vaixells s'esperen els uns als altres i s'organitzen és la intersecció de les rutes de Sant Petersbug i Kaliningrad. I aquest espai són les aigües pròximes a l'illa sueca de Gotland, precisament la que ara l'exèrcit suec vol remilitaritzar. La setmana passada Suècia va ser notícia a tot el món perquè va tornar a instaurar el servei militar obligatori. Suècia no forma part de l'OTAN i, per tant, basa tota la defensa del territori en les forces armades. Des de l'any 2000 l'exèrcit suec era format només per voluntaris, però no en són prou, especialment ara que el govern ha decidit de prendre's seriosament les provocacions i amenaces russes. El retorn de l'exèrcit suec a l'illa de Gotland és el gran símbol del canvi de situació a la mar Bàltica, l'escenari inesperat i sorprenent de la nova guerra freda.

Rússia no té accés a mar oberta, llevat del Pacífic, a l'àrea que va d'Alaska al Japó. Però la Rússia europea concentra la majoria de la flota naval encaixonada al sud per Istambul i el Bòsfor i al nord per la Bàltica. Per arribar a mar oberta, ha de passar per zones molt estretes i vigilades permanentment.L'annexió de Crimea, entre més coses, ha estat una demostració de la importància que Rússia dóna a les rutes marítimes. En vista d'això, al nord alguns dels estats bàltics, Estònia sobretot, temen una operació de Rússia. Però, formant part de la Unió Europea i l'OTAN, un intent d'annexió o invasió desencadenaria un conflicte global. I a més, a la Bàltica, Rússia ja hi té dos ports clau ben dotats i operatius: Sant Petersburg (tot i que uns mesos l'any no és practicable pel glaç) i sobretot Kaliningrad, l'enclavament rus entre Polònia i Lituània que havia estat la vella Königsberg de Kant.Kaliningrad és avui el territori més militaritzat d'Europa. Hi ha el quarter general de la flota bàltica i les tres grans bases militars de Txerniakhovsk, Donskoie i Txkalovsk, que constitueixen el gruix de l'exèrcit rus a la Bàltica. Un centenar de vaixells hi tenen la base. Per arribar a l'Atlàntic des d'ací han de navegar a través dels tres estrets de Dinamarca, considerats aigües internacionals.Normalment ho fan en formació, en columnes organitzades abans d'entrar en contacte amb el territori danès i de l'OTAN, que comença a l'illa de Bornholm. L'espai on els vaixells s'esperen els uns als altres i s'organitzen és la intersecció de les rutes de Sant Petersbug i Kaliningrad. I aquest espai són les aigües pròximes a l'illa sueca de Gotland, precisament la que ara l'exèrcit suec vol remilitaritzar.

Suècia tem que Rússia vulgui fer amb Gotland com ha fet amb Crimea. Òbviament, seria una situació molt diferent, especialment perquè a Gotland no hi viuen russos sinó suecs. Però la ràpida reacció del govern suec indica que hi passa alguna cosa. Quan va anunciar el retorn del servei militar obligatori i del retorn de tropes a Gotland, el govern suec va argumentar que hi havia 'incidents concrets i documentats', que reclamaven una acció immediata. Deu ser alguna cosa més que les provocacions de submarins i avions russos que ja fa anys que s'acosten molt a la frontera sueca, fins al punt de violar-la ara i adés. Unes maniobres militars russes recents, que simulaven precisament la conquesta de Gotland, poden haver estat el detonant de la reacció sueca.

Gotland és la peça mestra de la Bàltica. Öland és enganxada a la costa i allunyada de la ruta dels vaixells. Bornholm és danesa i de l'OTAN, però ja és dins l'àrea on la navegació internacional ha de ser permesa, és com si diguéssim la porta d'entrada dels tres estrets. L'illa estoniana de Saaremaa, temps ha la gran fortalesa soviètica que mirava precisament a Suècia, avui és sota control de l'OTAN i al nord les Illes Aland són desmilitaritzades, en virtut de la seva autonomia, validada per la Societat de Nacions.Gotland, en canvi, és al mig de tot. Amb uns seixanta mil habitants permanents, l'illa està preparada per a acollir, i ha acollit de fet gairebé sempre, una guarnició militar important i una base naval de molt de pes. I la situació geogràfica, a noranta quilòmetres de Suècia i cent trenta de Letònia, la deixa en el punt per on els vaixells russos no tenen més remei que passar perquè estén les aigües territorials sueques al màxim i limita al mínim l'espai de lliure navegació internacional. Aquest fet la converteix en un objectiu bàsic de qui vulgui controlar aquesta mar Bàltica que es va convertint com més va més en un insospitat escenari de la nova guerra freda.

Redacció 

Vilaweb 6-3-2017


CERCADOR
Butlletí
Subscriu-te al butlletí electrònic i et mantindrem informat regularment per correu electrònic
imatge decorativa
publicitat
Av. Gaudí, 13 1r 2a
08025 Barcelona
info@ceec.cat
T. 93 454 97 02
F. 93 454 97 03
Desenvolupat per Calidae