La Xina desplega més míssils balístics

Segons informacions aparegudes durant la darrera setmana, el Segon Cos d'Artilleria ( la branca de les forces armades destinada a les armes estratègiques), està desplegant una nova unitat a la província de Guandong

La Brigada 96166, tot i no estar equipada al 100 % sembla disposar de míssils DF-21. Això planteja dues possibilitats, en funció de la variant del míssil. Si són DF-21C, caldrà sumar-los a l'altra brigada de míssils balístics amb base a la zona. El fet en sí mateix ja és prou alarmant, però sí es la variant DF-21D, ens trobarem davant d'un nou escenari estratègic al Mar del Sud de la Xina. Aquest míssil està dissenyat per atacar objectius mòbils sobre l'oceà. És per això que se'l designa com ASBM (Anti-Ship Ballistic Missile), i no pas com un MRBM normal. A ningú se li escapa que els objectius prioritaris són els portaavions de la U.S. Navy. Amb un abast de més de 1500 km, Beijing podria començar iniciar el procés d'hegemonia marítima més enllà de les seves aigües territorials. Si hi afegim que a l'Illa de Hainan s'està instal•lant un radar OTH (un radar capaç de superar la limitació de la curvatura terrestre), la Xina disposarà de capacitat per atacar amb una elevada precisió. Malgrat que el DF-21 sigui un míssil mòbil, s'haurà d'esperar a que els enginyers xinesos completin les tasques d'emplaçament: accessos, dipòsits i una àmplia xarxa de túnels fortificats. No hem d'oblidar tampoc, que el darrer mes de juny es van realitzar uns exercicis navals a gran escala. Generalment, les tres flotes xineses ( del Mar Groc, del Mar de l'Est de la Xina i del Mar del Sud de la Xina), s'entrenen per separat, però en aquest exercici ho van fer juntes. Si ho sumem al que ja hem dit, les proclames de multilateralisme i "creixement pacífic" queden en entredit. Haurem de restar a l'espera de les reaccions dels països veïns, així com la dels Estats Units. De moment ja hem vist com el portaavions USS George Washington i el seu grup (procedents de Corea del Sud), realitzaven exercicis conjunts amb l'armada del Vietnam. Malgrat que aquesta mena de maniobres es programen amb molt de temps, no podien arribar en un moment més oportú.

Sigui quin sigui el resultat, és evident que hem entrat en una nova fase de les relacions internacionals a l'oest del Pacífic. Desconeixem els motius de la manca d'atenció dels nostres mitjans de comunicació, davant la transcendència de la situació.

Envia'm per correu  |  Veure en PDF