Els ASBM xinesos poden ser operatius de forma imminent

Des del CEEC us hem anat parlant dels míssils balístics anti-buc (ASBM), un nou tipus d'arma que pot canviar l'equilibri estratègic al Pacífic oest. El passat dia 24 d'agost, en unes declaracions a Tokyo, l'almirall Willard ( comandant del Pacific Command dels Estats Units ), advertia que les seves informacions el porten a pensar que els ASBM poden ser complentament operatius a curt termini

Tot i haver-hi prou documentació disponible a la xarxa, creiem convenient fer un recordatori de que és i com funciona un ASBM. En essència és un míssil balístic d'abast mitja ( concretament un DF-21), que en la seva trajectòria final, es redirigeix per tal d'impactar sobre un objectiu mòbil sobre el mar. Per poder assolir-lo requereixen d'una precisa i constant informació de l'objectiu. En efecte: posició, rumb i velocitat. Tenint en compte que els portaavions nord-americans ( l'objectiu per naturalesa dels ASBM), poden sostenir velocitats de 30 nusos durant dies, el marge d'error probable ha de tendir a 0 tant com es pugui. És per això que la Xina s'ha dotat d'una important xarxa de satèl•lits i radars OTH ( Over the Horizon).

Les declaracions del màxim responsable del Pacific Command, del qual depenen 300.000 efectius humans, 180 vaixells i més de 2.000 avions, no poden ser pas fruït de l'especulació o la frivolitat.

Així doncs ens podem trobar davant d'una nova situació estratègica. En primer lloc Taiwan es pot veure parcial e totalment privat del seu "germà gran", els Carrier Strike Groups de la U.S. Navy. Davant aquesta conjuntura, Taipei podria ordenar un reforç de les seves defenses litorals per neutralitzar un assalt amfibi xinés.

En segon lloc apareix el Japó. Tot i que també depèn dels portaavions nord-americans, la seva flota és encara tècnicament superior a la xinesa. Amb la introducció dels ASBM, aquest avantatge pot ser compensat. És més que previsible que Tokyo inverteixi en reconvertir les seves naus AEGIS per la defensa anti-balística (ABM).

Hem de fer també esment de l'armada índia, que recentment va tancar un acord per poder operar en ports vietnamites. Recordem que encara avui, la Indian Navy és l'única flota de l'Àsia amb portaavions operatius. Si bé es cert que Tailàndia disposa d'un portaavions, de fabricació espanyola, té una capacitat molt limitada ( 8 harriers i alguns helicòpters). Es per això que de no disposar de bones contramesures, Nova Delhi haurà de replegar la seva línia defensiva altre cop al Golf de Bengala.

Desconeixem quines seran les mesures per part dels Estats Units. Encara està per veure l'efectivitat dels míssils ABM SM-3, així com la implementació de làsers o altres armes d'energia directa (DEW). En el darrer any, institucions com el Naval War College n'han debatut a fons. Considerem doncs, que hi deu haver un intens treball en secret per respondre a aquesta situació.

Sigui el que sigui el que s'esdevingui, en cap cas es pot obviar pas el poder militar xinés. No pretenem crear alarmisme, en cap cas, però l'advertència de l'almirall Willard no hauria de ser una notícia qualsevol.

Pol Molas
Analista del CEEC

Envia'm per correu  |  Veure en PDF