"El que no sigui conscient de la batalla que caldrà afrontar, que no s'impliqui en la nova dinàmica d'alliberament nacional"

Això és el que adverteix Miquel Sellarès, president del CEEC, en un article publicat a l'Avui i El Punt, el passat diumenge dia 18, en el que es pregunta què cal fer després de la sentència del TC i de la històrica manifestació del 10-J

Sellarès afirma que "si realment volem construir un estat haurem de substituir, en molt bona part, la nostra classe dirigent i escollir els homes i les dones que en el camp de la política, l'economia, la cultura, la seguretat i la projecció exterior siguin capaços de construir aparells propis d'estat adaptats a la realitat". I això no vol dir "repetir mimèticament l'aparell espanyol, sinó que vol dir ésser prou creatius per pensar noves fórmules que ens permetin fer el mateix, sempre pensant que la nostra nació serà lliure i independent en el marc d'un ens superior que és la UE". Sellarès creu que el camí per construir la independència no serà fàcil i assegura que "hi haurà conflicte i dins la nostra comunitat nacional sorgiran minories unionistes, ben untades i pagades, que treballaran per impedir l'emancipació nacional de la majoria". Caldrà, per tant, "enfrontar-s'hi amb seny i responsabilitat, i també als aparells de l'estat, que lògicament actuaran en contra nostra".

Per això, recomana que "el que no sigui conscient de la batalla que caldrà afrontar, que no s'impliqui en la nova dinàmica d'alliberament nacional".El que cal, segons Sellarès, és "ser ferms, decidits, seriosos i a cara descoberta plantejar la nostra voluntat d'ésser una nació, veïna d'Espanya amb voluntat de caminar cap a la UE". Creu que "queda un camí en què cal trobar sinergies, coincidències, complicitats i estratègies entre tots els sobiranistes de dretes, de centre, d'esquerres del país que permetin un projecte nacional clar i possible".

Segons Sellarès, les estelades i el crit d'independència eren inimaginables no només a les manifestacions de 1976 i 1977, sinó que també en les grans mobilitzacions de fa uns pocs anys. Creu que "Espanya s'ha equivocat i molt", i subratlla que "no entendre el missatge d'Ibarretxe a Madrid, i després el dels tres tenors -Josep-Lluís Carod-Rovira, Manuela de Madre i Artur Mas-, ha provocat que les majories actives diguessin prou". Per això, afirma que "Espanya tindrà ara un problema molt seriós a Catalunya, i trigarà poc a explotar-li l'invent antinatura d'Euskadi", perquè "Catalunya i Euskadi no accepten l'Espanya universal i unida".

D'altra banda, adverteix que "el concepte d'independència és una definició molt més seriosa, que requereix i implica trencar amb trenta anys d'autonomisme, subordinació a l'estat, imaginari col•lectiu espanyol, mercat únicament espanyol, marc cultural i social espanyol i, primordialment, significarà renunciar a unes estructures d'estat, les espanyoles, que encara que, en contra nostre, han estat les que hem tingut fins ara".

Envia'm per correu  |  Veure en PDF