Crisi econòmica a les Forces Armades Espanyoles

La majoria d'analistes polítics i econòmics coincideixen quan diuen que a l'Estat espanyol s'ha estirat més el braç que la màniga i ara cal posar-hi remei. Es parla tant del sector privat on els particulars s'han endeutat en excés, com també de l'administració pública. Les administracions locals i les autonòmiques són part de les administracions públiques que han rebut gran part de la crítica

Però, què sap l'opinió pública de l'endeutament de les forces armades espanyoles? Quina ha estat la política de defensa que ha conduït a la situació en la que es troben actualment les forces armades d'Espanya? Els números són clars, estem parlant d'uns 27.000 milions d'euros (font Europa Press, 21 desembre 2011). Segons el propi ex secretari d'Estat del ministeri de defensa el Sr. Constantino Méndez " ...se compró armamento que no usaremos, para escenarios de confrontación que no existen y con dinero que no tenemos..." (compareixença en comissió al Congrés dels Diputats, 2010). I s'han descartat, per exemple, programes com el proposat per la companyia EXPAL juntament amb RUAG de manteniment del carro de combat LEOPARD 2A4 (carro de combat anterior al LEOPARDO, ja existent a l'exèrcit de terra espanyol) i de modernització del TOA M-113 i del BMR que hagués millorat el sistema de propulsió dels vehicles, la interfície entre home i màquina i la seva protecció balística i antimines. La despesa que ha originat aquest endeutament es concreta amb els següents 19 programes: - 4 Fragates F-100............................................................................................. 2006,91 M€
- 68 avions de combat EF-2000......................................................................... 9254,91 M€
- 235 carros de combat LEOPARDO 2E.............................................................2390,49 M€
- 27 avions de transport A-400M....................................................................... 4442,52 M€
- 190 vehicles mecanitzats PIZARRO................................................................. 786,94 M€
- 24 Helicòpters de combat TIGRE................................................................... 1517,27 M€
- 45 Helicòpters de transport NH-90................................................................. 1260,00 M€
- 4 Helicòpters de transport COUGAR.................................................................. 76,00 M€
- 4 Submarins s-80............................................................................................ 2135,54 M€
- 1 Fragata F-105................................................................................................ 822,99 M€
- 4 Bucs d'Acció Marítima.............................................................................. 389,93 M€
- 1 Vaixell de subministrament........................................................................... 228,75 M€
- 260 míssils contracarro.................................................................................... 364,68 M€
- 2 avions apagafocs.......................................................................................... 40,54 M€
- 1 Fragata F-105............................................................................................... 822,99 M€
- 43 Míssils TAURUS.......................................................................................... 60,11 M€
- 100 NODOS CIS.............................................................................................. 59,65 M€
- 767 Míssils IRIS T...............................................................................................284,93 M€
- 70 OBUS 155/52.................................................................................................195,99 M€

Aquestes són les despeses pressupostades, però cal tenir en compte que aquests projectes molt difícilment s'acaben en els terminis establerts, sinó que s'endarrereixen considerablement amb un increment de despesa pel projecte o bé conclouen en termini amb serioses deficiències. Un bon exemple d'una mala gestió és el projecte de l'avió A-400M. Aquest avió va realitzar el seu primer vol oficial a Sevilla amb un retard de 22 mesos. A més, la situació financera del projecte ha passat sempre per greus problemes que darrerament s'han agreujat tant que han fet perillar la viabilitat del projecte. En aquests moments, el projecte ja acumula un sobrecost d'un 40% respecte al pressupostat inicialment i és per aquest motiu que els set estats membres d'aquest projecte han acordat una injecció de 2.000 M€ més per a fer-lo viable, la renúncia a penalitzacions pel retard actual, la concessió de préstecs per un valor de 1.500 M€ a compte d'exportacions futures i la contribució de l'Estat espanyol de 350 M€ en ajudes directes i 225 M€ en crèdits retornables. En definitiva, un cúmul de despropòsits que fan cada vegada més gran el forat del deute del Ministeri de Defensa espanyol.

Però, per si això encara no fos suficient per il•lustrar la mala gestió de la inversió militar espanyola, cal contextualitzar l'adquisició de 235 nous carros de combat LEOPARDO 2E pel Ministeri de Defensa espanyol, un dels millors carros de combat del món, però que és realitza en el moment que ja no es planteja com a escenari potencial una gran batalla mecanitzada en el centre d'Europa, i quan aliats com el Regne Unit, a finals del 2010 amb la seva Revisió Estratègica de Defensa ja preveien una reducció d'un 40% dels seus carros de combat, o Holanda que a mitjans del 2011 va anunciar la dissolució de dos batallons de carros de combat (uns 100 carros de combat aproximadament) o fins i tot Àustria, que segons paraules del seu ministre de defensa, Norbert Darabos "... avui més que mai, el país ha d'adaptar les seves capacitats a escenaris de desplegament realistes..." i per aquest motiu anunciava la reducció de 2/3 del nombre de vehicles cuirassats (inclosos 115 carros de combat LEOPARD 2).

En la mateixa línia, cal plantejar-se què es farà amb aquest material nou i tant modern, per exemple, on són els helicòpters tigre? per què no s'han projectat juntament amb la força a escenaris tant necessitats per augmentar la protecció de la força desplegada a Afganistan? O, són necessaris els EF-2000? Tenint en compte que les potencials amenaces no són l'enfrontament amb avions de combat superiors (on l'EF-2000 és superior) a les modernitzacions del F-18 espanyol sinó operacions aire-terra (on l'F-18 està més capacitat) com per exemple al Líban.

En definitiva, mala gestió de la inversió militar, l'adquisició de programes que no s'adapten a les necessitats que té l'Estat espanyol, programes que conclouen amb condicions tècniques que no són les desitjables o programes d'adquisició de material nou que molts d'ells no seran desplegats mai en un escenari operatiu.

Però els que pensaven que un canvi de govern faria redreçar la situació s'equivocaven. Amb el canvi de govern no s'ha intentat solucionar el problema, sinó que des del nostre punt de vista s'agreuja encara més, en tant que no només es manté l'exagerada inversió en defensa totalment inadequada segons els objectius estratègics de l'estat espanyol, sinó que, a més, el nou ministre de defensa el Sr. Pedro Morenés anuncia la revisió de missions a l'estranger amb l'objectiu d'estalviar despeses (El País, 12 de gener de 2012). En definitiva, que el nou ministeri confirma l'adquisició d'un material exagerat per unes operacions que s'aniran reduint. Juntament amb tot això, cal afegir a la greu situació de les Forces Armades espanyoles del S. XXI el problema, ja endèmic, de la professionalització del personal, l'ensenyament militar superior (l'abandonament abans de Nadal del 2010 del 22% de la promoció de cadets de l'escala d'oficials de l'Acadèmia General Militar i el suspens del 40 % restant de les matèries d'enginyeria d'ordenació industrial que el curs 2010/2011 incloïa com a doble titulació dels cadets de l'Academia General Militar) i el desaprofitament de l'oportunitat de reduir despesa de personal i no d'eficiència, mitjançant l'aposta real i decidida d'una reserva voluntària similar al model britànic.

El propi Almirall en cap de l'estat major de l'Armada espanyola (amb el darrer govern socialista) va dir "...Espanya, nos guste o no, es un país medio..." i caldria afegir que juga a potència mundial sense ser-ho.

Des dels fòrums d'opinió de seguretat i de defensa de Catalunya cal treure la conclusió que el que està succeint a les forces armades espanyoles ens ha de servir per, en un futur, establir tres eixos que han de ser els prioritaris en el procés de creació de les nostres forces armades, per d'aquesta forma, no caure en el mateixos errors que els nostres futurs veïns: el primer eix, la inversió en defensa ha d'anar lligada a una estructura raonable i íntimament lligada als interessos i a les capacitats reals de Catalunya com Estat independent del sud d'Europa i amb un marc geoestratègic que s'haurà de situar necessàriament al Mediterrani i el nord d'Àfrica. El segon eix ha de donar resposta a una estructura professional equilibrada que ofereixi carreres professionals adaptades a cada escala i categoria, primant la qualitat del personal envers la quantitat, i el tercer eix i definitiu, potenciar la reserva voluntària de les forces armades de Catalunya no només per a establir un fort lligam entre la societat militar i la societat civil catalana, sinó també per contribuir a una estructura professional petita i moderna, però al mateix temps eficient, amb una despesa en personal assumible per un Estat com el Català.

Envia'm per correu  |  Veure en PDF