Canvis a les Carrier Air Wings

El procés de transició de l'aviació embarcada de la U.S. Navy continua endavant, amb una reducció dels tipus d'aparells, però amb major versatilitat d'aquests

En enfonsar-se la Unió Soviètica, la concepció organitzativa de les Carrier Air Wings (CVW) , quedava en entredit. Tot i l'espectacular resultat de la Guerra del Golf del 1991, calia una reforma a fons.
Comencem pels caces destinats a la superioritat aèria. A finals de la Guerra Freda, cada CVW portava dos esquadrons de Tomcats. En total uns vint-i-vuit F-14, que formaven l'anella exterior de defensa antiaèria, i un terç dels aparells de cada portaavions. Aquesta quantitat era absolutament necessària. L'enorme arsenal de míssils anti-buc soviètics implicava una important esforç per neutralitzar-ne l'amenaça. Tot i que la possibilitat d'un atac per saturació no ha desaparegut, s'ha reduït considerablement. Per tant els F-14 quedaven sense la seva principal raó de ser . Els F/A-18 Hornet podien assumir la funció de caça de superioritat per la seva versatilitat. A més, sota la coordinació d'aparells d'alerta aèria avançada (AEW), els caces poden operar sense connectar el radar. Això en redueix la possibilitat de detecció. Alhora, passen a ser plataformes de llançament més que no pas protagonistes del combat aeri.
Era clar que es podia reduir els caces de superioritat, en favor dels caça-bombarders. El Hornet passava a ser l'avió de referència tant pels esquadrons de la Navy, com pels dels Marines. Tot i que es van estrenar en combat l'any 1986 a Líbia, el seu "salt a la fama" va ser durant l'operació Desert Storm. Centenars de sortides de combat van demostrar que eren avions molt fiables, agradables de pilotar, i fàcils de mantenir. Malgrat que les operacions d'atac van ser la majoria, els F/A-18 també van participar en alguns combats aeris, i amb èxit. Tot això en condicions atmosfèriques sovint difícils, ja fos per les tempestes de sorra o els enormes núvols de fum del petroli en flames. Després del 1991, han anat adquirint preeminència en les CVW. D'una banda la substitució progressiva dels F-14, els ha fet guanyar terreny. Però també se'ls ha adaptat com a substituts dels aparells de guerra electrònica i cisternes volants .
Malgrat la polivalència del Hornet, en els propers anys entrarà en escena un nou avió: l'F-35. Neix del projecte Joint Strike Fighter, que té com a objectiu dotar la U.S. Navy, l'U.S. Marine Corps i la U.S. Air Force d'un aparell comú. En el cas de Navy, no està pensat com un substitut del Hornet, sinó com un caça-bombarder pel "primer dia de guerra". La seva baixa signatura de radar, el fa ideal per infiltrar-se en l'espai aeri enemic en missions de "decapitació", eliminació de les defenses antiaèries i aparells AEW. En poder mantenir una velocitat de creuer supersònica i disposar d'un gran abast , l'esquadra del portaavions pot mantenir-se allunyada de les amenaces mentre els F-35 fan la primera "escombrada".
Respecte les operacions de reconeixement, les CVW es troben en una situació transitòria. En principi aquesta tasca serà encarregada a aparells no tripulats (UAV). En seran assignats 10 a cada grup embarcat. Ara per ara, sembla que l'aparell RQ-4, de la firma Northrop Grumman és l'escollit . Les seves prestacions són impressionants. L'autonomia de vol és de 42 hores, podent fer vols sense escales de gairebé 14.000 km. Però és en els seus sensors on rau el seu punt fort. L'ampli espai del qual disposen els permet combinar precisos sistemes d'imatgeria ( electro-òptics + infrarojos), radar i transmissió/recepció de dades a altíssima velocitat. Cal afegir també que sis d'aquests UAV ja van servir a l'Afganistan l'any 2002 totalitzant 4.300 hores de vol .
Per les tasques d'alerta avançada i control, es dotaran les CVW dels nous E-2D Advanced Hawkeye. Les principals necessitats identificades per la U.S. Navy, pel segle XXI eren la vigilància i seguiment a llarg abast, gestió centralitzada del combat, i defensa contra míssils bal•lístics. En aparença és idèntic al seu predecessor, l'E-2C Hawkeye. Però aquesta similitud és només en el fuselatge. Des del radar fins als monitors de la tripulació són completament nous. Aquests aparells centralitzaran les operacions, designant objectius aeris i de superfície, així com alertant de míssils de creuer. Per força hauran de complementar-se amb els UAV i satèl•lits, davant la creixent amenaça dels ASBM xinesos. Tot i que encara no sabem del cert la precisió d'aquestes armes, és imprescindible detectar-les des del mateix moment del llançament, i seguir-ne la trajectòria per tal d'iniciar les maniobres evasives, activació d'interferències i defenses anti-balístiques (ABM). CONSIDERACIONS OPERATIVES

En les operacions convencionals apareix en primer lloc la funció d'atac a terra. No és per casualitat que es canviés la designació de Carrier Battle Group, per la de Carrier Strike Group . Sens dubte, l'augment de la dotació de Hornets hi ajuda molt. Així com la progressiva substitució de les versions del F/A - 18 C i D, per les E i F, els Super Hornet. La sinergia generada per l'augment dels factors, efectius disponibles, autonomia de vol i capacitat de càrrega, és vital per les operacions d'atac a terra. Mantenir l'enemic sota atacs constants, fins i tot si aquests no assoleixen el 100 % dels objectius, ajuda a minar-ne la moral i l'eficàcia. D'altra banda la possibilitat accions stealth, en profunditat dins el territori enemic, gràcies als F-35 hi afegeix un punt qualitatiu. Hi ha una tendència a nivell global de millorar les qualitats per les "network-centering operations" . Disposar d'una informació completa, intel•ligible i en temps real, dels combats és primordial. En conseqüència, també ho és neutralitzar els centres de comandament, nodes de comunicació, etc... És això al que ens referíem quan parlàvem d'operacions de decapitació.
En segon lloc, hi ha les operacions ASUW. Tot i que ja hem dit que la possibilitat de combats entre flotes a gran escala han decrescut, no s'han de subestimar. La Xina ha optat, per contraposar-se al poder naval dels Estats Units, un plantejament defensiu. Combinant aviació amb base a terra, míssils de creuer, naus de superfície, submarins i ben aviat els ASBM , Beijing espera assolir domini gairebé absolut de les aigües fins la Segona Cadena d'Illes. Ara bé, això no és incompatible amb un plantejament més pro-actiu en el futur. I això implica la construcció de portaavions amb propulsió nuclear, homologables als de la U.S. Navy. És possible que això no esdevingui una realitat abans del 2030, però Washington no es pot permetre perdre el temps. Malgrat el paper predominant dels SubRon en la eliminació de les naus principals de l'enemic, les CVW també hi tenen molt a dir. Siguin com siguin els futurs grups de portaavions xinesos, està fora de tot dubte que disposaran de potents grups d'escorta. En una situació de combat, caldria saturar les seves defenses antiaèries, combinant míssils de creuer i "railguns" . Cada F/A - 18 E/F pot portar 4 míssils Harpoon, en cas de llançar un atac amb la totalitat d'efectius, això en sumaria uns 200. Caldria afegir-hi els Tomahawk des dels destructors i creuers, ja que és el CAG qui té la potestat sobre la designació d'objectius i us operatiu. Malgrat que cap projectil aconseguís travessar les defenses xineses, la confusió generada seria ideal per a que els submarins donessin l'estocada final.
Els lectors hauran notat que no hem fet esment de les operacions antisubmarines. Tot i no ser el "negoci" dels portaavions, sempre han disposat d'aparells destinats a la funció ASW. Tot i que les CVW conservaran la dotació d'helicòpters SH-60, els avions S-3 Viking ja fa temps que van ser retirats. Actualment els avions de la U.S. Navy destinats a neutralitzar l'amenaça submarina són amb base a terra. Ja s'ha iniciat el procés de substitució dels P-3 Orion, pels P-8 Poseidon.
Finalment, cal destacar el gran salt endavant en capacitats ISR . La incorporació dels RQ-4 Global Hawk donarà a les CVW capacitat per disposar d'una monitorització de milers de km2 en temps real. Fins ara, les operacions ISR de les CVW estaven reservades als Hawkeye, amb algun paper limitat dels F-14 . La combinació d'UAVs, aparells AEW, i la versió de guerra electrònica ( EW) del Hornet, donaran un enorme volum d'informació als grups aeris embarcats. S'hi haurà de sumar la informació aportada pels sensors de la resta de naus del Carrier Strike Group, satèl•lits i submarins. Certament, això pot generar un problema de saturació d'informació. Però la U.S. Navy porta dècades invertint en software i hardware destinat a la fusió de dades, a banda d'una constant actualització i simulacions operatives.
Com a conclusions remarcarem els següents aspectes: tot i la incertesa de la dècada dels 90, la U.S. Navy, i en concret les Carrier Air Wings, han sabut iniciar la transformació pel nou segle. Malgrat l'augment dels conflictes asimètrics, no s'han oblidat els convencionals. El progressiu augment del poder militar xinés, obliga als Estats Units a no relaxar-se. Esperem no haver de comprovar si aquesta adaptació ha estat exitosa. Malgrat que una visió simplista diria que això condueix a una escalada militar, cal fer un exercici de realpolitik i fer-se una pregunta. Quina volem que sigui la primer potència mundial: una democràcia, o una dictadura?

1-Els dos darrers esquadrons de Tomcats va ser retirats el 2006.
2-Evolució, història operativa, i variants a: http://www.fas.org/programs/ssp/man/uswpns/air/fighter/f18.html
3-Aquesta tasca la realitzaven els EA-6B Prowler i els KA-6D, tots dos versions del veterà bombarder tàctic A-6E Intruder.
4-Recomanem complementar la informació oficial del projecte Joint Strike Fighter a http://www.jsf.mil amb http://www.fas.org/man//dod-101/sys/ac/jsf.htm
5-Braybrook, Roy, Complete guide - Drones, Armada International. 2008
6-Per als detalls tècnics recomanem llegir http://www.airforce-technology.com/projects/global/
7-Anti-ship Ballistic Missile; una derivació del MRBM DF-21 destinat a atacar grans objectius mòbils al mar, és a dir, portaavions.
8-Amb la fi de la Guerra Freda, decreixia la possibilitat de grans batalles navals, alhora que augmentaven els conflictes que requerien operacions litorals.
9-Ens agradaria donar una traducció apropiada al català, però sembla que els nostres filòlegs tenen poc interès en la terminologia militar. En aquests casos, optarem per l'anglès per evitar confusions.
10-Informacions recents indiquen un possible desplegament operatiu: Hsiao, Russel; PLA posturing for conflict in the South China Sea? ; China Brief Volume 10 , Issue 16.
11-Designació de la U.S. Navy pels grups de submarins d'atac, Submarine Squadrons.
12-Caldrà veure quan són implementades, tot i que considerem més probable veure-les a partir del 2020, quan els destructors Zumwalt siguin plenament operatius. Potser fins i tot haurem d'esperar a l'entrada de la nova generació de creuers CG(X).
13-Chief of the Air Group.
14-Intelligence, Reconossaince and Surveillance
15-Es desenvolupar una versió del Tomcat per al reconeixement tàctic amb un avançat sistema d'imatgeria.


Pol Molas
Analista del CEEC

Envia'm per correu  |  Veure en PDF