Ares no en té prou

En el seu afany de "desbasquitzar" l'Ertzaintza, el conseller d'Interior basc posa en risc la seguretat de la ciutadania

Des de la seva arribada al poder a Euzkadi de la ma d'un pacte espanyolista amb el PP, el PSE-PSOE va fixar l'Ertzaintza com una de les figures de l'autogovern basc que calia reduir a mínims. Així, des dels canvis en els comandaments, fins a l'exclosió de la històrica "E" gòtica dels uniformes de la policia basca, el conseller d'Interior, Roberto Ares, encara no ha dut a terme una sola acció destinada a millorar el servei, sinó tant sols a acabar amb tota empremta basca en l'Ertzaintza.
En una plantilla que hauria de ser de 8.000 efectius, dels que en manquen 317 per a arribar a aquesta xifra, Ares es troba amb que ha de demostrar que si l'Ertzaintza feia molt poques detencions de membres d'ETA era per motius polítics, és a dir, que el PNB no li permetia fer-ho. Això clamava la caverna mediàtica, i sembla que fins i tot els dirigents socialistes bascos s'ho creien. Arribat a la conselleria, i comprovant de primera mà que tota la informació sobre ETA passa pels serveis d'intel•ligència espanyols, el Centro Nacional de Inteligencia (CNI), i que és aquest qui tracta amb els francesos, Ares va decidir reforçar, prèvia reestructuració del servei, la Divisió Antiterrorista i d'Informació (nom de nova creació també), augmentant la plantilla fins a 488 agents, 45 més dels que segons la pròpia conselleria són el nombre òptim. Però malgrat això, segueix sense haver-hi detencions d'etarres, i és que fins que el govern espanyol no permeti a l'Ertzaintza treballar al màxim nivell amb els serveis de seguretat francesos, poca cosa podrà fer la policia basca, tot i que, pel moment, la caverna ha callat. Però que vigili el conseller Ares, perquè en el moment en que el PP vulgui pressionar el PSOE, aquest serà un dels temes recurrents dels tertulians espanyols, i llavors tindrà un greu problema.
Però a més, ara l'ínclit conseller, ha creat la Brigada de Refuerzo, una unitat dedicada a assegurar-se que, en el marc de les festes majors dels diferents municipis bascos,no hi hagi "espai per a la impunitat", que dit en plata significa que no hi hagi espai per a l'esquerra abertzale. Aquesta brigada estarà composada per 355 agents dedicats a veure si hi ha alguna pancarta o cartell que pugui fer referència a la situació de l'esquerra abertzale, enlloc de reforçar les plantilles en funcions de seguretat ciutadana, que és en el camp en que ho fan totes les policies de l'Estat en grans festes populars. Tenint en compte que la plantilla de la policia basca ja és insuficient, ara el PSC-PSOE crea una policia política especial per a controlar les festes populars, tota una fita democràtica, i una necessitat de la ciutadania basca que, com tothom sap, aquesta demana a crits contínuament.
I per si no n'hi havia prou amb tot això, Ares es treu de la màniga una nova uniformitat que s'acosta sospitosament al nou model d'uniformitat del Cuerpo Nacional de Policía (CNP), i elimina la txapela vermella d'aquesta, substituint-la per una gorra. El més espectacular del cas és que per a poder presentar en temps de crisi com el que vivim aquesta inversió en uniformitat, la conselleria ha atorgat la confecció d'aquests a un preu un 40% inferior al calculat fa un any, de manera que el preu per uniforme passa de 190 euros a 109'5. El sindicat ELA ha denunciat que aquesta rebaixa en el preu va en detriment de la seguretat dels agents, ja que si el més important per a la concessió del concurs és la part econòmica, per força la qualitat del producte ha de baixar. Des d'Interior afirmen que es valora menys la qualitat ignífuga de la roba i es prima la resistent a punxades, ja que, segons la pròpia conselleria, en els darrers anys han augmentat els atacs als agents amb ganivets i objectes tallants, i s'han reduït les agressions amb còctels molotov. No s'entén de cap manera que hi hagi una rebaixa en la qualitat de les propietats ignífugues. El que hauria d'haver-hi és un augment de la resistència a les punxades, potser és una primera passa per a no pagar les armilles personals als Ertzaintzes?
La darrera "genialitat" d'Ares ha estat la de proposar la creació de "centres de detenció", ja que sembla que a les comissaries no hi ha prou espai per als detinguts. Només el nom ja fa por i recorda les pitjors imatges de la dictadura de Pinochet a Xile. Es diu que així es "racionalitzarà" el servei -és irracional que els detinguts estiguin a les comissaries?!- i que així es descarregarà de treball a les comissaries, però si la feina de la policia és, principalment, treure de circulació els delinqüents, on es prendran les declaracions d'aquests? A les comissaries només es rebran denúncies? Quines garanties tindran els detinguts? És racional que tots els detinguts d'un territori vagin a un sol punt? No es doblaran així els serveis de trasllat i custòdia? Quants agents faran falta? Quants diners costarà? En definitiva, què s'amaga darrera d'aquesta proposta? Si fins ara tot el que ha fet Ares ha estat anar contra l'essència nacional de l'Ertzaintza, i no ha pres cap decisió respecte a millorar-ne el funcionament -potser és que no n'és capaç- cada una de les seves propostes ha de ser analitzada pel visor d'un microscopi amb capacitat per a descobrir quina maniobra espanyolista hi ha darrera de les seves propostes i decisions.

Envia'm per correu  |  Veure en PDF