YASUKAZU HAMADA, nou ministre de defensa japonés

L'elecció el passat dia 22 de Taro Aso com a nou líder del Partit Liberal Demòcrata Japonès, al poder a la pràctica totalitat de la postguerra, i la seva investidura com a Primer Ministre (el primer de religió catòlica) dos dies més tard, ha dut a la cartera de defensa nipona Yasukazu Hamada.
De 52 anys d'edat i diputat d'ençà del 1993, Hamada es va especialitzar en seguretat i defensa, esdevenint membre de la "tribu de defensa" de la Dieta japonesa (a aquell país els diputats especialitzats en un camp reben el nom de "tribu"), i arribant al càrrec de viceministre parlamentari de defensa. Se?l considera un expert en la matèria.
Malgrat que accedeix per primer cop al gabinet, ens trobem davant d'un polític experimentat, fill d'un diputat durant set legislatures. Considerat un conservador, és partidari de reforçar l'aliança amb els Estats Units i continuar la relectura de l'Article 9 de la Constitució Japonesa (que estableix la renúncia a la guerra com a dret sobirà, i prohibeix l'establiment de forces armades), incrementant la capacitat militar nipona.
De tarannà dur, Hamada porta la política a la sang. Això no el priva però de dur a terme una doble vida com a cantant en un grup format fa deu anys amb l'antic ministre de defensa Yoshimasa Hayashi i altres diputats. Una nota més de color a afegir a la famosa afició pels manga de Taro Aso.
La pesca, i concretament la de balenes, són una altra àrea d'interès de Hamada. La necessitat de protegir la flota balenera japonesa pot ser un altre factor que impulsi l'ampliació de l'àmbit d'operacions de les Forces Marítimes d'Autodefensa Japonesa, que segons alguns analistes ja són les segones del món, malgrat no disposar de portaavions.
La primera qüestió damunt la taula del nou ministre, i sobre la que tant ell com Taro Aso s'han pronunciat immediatament de manera favorable, és la continuació de la missió antiterrorista de les Forces Marítimes d'Autodefensa a l'Oceà Índic, integrada a l'operació Enduring Freedom a l'Afganistan contra els Taliban i Al-Qaeda. Autoritzada originalment per la Llei de Mesures Especials contra el Terrorisme, aprovada el 29 d'octubre del 2001, succeïda per altres lleis de vigència temporal (amb algun entrebanc com el que va desencadenar la dimissió del llavors Primer Ministre Shinzo Abe), l'actual venç el proper 15 de gener.
La presència nipona a l'Índic ha permès a la marina japonesa modernitzar-se i adquirir experiència en operacions lluny de les seves bases1, en una zona on malgrat les freqüents polèmiques polítiques internes viscudes no provoca les tensions que un desplegament similar originaria si tingués lloc davant les costes xineses.
A nivell naval, un altre afer pendent és el notable increment dels atacs de pirates davant les costes de Somàlia. La premsa japonesa hi està prestant una notable atenció2 i els defensors de la missió a l'Índic ho han esmentat com un motiu afegit per a continuar-la. És previsible que el Japó participi de dispositius internacionals per a fer-hi front, i també que vegi en aquesta amenaça un motiu més per a rearmar-se.
La possibilitat de desplegar tropes terrestres a Afganistan és també un altre punt polèmic però ben vist per aquells que com el nou ministre de defensa desitgen veure el Japó esdevenir un país "normal"3. En el fons és això el que s'ha estat discutint les darreres dècades i es pot interpretar el nomenament de Hamada com un petit pas més en aquesta direcció. La proximitat de les eleccions (que podrien tenir lloc enguany o l'any vinent) i la baixa popularitat dels darrers governs fan que no siguin previsibles canvis radicals, però de fet la història de la política de seguretat i de defensa japonesa els darrers 30 anys és precisament la d'una successió de petits canvis graduals, que vistos aïlladament potser no tenen una gran significació, però que apreciats en el seu conjunt ens mostren clarament cap a on va el Japó4. Beijing, que pretén ser la potència hegemònica a Àsia, veu aquesta evolució amb preocupació5 (malgrat compartir amb Tòquio un gran interès en la seguretat de les vies de comunicació marítima), mentre que Washington i Nova Delhi6 s'hi mostren favorables.
El nou ministre de defensa s'estrena amb la decisió d'enviar dos oficials al Sudan, destinats al quarter general de la UNMIS (missió de Nacions Unides al Sudan). Actualment hi ha cascos blaus japonesos al Nepal i al Golan, i unitats de transport aeri a Kuwait donant suport a les operacions aliades a Iraq.
També dedicarà especial atenció a la interpretació oficial de l'Art. 9 de la Constitució Nipona7, que successius governs han considerat que vetava la possibilitat de participar de pactes de defensa mútua8 (l'actual tractat amb Estats Units no obliga el Japó a defensar-los si són atacats). El Primer Ministro Shinzo Abe va crear un grup consultiu que va recomanar canviar-la, de manera que fossin vistos com a constitucionals, però la seva dimissió va tenir lloc abans de poder-ho dur a terme. En converses amb periodistes dijous passat després del seu discurs davant l'Assemblea General de l'ONU, el nou Primer Ministre va anunciar la seva voluntat de dur a terme aquest canvi.
En definitiva, ens trobem davant d'un pura sang polític, expert en seguretat i defensa, amb aficions musicals, que previsiblement continuarà l'evolució del Japó cap a la normalització en aquest camp.
 
Àlex Calvo
Professor de relacions internacionals, European University.
1 TANTER Richard, The MSDF Indian Ocean Deployment - Blue Water Militarization in a 'Normal Country, Nautilus Institute, Policy Forum Online 06-25A: April 4th, 2006, disponible a http://www.nautilus.org/fora/security/0625Tanter.html .
2 KATSUMATA Hidemichi, "Ensuring Safe Seas a Global Task:Japan Should Play Its Part in International Efforts to Combat Piracy", Yomiuri Shimbun, 19-08-2008, apud PENN Michael, ?Indian Ocean Mission: The Yomiuri relentless from the right?, Shingetsu Institute Newsletter, No 1117, 20-08-2008, disponible a http://www.shingetsuinstitute.com/home.html .
3 HUGUES Christopher, Japan's Re-Emergence as a ?Normal? Military Power, Adelphi Papers, Volume 44 Issue 368 & 369, London, Routledge, 2004.
4 PENN Michael, "The Self-Defense Forces flex their newfound political muscle?, Shingetsu Institute Newsletter, No 992, 24-04-2008, disponible a http://www.shingetsuinstitute.com/newsletter/april2008/april2008n992.htm .
5 KATSUMATA Hiro y MINGJIANG Li, "What is a "Normal" Japan' Implications for Sino-Japanese Relations", ChinaBrief, Volume VIII, Issue 16, 01-08-2008, The Jamestown Foundation, p. 5-8, disponible a http://www.jamestown.org/china_brief/article.php?articleid=2374349 .
6 BAJPAEE Chietigj, "Strategic Interests Pull Japan and India Together", Power and Interest News Report, 16-02-2007, disponible a http://www.pinr.com/report.php?ac=view_report&report_id=618&language_id=1 .
 
7 ?Japan's removal of Article Nine from its constitution is a natural development?, MARQUARDT Erich, "Tokyo Questions Relevancy of Article Nine", Power and Interest News Report, 22-01-2004, disponible a http://www.pinr.com/report.php?ac=view_report&report_id=138&language_id=1 .
8 YOSHIDA Reiji, "Collective defense: What it means for Japan", The Japan Times, 19-05-2007, disponible a http://search.japantimes.co.jp/cgi-bin/nn20070519f1.html .

Envia'm per correu  |  Veure en PDF