Un sector estratègic amenaçat: la crisi d'EADS i la incapacitat catalana
La crisi d'EADS, originada per factors diferents com la crisi francoalemanya en la cúpula directiva i les maniobres accionarals russes, han convergit curiosament en el moment de posar als mercats l'Airbus 380, producte estrella de la competčncia amb Boeing.
La quinzena d'empreses catalanes integrades a la BAIE (Barcelona Aeronautics & Space Association) està patint els efectes de la seva relació de proveïdors de components de l'aeronau civil Airbus A-380, competidor directe dels "Jumbo" 747 de la Boeing i capaç de transportar entre 555 i 853 passatgers. El retard en la construcció d'unitats es trasllada a les comandes dels proveïdors que veuen així posposada sine die la venda dels seus productes. Així les coses l'incipient cluster aerospacial català, ubicat a la conurbació barcelonina, pot patir un retrocés important.
La importància estratègica del sector aerospacial es posa de manifest en aquesta crisi. La sens dubte positiva iniciativa d'articular un sector industrial aerospacial català entronca amb la tradició aeronàutica industrial catalana, destruïda després de la guerra 1936-39 pel dictador Franco. Les fàbriques Elizalde (fundada el 1909) i Hispano Suiza (1904) van ser desmantellades i l'utillatge i maquinària traslladat. Les empreses que avui constitueixen el sector aerospacial català facturen 105 milions d'euros, un modest però significatiu 5% del sector aerospacial de l'Estat. Més important que els guanys econòmics és òbviament, la presència d'una indústria amb un alt nivell d'exigència que genera know-hows, demanda llocs de treball d'elevada qualificació i genera innovació tecnològica.
Però el caràcter estratègic de la indústria aerospacial fa que sigui necessari preveure tots els condicionants que l'afecten, essent el més important la seva estreta vinculació a la indústria militar.
Les fortes inversions en R+D militar per tal de guanyar, o mantenir, una superioritat tecnològica significativa respecte els potencials adversaris prenen una dimensió especialment important en la indústria aeronàutica. Els avions de combat, els seus sistemes d'armes, comunicacions, de senyals, d'observació i direcció de tir, etc. són sistemes intensius en capital i tecnologia en els que la superioritat tècnica respecte els sistemes de l'oponent implica grans diferències i per tant, una superioritat que porta a la superioritat aèria amb tot el que implica. Si tenim en compte que el cost unitari estimat d'un sol Eurofighter Typhoon és de 62.900.000? (els nous F-22 Raptor tindran un cost unitari de 360.000.000$) podem adonar-nos del cost que la R+D suposa en la factura final. Una factura sufragada des dels pressupostos de defensa que permeten inversions astronòmiques en projectes de recerca, sovint de doble ús, civil i militar, que les empreses aeronàutiques amb divisions militars transferiran, un cop desclassificades a les seves divisions d'avions civils. Tal i com fan Boeing o EADS. Per tant els problemes que pateixin aquestes divisions militars de les indústries, tard o d'hora repercuteixen indirectament en la part civil de la indústria en forma de cost d'oportunitat de desenvolupament tecnològic.
Els problemes d'EADS com a empresa amb dos caps (un de francès i un d'alemany), els problemes per integrar les diferents empreses europees en un sol consorci, els intents russos d'accedir a la tecnologia per la via de les adquisicions d'accions i un lloc al consell d'administració, etc. han repercutit en un endarreriment en la comercialització de l'Airbus A380, que ara paguen les empreses proveïdores compromeses a llarg termini amb la producció de l'aparell.
A Catalunya s'han menystingut aquests factors. Els aspectes militars i estratègics d'aquesta indústria no són directes, però es fan notar. Fer rebrotar una indústria aerospacial catalana no passa només per ser competitiu i eficient en el mercat civil, sinó per fer que aquestes empreses participin de manera important de la despesa en R+D de Defensa per créixer en capital tecnològic i humà. Cal ser conscients que Catalunya ha de participar en el disseny de les polítiques de recerca vinculades a la Defensa, per una qüestió d'interès (estratègic) nacional. Seguir ometent els pressupostos de Defensa com si no tingués cap efecte sobre el país és símptoma d'una incapacitat evident o bé d'una irresponsabilitat manifesta. A triar.
F. 93 454 97 03