Russia es recupera, s'acaba el CFE
Vladimir Putin anunciava el 14 de juliol que signava un decret revocant el tractat Conventional Armed Forces in Europe, conegut col·loquialment com CFE. El tractat CFE signat el 1990 suposà en el seu moment el desmantellament de la màquina militar soviètica l'ombra de la qual havia planat durant 40 anys sobre Europa occidental. La denúncia russa del tractat suposa oficialitzar la recuperació de la potència russa per, com a mínim, actualitzar el tractat o guanyar llibertat d'acció.
El 1990 es signava el tractat CFE que imposava límits a la mida dels arsenals convencionals de l'OTAN i el pacte de Varsòvia. Era un pacte avantatjós per als membres d'ambdós organitzacions. La Unió Soviètica, en plena reorientació estratègica buscava canviar els canons per la mantega i desfer-se d'una màquina militar pesada, pensada per a una blitzkrieg massiva sobre Europa que el Kremlin havia decidit no realitzar. Per la OTAN va significar el moment en que es va poder respirar i descartar definitivament la possibilitat d'una guerra convencional a Europa central. Una guerra que la possibilitat d'escalada nuclear havia contribuït a evitar.
Tant russos com nord-americans es disposaren quasi immediatament a reequilibrar els seus arsenals, destruïnt o transferint quantitats ingents de sistemes d'armes antiquats o obsolets. Es realitzaren operacions com la transferència a Espanya dels vintage M60A3TTS nord-americans, permetent millorar les llavors obsoletes forces blindades espanyoles. El tractat en realitat permetia "purgar" les taules d'organització i equipament (TO&E) dels exèrcits, deixant intacte el material més nou i avançat. Faltaria més.
Des del 1990 han passat moltes a Rússia i el seu entorn geoestratègic, però la principal és aquesta:
Any
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2002
2003
2004
2005
2006
PIB
-8.7
-12.7
-4.1
-3.6
1.4
-5.3
6.4
10.0
5.1
4.7
7.3
7.2
6.4
6.7
4.7
7.3
7.2
6.4
6.7
Bal.Com.
1.4
2.8
2.2
2.8
0.0
0.1
12.6
18.0
11.1
8.4
8.2
9.9
10.9
9.8
8.4
8.2
9.9
10.9
9.8
(Font: IMF)
Des dels creixements negatius de l'economia russa en els anys del desmantellament del comunisme i el caos subseqüent dels primers noranta fins a la consolidació de taxes de creixement per sobre els cinc punts, hi ha una gran diferència, gràcies sobretot a l'exportació de gas i petroli.
La Rússia de Vladimir Putin i Gazprom ha sabut bastir una sòlida base de creixement econòmic que permet, ara, de maniobrar l'Estat rus amb l'aixeta del gas respecte Europa o, amb incentius en el negoci energètic, com en el cas de l'excanceller alemany Gerhard Schröder o de la recent concessió a la francesa Total del 25% de l'explotació del jaciment àrtic de Shtokman. L'operació, que ha estat qualificada des del Kremlin com "política", significa l'accés a un mínim de 3,2 trilions de metres cúbics de gas natural al mar de Barents en una explotació a llarg termini que s'iniciarà el 2013. Així es juga al "Gran Joc". Veurem la posició francesa en una eventual renegociació de l'equilibri de forces convencional al continent.
Renunciar al CFE només allibera forces per als russos: reconstrucció de les forces armades, llibertat de moviments i concentració de tropes, eliminació de verificacions... i la capacitat d'incrementar el desplegament a Kaliningrad o la veïna Bielorússia. Per als europeus és un cost net, s'ha acabat el "regal" de la victòria pacífica sobre el bloc soviètic. Si opten per cedir hauran de pactar amb Rússia coses desagradables, com fer la vista grossa sobre Geòrgia o els preus de monopoli del gas als nous aliats orientals. Si s'hi enfronten potser hauran d'incrementar els impopulars pressupostos de defensa... o assumir el cost d'oportunitat de no disposar d'energia a preus "polítics". Un dilema. Per als EUA és la primera llum vermella, que posarà a prova la seva voluntat de garantir la independència dels nous i orientals membres de l'OTAN.
F. 93 454 97 03