PSYOPS made in spain
Les operacions psicològiques són una de les vessants menys conegudes de l'activitat militar pel gran públic. Des de les aproximacions més simples als combatents al camp de batalla, per la via del pamflet llençat des d'avions o per l'artilleria per incitar a la deserció o la rendició, fins a les complexes operacions destinades a grans audiències per aconseguir determinats efectes en la presa de decisions d'actors polítics i militars. Aquestes darreres però, sovint són a càrrec d'organitzacions més difuses, com agències d'intel·ligència, i poden envaïr el terreny de les "operacions negres".
La definició que en fa l'OTAN de les psyops, és que aquestes són "planned psychological activities in peace and war directed at enemy, friendly and neutral audiences in order to influence attitudes and behavior affecting the achievement of political and military objectives". Una definició que inclou la precisió clarificadora que l'audiència objectiu no cal que sigui "enemiga", ni que s'estigui en guerra.
No sabem amb precisió quan hem estat sotmesos a psyops, però de ben segur hi hem estat sotmesos. Alguns haurien d'aprendre aquestes definicions, i algunes coses més, quan pretenen condicionar l'opinió pública de l'estat espanyol o de Catalunya. El darrer exemple ha estat el clip sobre seguretat "emès" pel PP, que pretenia reforçar la preocupació per la inseguretat entre l'opinió pública i que ha deixat en un espantós ridícul els seus promotors al descobrir-se imatges de combats urbans a Colòmbia i de disturbis a Barcelona mentre governava el PP. El PP faria seva així la línia de la fundació FAES d'us d'audiovisual de baix cost i difusió massiva, que polaritza l'opinió pública, radicalitzant els propis i alienant els neutrals. Línia exemplificada pel vídeo "Tras la masacre", sobre el 11-M. En el cas de la "emissió" del vídeo sobre seguretat, sincronitzada amb la conferència del PP sobre inseguretat i l'enduriment del discurs sobre seguretat pública ha resultat, ha acabat perjudicant la campanya.
El PP i la seguretat, on és el sentit d'estat?
És lamentable que la seguretat pública sigui un instrument de propaganda, però és un greu error construir un discurs simple sobre seguretat per usar-lo com ariet. La seguretat pública no és un afer senzill, per tractar-la cal tenir estratègia, sentit d'estat i treballar a llarg termini. I el PP demostra administrar a la lleugera aquests conceptes com quan va convertir les piràmides d'edat de la Policia Nacional i la Guàrdia civil en una mena de trapezoide, o permetia un tipus d'immigració alegal per afavorir un creixement econòmic fàcil basat en la mà d'obra intensiva en comptes d'invertir en R+D.
El PP, a l'estela de FAES
Els vídeos de propaganda de FAES, han acabat condicionant la línia política del PP, que potser ha oblidat que a més a més de repetir el missatge constantment aquest ha de ser creïble. Es clar que alguns dels videos de FAES no resisteixen cap anàlisi rigorós, com el titulat "La revolución de la libertad" que per explicar les virtuts del respectable liberalisme i el col·lapse del comunisme, oblida la participació soviètica a la segona guerra mundial, oblida la dictadura de Franco, i sotmet l'espectador a constants simplificacions.
El problema de fons és però que el PP ha assumit una línia política que busca un enfrontament que pugui guanyar, amb l'esperança que la polarització derivada de l'enfrontament pugui proporcionar-li l'avantatge electoral suficient per la victòria. El que està en qüestió és si aquest enfrontament no tindrà el mateix efecte que el DVD d'uns altres aprenents, aquests catalans, de psyops.



