Per un Departament d'Interior a seques

Reproduïm l'editorial d'avui de Tribuna Catalana

És evident el malestar de mossos, bombers i funcionaris que depenen del macrodepartament d'Interior i Relacions Institucionals. Aquest és un invent nascut amb mala astruga que ha hagut de superar els complexes i els invents d'ICV amb la problemàtica de la seguretat.Experts històrics en el tema de la seguretat a Catalunya ja van mostrar a les dues setmanes d'actuació d'aquest departament els seus recels al sentir les declaracions d'alguns responsables polítics, que van començar a inquietar els professionals de la policia i els bombers.Després vingué l'afer dels suposats maltractaments, les càrregues als estudiants i als moviments socials, els incendis d'Horta de Sant Joan, la seva posterior instrumentalització política, i ara, la reacció davant la nevada d'aquest dilluns.El país necessita que el Departament de l'Interior no sigui notícia, sinó que sigui l'element de govern que treballa amb discreció 24 hores al dia, i que els seus homes i dones, tan els que realitzen la tasca professional com els polítics, no tinguin més objectiu que el servei als ciutadans i al país. A més, cal que treballin dia a dia per a guanyar credibilitat i suport, i que el Departament d'Interior sigui vist com una unitat en la que no destaca mai el color polític de qui el dirigeix.Queden pocs mesos per a les nostres eleccions nacionals, i tenim els mossos i un cos històric i professional com  els bombers, crispats, enfadats, decebuts amb la classe política. Això no pot tornar a passar. Cal un pacte no escrit, en que guanyi qui guanyi les properes eleccions, no faci nous invents i posi en marxa un Departament de l'Interior a seques, i al capdavant, un home o una dona que no ocupi el càrrec per servir-se'n, sinó per servir, i que retorni la confiança als seus professionals. Els policies i els bombers necessiten estar segurs que els seus comandaments polítics els defensaran fins les últimes conseqüències, tan si fan bé la seva funció com si s'equivoquen. I no es tracta de demanar impunitat, sinó transparència sense propaganda i "show" mediàtic.

Envia'm per correu  |  Veure en PDF