Obama i Chacón sorprendran als nostres progres de cafè

A Catalunya, país que de ben segur ostenta el record mundial de centres, institucions, associacions i fundacions per a construir la pau, i així mantenir la nostra incapacitat d'afrontar un dels eixos del poder polític que es la defensa i la seguretat, hi ha des de fa unes setmanes una gran eufòria. George Bush deixa la presidència dels Estat Units, i hi arriba un president que ha de superar Catalunya en institucions per la pau, mentre que al ministeri de defensa espanyol s'hi posa a una dona catalana que ha de transformar les Forces Armades Espanyoles (FAE) en una ONG.
Però la realitat no serà aquesta. Obama mantindrà el mateix secretari de defensa que tenia George Bush, el general Petraeus seguirà comandant les operacions a Iraq i Afganistan, i a més, Obama, ha deixat clar que la retirada d'Iraq no serà com la que van protagonitzar les tropes espanyoles, sinó que seguirà el calendari i les pautes ja acordats. També ha declarat que reforçarà les tropes nord-americanes a Afganistan i que les Forces Especials dels Estats Units tindran carta blanca per actuar a les zones tribals de Pakistan. A més, s'augmenta el Cos de Marines i es reforça la capacitat de les Forces Especials dels Estats Units.
Paral·lelament, a l'estat espanyol, la senyora Chacón, fent cas a la junta d'estat major de les FAE, planteja superar els 3.000 efectius a l'exterior per arribar als 7.000, i a més, es planteja que la UME, una entelèquia de Zapatero, també participarà en les operacions a l'exterior. I més valent encara, l'equip de militars que ha creat Chacón li ha deixat clar, i la ministra ho ha entès, que les FAE, quan intervenen a l'exterior, són forces militars i no una ONG, i per tant, es revisaran les regles d'intervenció per a evitar casos que han desprestigiat algunes operacions internacionals d'aquestes. L'exemple del general espanyol que ha abandonat el comandament de les forces de l'ONU al Congo mereixeria una alta condecoració del ministeri de defensa espanyol per la seva valentia en dimitir, en un país on no dimiteix mai ningú, davant la negativa de l'ONU a donar-li les tropes que aquest creia necessàries per a complir la seva missió de pacificació.
Caldria que el món occidental es planteges seriosament una política de defensa com la que conté el projecte, innovador en molts aspectes, del president electe Barak Obama, qui també ha anunciat que exigirà a Europa que prengui la seva part de responsabilitat perquè la seguretat i la pau mundial no poden recaure, com sempre, en els Estats Units.

Envia'm per correu  |  Veure en PDF