No es pot jugar amb Interior. Cal tenir sentit d'Estat.

D'alguna manera, en principi, el mal ja està fet. El departament d'Interior com un anecdòtic complement del de Relacions Institucionals surt a la premsa dia rere dia i se'n fan tota mena d'acudits, quan la seguretat i els temes d'Interior són un qüestió d'estat que requereixen discreció i seriositat. Els dirigents d'Iniciativa estan sorpresos per la reacció de diversos sectors mediàtics, de la societat civil i professionals de la política davant les informacions, encara no confirmades, de l'estrambòtica denominació de departament de Relacions Institucionals i Interior. Catalunya no gaudeix d'estat i no disposa dels elements de poder que aquests tenen de manera que el departament d'Interior és, avui, allò més semblant al poder d'estat. És per això que molesta que a la denominació i als continguts d'Interior s'hi vulguin afegir elements que res hi tenen a veure.

I, a més, es pretén que un cap de llista d'una força política encapçali aquest departament, quan el que cal és una persona discreta i capaç d'estar disposada a "cremar-se" per una situació difícil del país. No és un departament per a lluir-se, que també, sinó un departament d'alt risc.
Des d'aquí no dubtem de la capacitat de Joan Saura, si és que finalment és elegit en el marc del nou govern  de Catalunya com a conseller, sinó que reivindiquem el nomenament d'un conseller disponible les vint-i-quatre hores del dia, que pugui afrontar les situacions difícils, però no dramàtiques, dels propers anys pel que fa a la seguretat integral i a la delinqüència que tot just ha començat a instal·lar-se al nostre país.
No podem tenir un conseller que faci no se sap quantes funcions i, a més a més, les d'Interior. Aquest departament té, avui, l'escomesa de continuar el repte començat pel conseller Pomés i la consellera Tura, el desplegament de la nostra policia com a nacional de Catalunya en substitució de la Policia "Nacional" i de la Guàrdia Civil. En aquest desplegament, els Mossos assoliran fins a uns efectius de 18.000 dones i homes, milers de vehicles i prop d'un centenar d'instal·lacions. A més, s'ha de tenir la voluntat d'augmentar la intel·ligència pròpia d'aquest cos policial, dotant-lo de més efectius d'alt nivell acadèmic i professional a les unitats centrals. De la mateixa manera, l'Escola de Policia de Catalunya requereix una sacsejada general per adequar-la millor al gran repte que té al davant i també caldrà enviar desenes i desenes de policies a formar-se en diferents cossos policials de tot el món.
El desplegament de la policia de Catalunya és un dels dos o tres reptes fonamentals del govern català. Els Mossos no poden ser la policia ni d'IC, ni del PSC ni d'ERC, com no van ser abans la de CiU. Han de ser un cos policial modern, eficaç, adaptat als nous canvis socials i humans que s'estan produint a la nostra societat i sí, ha d'estar al servei dels dèbils, però també de tots i cada un dels ciutadans, sigui quina sigui el seu estatus social. La nostra policia no és ni ha d'ésser una ONG. Ja hi ha altres departaments que tenen aquesta responsabilitat.Demanem, doncs, a les forces que han de composar el govern de Catalunya que el departament d'Interior tingui aquest nom, sense necessitat d'afegitons, i que, a poder ser, sigui representatiu no només dels que formaran, sembla, el govern de Catalunya, sinó de totes les forces polítiques.

Envia'm per correu  |  Veure en PDF