Montjuïc, una oportunitat perduda?
En primer lloc vull agrair a l'equip del C.E.E.C. el fet d'oferir-me la possibilitat de col·laborar en el seu espai a la xarxa. Dit això, el motiu pel que he escrit aquest article, és la preocupació per la desvirtuació en l'ús del Castell de Montjuïc. El fet de detectar que no sóc l'únic que ho pensa, m'ha acabat de decidir.
Anem doncs, per passos. El Castell de Montjuïc té dos aspectes importants que el
singularitzen. En primer lloc la seva notòria significació en la història del
Principat i la seva capital. No ens hi estendrem, però convé tenir presents
fets cabdals com la Batalla
de Montjuïc (1641), el seu paper en els setges de Barcelona1 (
amb el de 1713-1714 com a culminació), i la seva funció repressiva des de la
instauració del règim borbònic fins ben entrat el franquisme. El segon element
important és el seu valor arquitectònic. Ja que conjuntament amb el Castell
de Sant Ferran de Figueres, és una de les poques fortificacions del període
comprés entre els segles XVI i XVIII que tenim la sort de conservar.
Aquests dos elements, història i
arquitectura, es combinen en el Museu Militar situat a l'interior del recinte.
Un museu del qual se'n podrien millorar diversos elements, no obstant és el
nostre museu militar. On rau doncs, la preocupació?
D'una banda tenim els revisionismes històrics, tan el franquista com el "progre". El
primer, malgrat el temps transcorregut, és responsable de l'oblit de la funció
repressora per motius obvis. Encara és hora que ho hagi un espai dedicat als
milers de persones que hi van patir presó (i mort)2. El revisionisme
"progre", en canvi, pretén anatemitzar l'existència mateixa de l'estudi de la
història militar. Desgraciadament, una part de la nostra societat encara no ha
assumit que la Història la conformen tots els aspectes del passat, la guerra
inclosa.
Això darrer, enllaça amb la segona de les amenaces, la desvirtuació en l'ús. Potser
la darrera ubicació del "Bread
& Butter", n'ha estat l'exemple més clar, però no n'és el primer cas.
El fet mateix que s'instal·lés un espai per la pràctica del tir amb arc al
fossar, justament un dels llocs on s'afusellaven els presos (entre d'altres el
President Lluís Companys), demostra una manca aberrant de sensibilitat i
respecte. Però que calia esperar si els titulars, Estat o Ajuntament, no han
procedit a emplaçar la simbologia franquista com a peces estrictament de museu,
d'una banda, i per l'altra, deixar bona part del conjunt ( castell i museu) en
un estat de manteniment mínim...
No fa gaire, sortia a la llum la iniciativa de convertir el Castell en un "centre
per la pau", que sembla que el govern municipal tirarà endavant (amb la complicitat
de CiU, tot sigui dit)3. Cal encara, explicar que tenir espais
dedicats a la història militar no ens converteix en bel·licistes, etc.? Sembla
que sí. No assolirem una plena maduresa nacional fins que, entre d'altres
coses, no assumim la nostra història desacomplexadament. Esperem que pel camí
no hi perdem gaire.
En definitiva, l'autor d'aquestes línies creu que el Castell de Montjuïc, i el
museu que acull, han d'ésser (amb una acurada restauració i modernització4)
els referents catalans d'història militar de cara al segle XXI, conjuntament
amb els seus equivalents europeus.
NOTES:
1. Torras i Ribé,
J.M.; "La Guerra de Successió i els setges de Barcelona: 1697-1714"; Dalmau ed., Barcelona, 1999.
2. En aquest aspecte no es pot justificar manca d'estudis acadèmics, doncs historiadors de
diverses generacions ( Joaquim Albareda, Josep Maria Torras i Ribé, Josep-Maria
Solé i Sabaté, Oriol Jonqueres, etc...) han realitzat una tasca de recerca i
difusió molt important.
3. Hem cregut suficient posar aquest dos enllaços de l'hemeroteca digital del diari Avui
(www.avui.cat) per demostrar les posicions del govern de Barcelona i CiU. No
obstant, se'n poden trobar més cercant per la paraula "Montjuïc" a les edicions
digitals d'altres diaris ( El Punt, Vilaweb, etc...).
4. Comptem amb professionals amb l'experiència i el "full de serveis"
requerit, i gent jove amb l'empenta i la il·lusió que cal arreu del territori (
la revista Sàpiens n'és l'exemple més conegut).
F. 93 454 97 03