L'imperi de la tàctica
Els dirigents polítics catalans han desenvolupat un refinat sentit de la tàctica, posat en pràctica des de les negociacions que acabaren gestant el primer tripartit, amb Maragall al capdavant, passant per l'Estatut en totes les seves fases fins l'actual moment en que es posa a punt el tripartit 2.0, liderat per José Montilla. Encara que no es funció del nostre col·lectiu entrar en l'arena de la política partidària, trobem necessari un comentari sobre l'excés de tacticisme i l'absència d'estratègies.
Deien del Mariscal de Camp Erwin Rommel que es mereixia un 10 en tàctica però un 0 en estratègia, si es que algú l'hagués examinat d'aquestes matèries. El sagaç comandant de l'Afrika Korps altrament malanomenat "la guineu del desert", va col·laborar d'acord amb Hermann Göring a abortar l'operació Herkules, la planejada invasió de Malta, per així redirigir-ne els esforços cap al nord d'Àfrica. El desenllaç és conegut: el brillant tàctic Rommel, faltat de combustible i altres subministres gràcies al manteniment de la base de Malta just enmig de la ruta d'avituallament d'Itàlia al Nord d'Àfrica en mans britàniques, va acabar cavant trinxeres davant d'El Alamein. Després seria derrotat per Sir Bernard Law Montgomery qui amb total superioritat i amb un gens refinat assalt frontal trencaria el front,perseguint alemanys i italians fins a Tunis. Sembla que el mateix sentit de superioritat de la tàctica respecte de l'estratègia imperi en la classe política catalana. Les negociacions prèvies a la gestació del govern fruit del pacte del Tinell, tant pels que el formaren com pels que el volien evitar, i la "llarga marxa" interminable d'acords i negociacions multilaterals per a aprovar un nou Estatut van estar marcades per un elevat grau de tacticisme.Un tacticisme complex i refinat que en ocasions era visible per a l'opinió pública i en d'altres només per als observadors "des de dins" de la política, però que era a tota hora evident.
L'absència de full de ruta, de pla, d'estratègia dels principals actors polítics era substituïda per un cúmul de maniobres, executades d'acord amb les circumstàncies i els interessos canviants provocades per altres maniobres, altres acords o desacords, etc. amb l'objectiu de posicionar-se amb el màxim avantatge a les darreres eleccions. L'ambició per obtenir "la" fotografia i la rumorologia a cop de telèfon mòbil semblaven més fins en sí mateixos que no pas mitjans.
Avui, amb les eleccionsja enrere, perdudes precisament pels que han fet de la seva campanya unexercici de tàctiques de desgast, cal qüestionar si es pot viure sempre a cop d'efecte.Tot i que cal felicitar-se que algun dels principals actors polítics del paíshagi introduït amb força el necessari discurs de l'interès nacional, cal tambépreguntar-se si aquest pot ser servit pel tacticisme polític. Si calen estratègiesde país s'hauran de dissenyar i implementar. Algunes no poden posposar-se més. N'avancem una: la seguretat és a casa nostra un sector estratègic. O s'hi treballa a fons o tindrem molts problemes en pocs anys.
F. 93 454 97 03