Articles - CEEC

Català Arabic Chinese Deutsch English Español Français Hebrew

L'art de la guerra

Dimecres, 20 de maig de 2009

Introducció
L'Art de la Guerra és un d'aquells llibres mítics dels que se'n parla sovint, malauradament no sempre havent-lo llegit prèviament, degut a una sèrie de factors que van de la seva fama a l'atractiu que tot allò "oriental" i "exòtic" desperta a Occident.
El valor de l'obra a nivell històric i d'història del pensament és clar, però ens sorgeix la pregunta de si són encara vàlides les seves lliçons. Continuen influint en el pensament estratègic i tàctic xinès i dels països de la seva zona d'influència cultural? Han de ser estudiades a les acadèmies militars occidentals o solament a les universitats civils 1? I si han de tenir un lloc al currículum de les primeres, exclusivament a les assignatures d'història 2?.
Una altra pregunta és si es tracta exclusivament d'una manual d'estratègia, i la resposta és que no, doncs el seu contingut és molt més ampli, abastant el que entenem a Occident per "filosofia"3.
L'objectiu d'aquest article es presentar el llibre i el seu autor al lector interessat, i comentar-ne alguns passatges representatius.

Dades bibliogràfiques del llibre
Hem de dir en primer lloc que estem davant d'un d'aquells textos que no disposen d'una única versió acceptada universalment com a vàlida i universal. Més aviat n'hi ha diferents que ens han arribat, i que no sempre són exactament coincidents. És molt probable que l'obra hagi estat rescrita en diferents ocasions, com sol passar amb la majoria de llibres quins orígens es perden en l'antiguitat del temps.
Això no vol dir que no sapiguem qui n'és l'autor o que no poguem datar-la, si més no de forma aproximada, doncs tampoc estem davant d'aquells casos d'obres d'origen oral que solament després de segles han estat recollides en paper 4, ni d'aquelles fruit de diversos autors 5.
Per altra banda, si parlem de les traduccions a llengües occidentals, ens trobem davant d'un elevat nombre, de qualitat desigual. Sovint un mateix paratge és traduït de forma força diferent, i cal anar amb cura amb quina edició triem, per a poder gaudir al màxim dels ensenyaments de l'obra. Cal tenir en compte la dificultat que suposa la traducció del xinès clàssic, entre altres motius per l'ambigüitat de la seva gramàtica, així com el vocabulari especialitzat de caràcter militar que a voltes trobem a l'obra, i que fa que no tot traductor pugui emprendre la tasca amb garanties.
D'entre les diverses edicions considerades de qualitat, algunes de bilingües xinès - anglès 6 i d'altres que contenen altres clàssics xinesos marcials 7, hem triat per a aquest article la publicada online pel Projecte Gutemberg 8, que reprodueix la traducció duta a terme per Lionel Giles, per dos motius: és considerada de qualitat, i es disponible per internet 9.
La versió del Projecte Gutemberg fou publicada online l'any 1994 però l'edició que reprodueix és anterior, de l'any 1910. Conté no tan sols una traducció de l'original xinès, ans també una introducció a càrrec del traductor, que ens permet aprofundir en la nostra comprensió de l'obra, a més a més de les seves abundants notes. Va precedida d'una breu introducció a càrrec de Bob Sutton que ens forneix algunes dades interessants sobre Lionel Giles i el context en que va dur a terme la seva tasca.
Quan fou publicada la traducció de Giles el llibre era pràcticament desconegut a Europa, i es considera que les versions en llengües occidentals que la van precedir no són de gaire qualitat. La primera en llengua francesa fou a càrrec del jesuïta Joseph Amiot el 1782, i en anglès per E. F. Calthrop el 1905 10.
Encara que han passat molts anys, i han aparegut diverses traduccions considerades fidels i de qualitat, algunes de les quals s'han beneficiat del descobriment de nous fragments del text, la de Giles es continua considerant plenament vigent i per tant apta per a l'estudiant que pretén endinsar-se en l'obra de Sun Tzu. De fet fou considerada la millor durant 50 anys, i posteriorment ha servit de base per a moltes de les que l'han seguida.
En català disposem d'una versió de qualitat a càrrec de Sean Golden i Marisa Presas 11.

Breu notícia sobre l'autor
Qui era Sun Tzu?
L'historiador més destacat de la Xina antiga, Si Ma Chien, ens explica que era natiu de l'estat de Chi i que la seva obra va fer que s'hi fixés Ho Lu, rei de Wu, que el va cridar a la seva presència per a comprovar si la seva fama era merescuda 12. Un cop davant del rei aquest li va preguntar si les seves teories eren aplicables a les dones, i en respondre que si, va posar a la seva disposició 180 dames, que Sun Tzu dividí en dues companyies, amb una de les concubines favorites de l'emperador al capdavant de cada una.
Un cop distribuïdes llances, i explicades les ordres relatives als moviments més elementals, Sun Tzu va començar a ordenar que es moguessin cap a una banda i altra, però les seves indicacions solament produïen el riure entre la tropa. Llavors Sun Tzu digué "Si les ordres no són clares i concretes, si les ordres no s'entenen, la culpa és del general" i prosseguí la instrucció.
Les dames però continuaven sense prendre's seriosament l'exercici, i es limitaven a esclafar a riure cada cop que Sun Tzu emetia una ordre, per la qual cosa aquest afirmà que "Si les ordres no són clares i concretes, si les ordres no s'entenen, la culpa és del general. Però si les seves ordres són clares, i malgrat això els soldats desobeeixen, llavors la culpa és de llurs oficials" i va ordenar que es decapités a les líders d'ambdues companyies.
El rei de Wu, que contemplava l'escena des de dalt d'un pavelló, es va alarmar en veure que les seves dues favorites eren a punt de ser executades, i va enviar un missatge dient que "Nos estem satisfets amb la capacitat del nostre general de dirigir les tropes. Si perdem aquestes dues concubines, la nostra carn i la nostra beguda perdran el sabor. La nostra voluntat és que no siguin decapitades? però Sun Tzu respongué "havent rebut el càrrec de general de sa majestat, hi ha certes ordres que, actuant en aital capacitat, soc incapaç d'acceptar" i l'execució tingué lloc. A continuació foren substituïdes i les ordres de Sun Tzu executades a la perfecció i sense que les dames diguessin ni una paraula.
Sun Tzu es va adreçar al rei amb un missatge on deia que "Els vostres soldats han estat adientment entrenats i estan preparats per a la vostra inspecció" però el monarca va respondre ordenant a Sun Tzu que donés per finalitzada la instrucció i tornés, indicant que no desitjava inspeccionar la tropa, fet que va motivar que aquest l'acusés de "agradar-li solament les paraules i ser incapaç de traduir-les en fets".
Això va fer que el rei se n'adonés que Sun Tzu sabia com dirigir un exèrcit i el va nomenar general. A l'oest va derrotar l'estat de Chu i va arribar a la seva capital, Ying, i al nord va atemorir els estats de Chi i Chin.
A banda d'aquesta escena, Sun Tzu és esmentat en dos altres passatges de l'obra de Si Ma Chien, i per tant és clar que per a aquest historiador va existir 13.
Això no vol dir que alguns autors no hagin expressat els seus dubtes al respecte, indicant que la reconstrucció de la seva vida es basa en gran part en conjectures, i que és difícil afirmar amb certesa les dates en que va viure i molts detalls de la seva biografia 14.
Segons Giles, Sun Tzu fou segurament un oficial de baix rang que va entrar al servei del regne de Wu més o menys pels voltants de l'accessió al tro de Ho Lu, adquirint experiència durant la primera meitat del seu regnat, marcada per una intensa activitat bèl·lica. Si va arribar al càrrec de general no fou dels de més alt rang 15.
Per tant es tractava d'un guerrer experimentat quan va emprendre la redacció de la seva obra, que es podria datar cap a finals del regne de Ho Lu. La història de les dames podria haver sorgit d'algun incident realment esdevingut 16. Parlem per tant dels volts de l'any 500 AC, fet que el situaria com a contemporani de Confuci 17, creient molts autors que les seves dates de naixement i mort més probables serien els anys 544 i 496 AC 18.
A més a més de ser contemporanis se'ls considera originaris de la mateixa regió, de Shandong, al nord de la Xina. Es creu que Sun Zu era membre de la petita noblesa, i que el seu nom originari era Sun Wu. El caràcter Zu, afegit posteriorment, vol dir "mestre" i el trobem al nom dels pensadors xinesos més destacats, com ara a Kong Zu (Confuci)19.
Com que en una obra escrita en xinès clàssic el traductor també és molt important, ens hi referirem breument. Lionel Giles (1875-1958 20) fou un destacat sinòleg del seu temps, que va ocupar el càrrec d'assistent al departament de llibres orientals del British Museum a Londres 21.

Alguns apunts sobre el contingut de l'obra
Es tracta bàsicament d'un manual militar, entenent "militar" en el sentit ampli de la paraula, és a dir, vist aquest art en el context de defensa i seguretat més ampli en el que s'insereix, per la qual cosa entronca tant amb la tradició xinesa d'obres dedicades al "bon govern"22 com amb l'actual visió de l'educació militar com forçosament àmplia i polivalent 23. Aquesta amplitud fa que sovint se?l consideri també un tractat filosòfic o de pensament, o si més no una manual de política 24.
Està dividida en 13 capítols, i consisteix en una sèrie de dites, principis, o màxims, que pretenen il·lustrar les normes a seguir al camp de batalla per a aconseguir l'èxit. Com hem dit però, no parteix de la base que un enfrontament convencional sigui inevitable, i per tant també té part de tractat polític.
El seu ús està generalitzat en diverses acadèmies militars 25, i també és popular al món dels negocis.
Són múltiples els punts que tracta, i per això optarem per a seleccionar-ne i comentar-ne alguns capítols 26 que representen força bé el tarannà de l'obra i que sovint es citen com a representatius i d'evident aplicació pràctica.
1.1: ?L'art de la guerra és de vital importància per a l'estat?
El caràcter xinès amb que s'escriu "estat" ho deixa clar, doncs uns dels seus elements és la llança, símbol de l'exèrcit, sent el poder militar un dels fonaments de l'estat.
Començar amb aquesta afirmació l'obra potser és una manera de justificar la importància del seu objecte, deixant clar al lector que es tracta d'una matèria imprescindible.
1.3 i 1.4 "L'art de la guerra està governat per cinc factors, que cal tenir en compte a l'hora de prendre decisions, en intentar esbrinar les condicions vigents al camp de batalla. Es tracta de: (1) La Llei Moral; (2) El Cel [en el sentit d'allò sobrenatural]; (3) La Terra [el món material]; (4) El Comandant; (5) El Mètode i la Disciplina."
Ens trobem amb una sèrie de conceptes, que encara que no sempre amb el mateix significat exacte, constitueixen una constant en el pensament xinès. Podem destacar-ne:
· La dualitat món físic, dels mortals (terra), i espai sobrenatural (cel)27.
· La importància de l'ensenyament (mètode) i l'ordre (disciplina), característiques del pensament confucià, i en general de la cultura xinesa.
A banda dels dos que tractarem als següents fragments.
1.5 i 1.6: "La Llei Moral fa que la gent estigui completament d'acord amb llur senyor 28, de manera que el seguiran sense tenir en compte llurs vides, sense por a cap perill"
Trobem una constant del pensament xinès, la necessitat de la virtut com a fonament del govern, en aquest cas en l'àmbit militar, però plenament aplicable a la vida política en general. Quan aquesta virtut manca es trenca el "contracte" entre dirigent i governat, i en l'esfera marcial això significa que les tropes ja no estan disposades a lluitar i arriscar la vida 29.
1.9: "El comandant representa les virtuts de la saviesa, sinceritat, benevolència, coratge, i rectitud"
Entroncant amb el punt anterior, el "gran home", destinat a liderar la societat (en aquest cas la societat en armes, és a dir l'exèrcit, però el que diem és plenament aplicable a l'esfera civil), ha de tenir forçosament una sèrie de virtuts, és més, les ha de personificar i donar-ne exemple.
Això és anterior a l'adquisició de qualsevol coneixement tècnic o pràctic. Sense aquestes virtuts no serveix de res dominar la tàctica, la tecnologia militar, o qualsevol altre coneixement estrictament marcial. Ens podem fixar en que històricament a la Xina el sistema d'exàmens per a accedir al funcionariat s'ha basat en el coneixement d'una sèrie de textos clàssics destinats a impartir en els candidats uns determinats valors morals, i no pas en la comprovació del domini de qüestions tècniques. Atès que a la Xina històricament no s'ha desenvolupat mai una casta militar separada de la civil no ens ha d'estranyar que trobem el mateix principi en un tractat bèl·lic.
1.18: "Tota la guerra es basa en l'engany"
Els exemples històrics que il·lustren aquest punt són nombrosos. En relació a la filosofia xinesa subjacent a aquesta afirmació podem dir que és una mostra més del rebuig al concepte de "guerra total" i de la subordinació de la guerra a la política (o dit d'una altra forma de la visió de l'enfrontament bèl·lic com a part d'un context més ampli).
Per engany podem entendre el purament militar, al camp de batalla, o el de caire estratègic, de naturalesa mixta político-militar.
1.24: "Ataca'l on no està preparat, presenta't on no t'esperen"
Es tracta de prendre la iniciativa i aprofitar les febleses de l'enemic. El rerefons d'aquesta afirmació és la importància de la mobilitat, una constant al llarg de l'Art de la Guerra.
Aquest èmfasis ens pot resultar sorprenent atesa la importància de les fortificacions a la història de la Xina 30.
2.6: "No hi ha cap cas d'un país que s'hagi beneficiat d'una guerra prolongada"
Una veritat llavors i ara, especialment aplicable a les democràcies, que solen tenir dificultats polítiques per a sostenir un esforç bèl·lic en el temps, davant del cost polític i econòmic que suposa 31, que fa que sovint l'opinió pública s'hi oposi.
2.9: "Porta el material bèl·lic amb tu, però pren els subministres de l'enemic. D'aquesta manera l'exèrcit tindrà prou queviures per a cobrir les seves necessitats"
Es tracta d'un consell pràctic per a minimitzar els requeriments logístics en una campanya militar. Aquí però ens trobem amb un principi no sempre aplicable, atesa la necessitat d'assegurar la subsistència de la població civil en la zona ocupada per un exèrcit, d'acord amb el dret internacional en matèria de conflictes armats (i la conveniència política de guanyar-ne el suport).
2.11: "Per altra banda, la proximitat d'un exèrcit provoca una pujada dels preus; i els alts preus fan que la subsistència del poble sigui destruïda".
Una lliçó elemental d'economia, l'augment de la demanda provoca un augment de preus amb les conseqüents penúries per als civils. Ens trobem davant d'una altra mostra de la visió ampla que conté L'Art de la Guerra dels afers bèl·lics, no limitats als estrictament militars.
Aquest principi fou precisament el que dugué al General Petraeus a gestionar una ràpida reobertura de la frontera amb Síria un cop finides les operacions de combat a Mosul, on dirigí la 101 Divisió Aerotransportada 32.
3.2: "Lluitar i conquerir a totes les teves batalles no és l'excel·lència suprema; l'excel·lència suprema consisteix en trencar la resistència de l'enemic sense lluitar"
En el fons la guerra és un enfrontament entre voluntats, L'Art de la Guerra ens ho recorda, emfatitzant a més a més el caràcter subordinat del fet bèl·lic en relació a la política. Els mitjans poden ser militars però l'objectiu sempre és polític.
Trobem aquí un tret definidor de la cultura xinesa, tot i que cal indicar que no és ni molt menys singular, atès que diversos pensadors occidentals ho han emfatitzat, com Clausewitz 33, i molts oficials com Doolittle 34 o líders com Churchill 35 n?han estat conscients i així ho han expressat.
3.4: "La regla és no assetjar ciutats emmurallades si es pot evitar"
Fer-ho suposa immobilitzar l'exèrcit, perdent l'avantatge de la velocitat i la flexibilitat, i exposant-se a un contraatac enemic 36.
El General Patton ens dona el mateix consell als seus documents, referint-se a l'ús de carros de combat 37.
6.13: "Descobrint la disposició de l'enemic i mantenint-nos invisibles nosaltres podem mantenir les forces concentrades, mentre que les de l'enemic han de romandre dividides"
Sun Tzu ens il·lustra sobre un principi bàsic de l'art militar, la necessitat de concentrar les forces pròpies, doncs el que compta no és la superioritat numèrica global, ans la que s'aconsegueix al camp de batalla, o més ben dit, en aquell punt clau d'aquest, el que els alemanys anomenen el schwerpunkt. La història ens ofereix molts exemples d'exèrcits més gran que han estat incapaços d'assolir aquesta superioritat local 38.
Ho fa a més a més emfatitzant un aspecte que apareix en diversos punts de la seva obra, la necessitat d'amagar els moviments propis i aconseguir informació sobre els de l'enemic, és a dir, el paper vital de la intel·ligència en qualsevol enfrontament armat 39.
7.17: "Fes que la teva velocitat sigui la del vent"
Amb una metàfora provinent de la natura, fet habitual a la cultura xinesa, se?ns indica un cop més la necessitat de moure's ràpidament pel camp de batallà.
7.36: "Quan envoltis un exèrcit, deixa-li una sortida"
Com ens indica Tu Mu, un dels molts comentaristes xinesos de L'Art de la Guerra, aquest passatge no vol dir que calgui deixar escapar l'enemic, ans que cal "fer-li creure que té un camí cap a la salvació, evitant que lluiti amb el coratge que aporta la desesperació". D'aquesta manera "després d'això el pots esclafar"40.
9.2: "Acampa als llocs elevats, de cara al sol"
Sun Tzu no es refereix a les muntanyes, ans als turons i petites elevacions que permeten dominar el terreny que les envolta 41.
Trobem una combinació de tècnica militar (els llocs elevats permeten observar els voltants i són més fàcilment defensables) i de geomància xinesa, amb una gran importància atorgada al sol en contraposició a l'ombra (un dels significats de Yang és precisament "assoleiat", mentre que Ying es pot traduir en alguns contextos com "ombrívol").
9.11: "Tots els exèrcits s'estimen més el terreny elevat a l'enfonsat"
Una reiteració del mateix principi anterior.
9.22: "La fugida dels ocells és signe d'una emboscada"
Sun Tzu ens forneix un exemple d'observació de la natura per a aconseguir els nostres fins, en aquest cas detectar una emboscada. En fer-ho entronca amb una llarga tradició xinesa d'observació del món natural.
10.25: "Tracta als teus soldats com els teus nens, i et seguiran fins a les valls més fondes; mira?ls com si fossin els teus estimats fills i et donaran suport fins a la mort"
Veiem la comparació entre dues de les cinc relacions confucianes: pare "fill i governant (en aquest cas oficial militar)" governat (aquí soldat), en les que es basa l'ordre social ideal. En el fons Sun Tzu ens ve a dir que el respecte a aquest ordre garanteix l'èxit, al camp de batalla com a qualsevol altre àrea de la vida.
10.26: "Si, però, ets indulgent i incapaç de fer respectar la teva autoritat; bo de cor, però no pots fer executar les teves ordres; i, a més a més, no ets capaç d'apagar el desordre: llavors els teus soldats són com els nens malcriats; són inútils a qualsevol efecte pràctic"
Sun Tzu ens alerta de no confondre l'amor paterno-filial (o entre governant i governat) amb la manca d'autoritat i disciplina, que solament condueixen al desastre, al camp de batalla com en la societat en general. És un recordatori molt adient en una època on encara hi ha molts pares que volen ser ?amics? dels fills i molts ciutadans que volen drets sense deures 42.
11.23: "Col·loca els teus soldats en posicions de les que no hi hagi escapatòria i s'estimaran més la mort a fugir. Si es troben de cara a la mort no hi haurà res que no puguin aconseguir"
Ens trobem davant de l'altra cara del principi enunciat al capítol 7.36, aquí Sun Tzu ens indica que si són les nostres tropes les que no tenen sortida lluitaran fins a la mort. Cal entendre que no parlem solament d'una sortida en el sentit físic, és a dir un terreny per on fugir, ans a nivell polític, és a dir la possibilitat d'arribar a alguna mena d'acord amb l'enemic.
11.52: "Serem incapaços d'aprofitar els avantatges naturals si no recorrem als guies locals"
Els habitants d'una zona tenen sense cap mena de dubte un coneixement profund de la seva geografia, tant física com humana, així com de les llengües i cultures locals. Per aquest motiu, sense la seva col·laboració és molt difícil per a un exèrcit dominar un territori, especialment en els casos de conflicte asimètric 43. A més a més, com indica el mateix L'Art de la Guerra, un estat no pot sostenir indefinidament un conflicte, per la qual cosa el recurs a les forces locals és essencial 44.
12.17: "No et moguis si no és en el teu avantatge; no empris les teves tropes si no hi ha res a guanyar; no lluitis si la posició no és crítica"
Sun Tzu es mostra cautelós, però sense arribar a l'extrem taoista, que ens mostra el Tao Teh King al seu capítol 69 "No goso prendre la iniciativa, m'estimo més actuar a la defensiva; No goso avançar ni un centímetre, m'estimo més retrocedir un pam"45. Això sí, ens adverteix de la necessitat de mesurar cada passa i no actuar sense analitzar curosament si els avantatges superen els inconvenients.46
Alexandre Calvo i Cristina
Professor de Relacions Internacionals, European University.
Professor-Investigador, OSCE Academy, Bishkek (Kirguizistan)

1 De fet la dicotomia entre formació professional militar i educació superior civil no és tan marcada com pot semblar a primera vista, doncs als països més avançats es considera convenient que els oficials cursin estudis de postgrau a institucions civils. PETRAEUS David H., "Beyond the Cloister", The American Interest, July - August 2007, disponible a http://the-american-interest.com/ai2/article.cfm?Id=290&MId=14 .
2 De gran importància, doncs l'estudi de la història és un dels fonaments de la professió militar. "In Mahan"s words, "the great warrior must study history.?", STOCKDALE James B., Ten Years of Reflection: a Vietnam Experience, Stanford, Hoover Press, 1984, p. 15.
3 MCNICOL Dean, Sun Tzu's The Art of War, disponible a http://www.waikato.ac.nz/wfass/subjects/history/waimilhist/1998/suntzu.htm .
4 Com per exemple l'Èpica de Manas. STEWART Rowan, Kyrgyz Republic, New York, Odissey Publications, 2002, p. 50-51.
5 Com pot ser el cas dels Analectes de Confuci, que es considera que foren escrits per deixebles del personatge històric que li donen nom, assolint la forma definitiva que ens ha arribat segles després. "Confucius", Stanford Enciclopedia of Philosophy, 2006, disponible a http://plato.stanford.edu/entries/confucius/ .
6 D'especial interès si es disposa d'algun coneixement, encara que sigui elemental, de xinès. Tenim per exemple SUN ZI, The Art of War, traducció de GILES Lionel, Tokyo, Tuttle Publishing, 2008.
7 Per exemple SAWYER Ralph D., The Seven Military Classics of Ancient China, New York, Basic Books, 2007.
8 SUN ZI, The Art of War, traducció de GILES Lionel, Maig del 1994, Project Gutemberg, disponible a http://www.gutenberg.org/files/132/132.txt .
9 En els moments d'escriure l'autor es troba a Bishkek, Kirguizstan, per la qual cosa el seu accés a bibliografia en format paper és limitada.
10 Introducció de SUTTON Bob a SUN ZI, The Art of War, traducció de GILES Lionel, Maig del 1994, Project Gutemberg, disponible a http://www.gutenberg.org/files/132/132.txt .
11 SUN ZI, L'Art de la Guerra, traducció de GOLDEN Sean i PRESAS Marisa, Barcelona, Edicions Proa, 2000.
12 Pròleg del traductor a SUN ZI, The Art of War, traducció de GILES Lionel, Maig del 1994, Project Gutemberg, disponible a http://www.gutenberg.org/files/132/132.txt .
13 Pròleg del traductor a SUN ZI, The Art of War, traducció de GILES Lionel, Maig del 1994, Project Gutemberg, disponible a http://www.gutenberg.org/files/132/132.txt
14 Pròleg del traductor a SUN ZI, The Art of War, traducció de GILES Lionel, Maig del 1994, Project Gutemberg, disponible a http://www.gutenberg.org/files/132/132.txt
15 Pròleg del traductor a SUN ZI, The Art of War, traducció de GILES Lionel, Maig del 1994, Project Gutemberg, disponible a http://www.gutenberg.org/files/132/132.txt
16 Pròleg del traductor a SUN ZI, The Art of War, traducció de GILES Lionel, Maig del 1994, Project Gutemberg, disponible a http://www.gutenberg.org/files/132/132.txt
17 "Sun Tzu", BBC, disponible a http://www.bbc.co.uk/dna/h2g2/alabaster/A571862 .
18 "About Sun Tzu", Sonshi. Online Resource for Sun Tzu's Art of War, disponible a http://sonshi.com/why.html .
19 "About Sun Tzu", The Tao, disponible a http://www.thetao.info/artofwar.thetao.info/china/suntzu.htm .
20 Fitxa bibliografica d'Amazon sobre SUN ZI, The Art of War, traducció de GILES Lionel, Tokyo, Tuttle Publishing, 2008, disponible a http://www.amazon.com/Sun-Tzus-Art-War-Bilingual/dp/0804839441/ref=sr_1_2?ie=UTF8&s=books&qid=1241947832&sr=1-2 .
21 Introducció de SUTTON Bob a SUN ZI, The Art of War, traducció de GILES Lionel, Maig del 1994, Project Gutemberg, disponible a http://www.gutenberg.org/files/132/132.txt .
22