L'amenaça del jihadisme global contra Catalunya

Els últims moviments del jihadisme global al Magrib han encès els llums d'alarma de les agències de seguretat occidentals. Aquesta situació, a més, ha provocat que diverses personalitats de l'àmbit de la justícia, la política i la seguretat hagin manifestat públicament la preocupació que els desperta l'ombra del jihadisme a casa nostra.

El CEEC, a través de la publicació de diversos anàlisis de situació, també s'ha fet ressò de la conjuntura en que es troba actualment Catalunya en relació amb el conflicte obert pel moviment jihadista global (MJG) al nord d'Àfrica.
El document que es presenta a continuació té l'objectiu d'aprofundir en les raons que ens porten a afirmar que l'amenaça a que s'enfronta Catalunya és del tot real i, a més, vigent. Per fonamentar aquesta afirmació s'ha analitzat breument un dels indicador de risc que plasma més clarament l'amenaça jihadista a casa nostra: Els comunicats emesos per diferents actors del MJG.
Primerament, però, es necessari recordar als lectors la gran rellevància que tenen els comunicats emesos pels líders jihadistes en la dinàmica operativa del MJG. En aquest sentit, cal remarcar que un dels mecanismes bàsics alhora de marcar objectius a colpejar i activar les cèl·lules terroristes d'atac esteses pel planeta és precisament l'emissió i interpretació dels esmentats comunicats.
Els missatges que s'emeten des dels diferents actors del MJG són molt abundants, tanmateix per donar compliment al nostre objectiu s'ha seleccionat quatre comunicats publicats durant els últims sis mesos. Aquests quatre documents han estat escollits pel fet que en ells es fa esment, directament o indirecta, a Catalunya, ja sigui com a part integrant de l'antiga estructura política d'al-Andalus o com a part actual de l'Estat espanyol.
Com s'ha esmentat anteriorment, el present serà un estudi concís que no pretén analitzar els comunicats en profunditat, sinó assenyalar les referències que els jihadistes han fet contra la nostra societat . No obstant això, si el lector vol profunditzar en la lectura dels comunicats es facilitarà un enllaç electrònic per poder fer la consulta.

Missatge del número dos d'al-Qaida, el Xeij Ayman al-Zawahiri, emès el passat el 20 de desembre de 2006.

Ayman al-Zawahiri realitza, a l'inici del document, una dura crítica contra l'Organització de les Nacions Unides (ONU) a la qual qualifica "d'organització hostil amb l'Islam".
El número dos d'al-Qaida, entre d'altres acusacions manifesta que l'ONU obliga als països islàmics a reconèixer la legitimitat d'Israel i l'ocupació russa de Xetxènia i la xinesa de l'Est del Turkistan. És en aquest context en el qual al-Zawhiri fa una referència directa a l'Estat espanyol denunciant l'ocupació espanyola de Ceuta i Melilla.
D'aquesta manera el líder del nucli dur del MJG marca de forma clara l'Estat espanyol com a objectiu estratègic a colpejar.

Missatge del líder de la nova organització Al-Qaida al Magrib Islàmic (AQMI) publicat el 3 de gener de 2007.

El document titulat "estem venint", va ser realitzat pel comandant de l'antic Grup Salafista per la Predicació i el Combat (GSPC) i nou líder d'AQMI, Abu Musab Abdel Wadoud. Abu Musab inicia el comunicat amb una felicitació als musulmans per la festivitat de l'Aid ul-Ahda (la festa del sacrifici).
Més endavant, després de refermar la fusió entre el GSPC i al-Qaida, el nou líder del jihadisme al Magrib es dirigeix al poble algerià als que anomena, entre d'altres maneres, "descendents de Tariq Ben Zyad i Yusuf Bin Tashfin".
Aquests dos personatges estan lligats estretament a la conquesta i manteniment del domini musulmà a la Península Ibèrica. A més, aquestes dues personalitats són peces molt importants pel conscient col·lectiu islàmic i estan envoltats d'una forta càrrega simbòlica històrica i militar.
Tariq ben Zyad va ser el general musulmà que va iniciar la conquesta de la Península Ibèrica després de desembarcar a Gibraltar (Gib al-Tariq, la muntanya de Tariq). I, Yusuf Bin Tashfin va ser un cabdill almoràvit que durant el segle XI va infringir multitud de derrotes als regnes cristians de la Península contra els que es va enfrontar.
Abdel Wadoud, amb un ús manifest de simbolisme jihadista, posa com a referents dels seus seguidors als herois de la invasió islàmica de casa nostra, i es mostra enyorat de l'època en que els musulmans eren la potència hegemònica al mon.

Vídeo de la Veu del Califat emès el passat 10 de març amenaçant Alemanya i Àustria.

La Veu del Califat és un simulacre de telenotícies que es distribueix irregularment per diferents mitjans de comunicació de l'òrbita jihadista. La Veu del Califat té la funció de propagar la doctrina dels combatents a través de l'emissió de notícies, comunicats i reportatges favorables al jihadisme.
En l'esmentat vídeo un encaputxat amenaça directament als governs d'Alemanya i Àustria per la presència de les seves tropes a l'Afganistan. En el mateix discurs el portaveu jihadista fa una breu referència a l'Estat espanyol pel fet de mantenir l'exercit en territori afganès.
Tot i que l'Estat espanyol no és el centre del discurs, cal donar rellevància especial al fet que hi surti al·ludit. Per altra banda, cal tenir en compte que una de les principals amenaces que va rebre l'Estat espanyol del MJG abans dels atemptats de l'11 de març de 2004 va estar relacionada, precisament, amb la presència de les tropes espanyoles a l'Iraq.
Comunicat publicat per l'organització al-Qaeda al Magib Islàmic l'11 d'abril de 2007 reivindicant els atemptats d'Àlger.
El missatge publicat en diversos portals islamistes es divideix en tres parts. En la primera, es detalla com s'havien produït les tres accions terroristes portades a terme pels tres kamikazes d'AQMI (xahids). En la segona es fa una amenaça directa als qui els jihadistes, per no compartir la seva doctrina, consideren apòstates (qui ha abandonat la fe musulmana) i croats. I en la tercera, s'acusa als apòstates dels danys que han patit les persones innocents per culpa dels atemptats.
És precisament en la segona part del comunicat on es troba una amenaça directa a la nostra terra a partir de l'advertència de no aturar les accions armades fins a recuperar l'al-Andalus.
?...Nosaltres us portem bones notícies sobre l'arribada de la juventut isàmica que estima la mort i el martiri tant com vosaltres estimeu la vida de perversitat i disbauxa. Per Alà, nosaltres no embeinarem l'espasa, ni gaudirem de la vida fins que alliberem cada pam de terra islàmica de les mans dels croats, els apostates i els col·laboradors, i fins que els nostres peus (netejats ritualment) caminin de nou per les robades terres d'al-Andalus i la profanada Jerusalem?.
Com es pot observar en aquest fragment, aquesta és tota una declaració d'intencions (clarament hostil) contra els pobles i nacions de la Península Ibèrica la qual els jihadistes consideren terra de l'Islam.

 
Conclusions
Així doncs, una vegada llegides les referències seleccionades dels quatre textos escollits, es pot afirmar de forma objectiva que Catalunya és una zona de risc permanent (i ho serà probablement a 15 o 20 anys vista), i que aquest risc esmentat augmenta o disminueix segons les conjuntures politicosocials i geoestratègiques del moment.
Per finalitzar, es vol destacar el fet que la lectura i interpretació dels comunicats és un més dels indicador de risc als quals cal prestar atenció alhora d'avaluar l'amenaça jihadista. Tot i això, el fet de ser assenyalat des de les tribunes jihadistes comporta un risc especial, ja que això no sols ens situa com objectiu d'organitzacions estructurades com AQMI, sinó que representa un incentiu per qualsevol xarxa de base present a Catalunya.

Envia'm per correu  |  Veure en PDF