La prospectiva en defensa europea: una primera crítica, constructiva

Els ministres de defensa de la Unió Europea han aprovat el document "An initial long term vision for european capabilities and needs" l'exercici de prospectiva militar i de conflictes que dibuixa l'escenari probable per al 2025 i la recepta europea per a afrontar-lo. Una recepta realista però que cal debatre.

El document, considerat de treball i per tant un punt de partida, es basa en les premisses a les que els observadors aguts de la Política Europea estan acostumats a veure tant en la teoria com en la praxis del gegant blau. Abans d'entrar a analitzar aquestes premises cal però fer un important comentari: el simple fet que un document d'aquestes característiques hagi vist la llum és ja de per se un fet molt important que seria desitjable no fos aïllat.
Les premises que caracteritzen el discurs institucional europeu sobre l'ús de la força militar serien: l'aversió a la participació de les pròpies forces militars en combat obert i els seus derivats (baixes, imatges mediàtiques "dures", etc.), la composició multinacional de les forces, i uns objectius de naturalesa limitada que exclou perseguir una victòria decisiva.
El document cita expressament algunes d'aquestes premises, la més important limitaria  d'entrada qualsevol objectiu d'una operació militar europea: "ESDP operations will be expeditionary, multinational and multi-instrument, directed at achieving security and stability more than 'victory'". Aquesta limitació, que per a un planificador militar pur representa una renúncia inexplicable, és potser una encertada concessió al realisme. Algú s'imagina la UE negociant la fi d'un conflicte acabat manu militari per forces europees?
Seguint el fil d'una altra d'aquestes premisses Els autors pronostiquen un increment a l'aversió a entrar en combat proporcional al creixement dels factors d'inestabilitat que envoltaran Europa, citant inclòs el paper dels mitjans de comunicació i de la immigració: "Even as Europe becomes more dependent on the wider world, and the immediate neighbourhood becomes more problematic, so it may become more cautious about military intervention. The ?CNN effect? and associated casualty aversion are already familiar. Military operations will be subject to ever-increasing scrutiny by elected officials, media and populations. Governments and societies increasingly concerned for internal security and social cohesion may be even more hesitant to undertake potentially controversial interventions abroad - in particular interventions in regions from where large numbers of  immigrants have come". Un altre apunt d'un realisme cru i encertat que hauria de ser molt tingut en compte pel que significa, no ja per les futures i hipotètiques operacions militars europees fora del limes europeu sinó per la gestió del futur dins de la Unió. Un futur en el que el mateix document preveu fortes tensions migratòries, combinades amb un accentuat envelliment europeu origen de riscos i inestabilitats dels que els nostres planificadors, no els militars sinó els polítics, haurien de prendre bona nota. Un futur també en el que el document preveu que no serà necessària la intervenció militar dins el territori de la Unió, punt que delata un cert optimisme o correcció política, a triar.
Un altre aspecte destacable és l'èmfasi en l'adequació de la força militar a la "revolució tecnològica", en una prolongació del concepte de la Transformació de les forces militars que portarà al disseny de forces més lleugeres, més projectables i més sostenibles, descartant una potència de foc elevada en mans de les forces terrestres i posant-la en mans de les forces aeronavals de mobilitat inherentment estratègica. Fins aquí res de nou, el que preocupa del document és l'absència de referències al desenvolupament de capacitats de guerra no convencional, d'operacions especials (només és cita les forces especials un sol cop en tot el texte) i de contraterrorisme. Amb un sol punt (el 39) dedicat a la guerra asimètrica dóna la impressió que el document no assumeix la veritable Transformació: la de la guerra, Van Creveld dixit.
En suma, és necessari que l'Agència de Defensa Europea generi documents realistes i útils, motiu pel qual és necessari saludar la iniciativa i exercir una primera i modesta crítica constructiva. Si bé el document és summament encertat pel que fa a factors claus respecte l'ús de la força militar a Europa, com ara l'escrutini permanent dels media, l'impacte de la immigració en l'opinió pública, l'envelliment, etc., el document assumeix les futures operacions militars només com instruments d'estabilització de conflictes. Aquesta línia ofereix una solució a l'empitjorament de les crisis, però no les acaba. Si l'aposta europea davant d'una malaltia greu és només estabilitzar el pacient cal saber que necessitarem un cirurgià o bé que estem disposats a tenir-lo sempre a la UVI. El cirurgià, naturalment no surt al document però segur que és nord-americà.Més enllà del disseny d'un marc que permeti treballar en una visió conjunta de les forces militars projectables i realment sostenibles des de tots els punts de vista (logístic, polític i social-mediàtic), que és un pas molt important, caldria preparar Europa per al conflicte real del present i del futur: un conflicte amb baixes, difícil d'explicar, amb operacions especials i de guerra no convencional i en el que caldrà aconseguir aplicar una superioritat suficient per aconseguir una victòria decisiva que permeti tornar a casa o evitar la derrota, perquè l'enemic també jugarà la partida, com a l'Afganistan.

Envia'm per correu  |  Veure en PDF