La guerra i el fet militar als Analectes de Confuci

L'objecte principal d'aquest treball es dur a terme una lectura critica de les referències que hom troba a la guerra i al fet militar als Analectes de Confuci1, així com als principis i idees sobre aquest àmbit de la vida humana2 que es desprenen del conjunt de l'obra. Es important prestar l'atenció adient a aquest darrer aspecte perquè com veurem les referències directes al fet bèl·lic no son gaire nombroses al Lunyu.
Com a objectiu secundari intentarem veure fins a quin punt aquestes doctrines han estat determinants en la historia de la Xina i influeixen l'actual política de defensa de la República Popular Xinesa.
 
Lectura crítica: que en diu confuci de la guerra i el fet militar?
En primer lloc es necessari localitzar, quantificar, i analitzar breument les referències directes que trobem al Lunyu als afers militars3. Una lectura de l'obra ens permet apreciar-ne les cinc següents4:
1.- Llibre VII, Shu R., Capítol XII: "Les coses sobre les que el Mestre exercia mes prudència eren el dejuni, la guerra, i la malaltia"
Una lectura simplista d'aquest capítol ens podria fer pensar que Confuci rebutja la guerra, però de fet simplement s'hi mostra prudent, com d'altra banda faria qualsevol líder responsable5, es a dir la presenta com un fenomen sobre el que no es poden prendre decisions a la lleugera.
Es interessant fixar-se en els altres dos conceptes esmentats a aquest capítol, el dejuni i la malaltia. El darrer pot semblar clarament negatiu en una primera lectura, tot i que ens trobem davant de dues interpretacions possibles: una analogia entre guerra i malaltia (i per tant una visió inequívocament critica de la mateixa) i una entre guerra i tractament d'una malaltia (i en aquest cas ja mes ambigua). Aquesta segona interpretació seria mes conseqüent amb el to general del tractament de la guerra que trobem a l'obra de Confuci, prevenció, prudència, però no rebuig.
Pel que fa al dejuni, els Analectes en parlen i es refereixen a la seva practica per part de Confuci6, tot i que la seva importància sembla ser menor que la que hi atorguen altres corrents de pensament importants a la historia xinesa, com ara el budisme7. En aquest sentit també podríem veure l'analogia resultant com una acceptació qualificada de la guerra, quelcom que te un paper a la vida humana, i que cal dur a terme en determinades ocasions, ans sense caure en excessos.
2.- Llibre XIII, Tsze-Lu, Capítol XXIX: "El mestre digué, que un bon home ensenyi a la gent durant set anys, i llavors se?ls podrà emprar a la guerra"
Trobem aquí en primer lloc una mostra mes de l'elevada importància que Confuci prestava a l'educació, i que fa que la seva doctrina s'associï amb molta forca amb l'ensenyament i la formació. Fixem-nos en que parla de set anys, un període de temps gens menyspreable, i molt superior al que era normalment destinat a l'entrenament dels exercits de lleva.
Precisament en relació a aquests ens podem preguntar, a partir d'aquest capítol, que n?opina Confuci. Sembla ser que s'oposa a l'ús d'unitats formades per camperols i altres classes socials sense una bona formació militar, tot i que alhora no té en gran consideració social l'estament professional militar, que a la Xina no era considerat part de les quatre classes professionals reconegudes8.
3.- Llibre XIII, Tsze-Lu, Capítol XXX: "El Mestre digué, enviar gent sense instrucció a la guerra es malbaratar-los"
Aquest capítol reforça el que es desprèn de l'anterior, Confuci no considera correcte la practica (habitual en diferents moments de la historia xinesa i d'altres països) de formar ràpidament exercits a partir de lleves no instruïdes. Fixem-nos però que qui parla no es un oficial o expert en les arts de la guerra, i per tant tot i que en sigui conscient segurament no te aquesta opinió perquè (o solament perquè) actuar d'aquesta forma no sigui la millor manera de disposar d'unitats eficients en el combat, ans seguint motivacions polítiques mes amples. Enviar personal no instruït al camp de batalla pot suposar fàcilment greus pèrdues humanes, i denota una predisposició al conflicte bèl·lic que Confuci rebutja. Per altra banda formar les tropes implica patir menys baixes i que el príncep9 s'ho pensi dos cops abans de desplegar-les, atès l'elevat cost que en suposa entrenament, aspectes ambdós que encaixarien forca be amb el missatge que ens transmeten els Analectes.
4.- Llibre XIV, Hsien Wan, Capítol VI: "Nan-kung Kwo, fent una pregunta a Confuci digué, "Jo dominava el tir amb arc, i Ao podia pujar una barca a terra, però cap dels dos mori de causes naturals. Yu i Chi treballaven la terra, i esdevingueren posseïdors del Regne". El Mestre no respongué, però un cop Nan-kung Kwo hagué marxat digué ?realment es tracta d'un gran home10, una font de virtut es?"
Aquest capítol mostra clarament la preferència que Confuci atorga a les activitats directament productives, especialment l'agricultura, en contraposició a les distributives, com la guerra, però on també hi podem incloure el dret11. El pensador deixa clar que considera superior l'home que dedica la seva vida a llaurar els camps a aquell que domina les arts bèl·liques. A mes a mes el capítol afirma explícitament que aquest darrer ha d'esperar una vida curta amb un fi no natural.
Com ja hem comentat, els militars no son considerats per Confuci com una de les classes socials privilegiades.
5.- Llibre XIV, Hsien Wan, Capítol XVII .2: "El Mestre digué, el Duc de Hwan va aplegar tots els prínceps, i no amb armes de guerra i carros: tot fou mitjançant la influència de Kwan Chung..."
Veiem aquí com Confuci considera la diplomàcia, o aquesta expressió anglesa avui dia molt de moda "soft power"12, més efectiva que les armes. Un cop més cal insistir en que això no significa un rebuig frontal a l'ús de la força en qualsevol circumstància, ans senzillament la seva visió com a quelcom no desitjable davant d'altres alternatives.
També veiem un cop més un altre tret definitori dels ensenyaments de Confuci, la distinció entre els grans homes i els petits homes: els prínceps són convençuts no per cap raonament concreta (que si més no el text no esmenta) ans per l'habilitat de Kwan Chung. En aquest sentit podem lligar ambdós principis i dir que el gran home és aquell qui, entre altres, és capaç d'evitar el recurs a la guerra, assolint els mateixos objectius amb altres mètodes.
 
La influencia del pensament confucià sobre aquests temes a la història xinesa
Fins ara hem analitzat breument els passatges dels Analectes que tracten del fet militar i la guerra, i ara dirigirem la nostra mirada a la història xinesa per a intentar esbrinar si aquestes idees hi ha influït. Naturalment abans de fer-ho cal fer una advertència: la interrelació entre pensament i història és bidireccional, és a dir, per una banda és evident que pensadors com Confuci han influït, i molt, en el curs històric de llur país, però per altra també és evident que en són fills, i que per tant en certa mesura llurs doctrines són fruit de la geografia, història prèvia, economia ... xineses. Per exemple, el fet que Confuci visqués en una era marcada pels conflictes militars entre els diversos regnes en que es trobava dividida la Xina potser va influir en la seva visió crítica de la guerra.
Alguns autors han acusat al confucianisme de ser una de les causes de la feblesa militar dels Song, que contrasta amb la seva avançada cultura i tecnologia. Concretament afirmen que la seva doctrina no apreciava els militars, que no eren inclosos a les quatre classes professionals, i que per aquest motiu eren en gran mesura pobres, pagesos incultes, mercenaris, o membres de nacions aliades13. Com a resultat el sistema favorit per a tractar amb els enemics era pagar-los tribut, enlloc de ser forts militarment per a poder-los derrotar, per la qual cosa els Song van resultar ser altament vulnerables i van acabar sent derrotats pels Jin14.
No seran els Song els darrers en patir aquest destí, de fet llargues etapes de la història xinesa transcorren sota dominació estrangera, destacant-ne els mongols (dinastia Yuan, å…ƒ) i els Manxus (dinastia Qingã€�清). Els xinesos, majoritàriament agricultors sedentaris, semblen ser especialment vulnerables als atacs dels pobles de la estepa, amb les seves forces de cavalleria altament mòbils, i els seus intents d'oposar-hi fortificacions15, entre elles la famosa Gran Muralla, no tenen els efectes desitjats16.
Es difícil fins a quin punt aquesta constant amenaça dels pobles del Nord i l'Oest és el resultat de la feblesa militar que pugui haver originat el confucianisme, en tot cas potser sí que es podria acusar fins a cert punt el seu iniciador i la resta de pensadors que van donar lloc a la doctrina que coneixem amb aquest nom de no haver valorat suficientment les capacitats dels pobles estrangers. Enduts per un fort sentiment de superioritat cultural, no del tot injustificat doncs al cap i a la fi els invasors han acabat sempre sinicizant-se17, i basant-se en una comprensible orientació cap a l'economia productiva, sense la qual una defensa sòlida és utòpica, van però descuidar l'estudi de la seguretat del país. Altres autors naturalment hi dediquen atenció, i algunes de les obres xineses més populars a occident són precisament de temàtica militar18, però sense arribar a tenir mai la influència dels confucians al govern del país i en el desenvolupament de la seva cultura.
Finalment podem destacar la naturalesa defensiva de gran part del pensament i praxis militar xinesa, que durant els anys 30 va dur a importants disputes entre els partidaris de la política de Chiang Kai-Shek de resistir passivament l'invasor japonès a l'espera d'una millora en les capacitats militars pròpies i amb un ull posat a l'enemic (considerat més perillós) comunista, i els qui eren partidaris de l'entesa amb els comunistes per a enfrontar-se a l'exèrcit nipó19.
Dos estudiosos del pensament militar a la Xina antiga, els generals Wei Rulin i Liu Zhongping (de l'Exèrcit de la República Xinesa, residents a Taiwan), consideraven que la cultura xinesa emfatitzava la defensa, mitjançant murs i fortificacions, enlloc de l'ofensiva mitjançant la invasió del territori enemic, i que l'explicació es podia trobar en la naturalesa agrícola sedentària del país20. Citant Confuci, "Si els bàrbars de Yi i Di envaeixen els estats centrals (és a dir el nucli xinès) sinifiqueu-los?21 assenyalen que la Xina s'ha definit històricament en termes culturals, no territorials, i que per tant ha vist en la seva superioritat cultural la clau per a acabar amb l'invasor, cooptant-lo, integrant-lo a la seva cultura, sense necessitat d'eliminar-lo, i, com ja hem comentat, això és el que històricament ha acabat passant en tots els casos.
Entren aquí en joc un cop més nocions centrals en el pensament de Confuci, i que trobem als Analectes: la superioritat del "gran home", que amb l'exemple guia el poble (inclosos els no-xinesos, es a dir els bàrbars), sense necessitat de recórrer a la força, seguint el li, és a dir els rituals, les cerimònies que marcaven la vida de l'antiga aristocràcia xinesa22. L'exemple és clau, com afirmen els Analectes al Llibre XII Capítol XIX, "... El caràcter moral del príncep és el vent: el caràcter moral dels que són sota seu és l'herba. Quan bufa el vent l'herba es doblega?23.
Veiem doncs com les tesis de Confuci són una de les claus per a entendre la història militar xinesa.

El confucianisme a l'actual practica i doctrina militar xinesa
Els règims cauen, els governs canvien, però la cultura d'un poble i els altres determinants, com la geografia, que marquen la seva política de seguretat i defensa, romanen inalterables o evolucionen molt lentament. Fent un cop d'ull a l'estratègia de Beijing les darreres tres dècades ens trobem amb alguns aspectes que podem considerar fruit, si més no parcialment, de tot el que hem comentat:
·         Prioritat de la reconstrucció econòmica per sobre del rearmament.
·         Prudència en la projecció de la força.
·         Gran importància al manteniment de zones tap entre Àsia Central i les planes de la costa.
·         Reestructuració militar basada, entre d'altres, en una millora de l'educació i la formació militars24.
·         Postura militar eminentment defensiva.
 
La primera és evident, doncs la Xina ha evitat, d'ençà de la mort de Mao i l'inici de la política d'abandonament de la planificació centralitzada, que una despesa militar excessiva estrangulés el sector civil25.
Pel que fa a la segona, diversos observadors qualifiquen d'"ascens tranquil" l'objectiu de Beijing. Aquest desig, juntament amb les restriccions pressupostàries derivades del punt anterior, explicarien en part el fet que la Xina encara no hagi anunciat públicament plans per a la construcció de portaavions, malgrat els persistents rumors al respecte26.
La tercera, fruit de l'experiència històrica, explica la política seguida per Beijing al Tibet i Xinjiang27.
La quarta ja fa temps que constitueix un dels fonaments de la modernització de les forces armades del país, mentre que la darrera és evident en el camp naval en la importància atorgada al desenvolupament de míssils de llarg abast28 per davant de la creació d'unitats capaces de projectar força més enllà de les aigües costaneres29.
 
Conclusions
Confuci no s'oposa frontalment a la guerra però la considera un mal menor, estimant-se més recórrer a la persuasió i l'exemple com a instruments de govern. El tractament de la qüestió en la seva obra és però incomplet, atès que no s'hi centra, i n'és una mostra el petit nombre de capítols dels Analectes que en fan esment.
Conceptes confucians com li (els rites), o la superioritat del "gran home" són clau per a entendre la política militar xinesa enfront dels bàrbars, basada sovint en l'assimilació enlloc de l'enfrontament directe. La superioritat moral que Confuci atorga a qui segueix les seves prescripcions té molt en comú, i de fet contribueix, a la superioritat moral amb que la Xina antiga fa front als estrangers, fins i tot quan aquests la derroten i envaeixen.
Curiosament algunes de les nocions sobre la guerra que trobem en l'obra de Confuci són d'una gran actualitat. L'ús limitat de la força30 és un dels pilars de l'era moderna, en que les guerres no es declaren i en el seu lloc ens trobem amb una sèrie de conflictes limitats31. Tanmateix, el seu èmfasis en la formació és també una característica destacada de les forces armades contemporànies, que van deixant pas gradualment als grans exèrcits de lleva del passat per a esdevenir organitzacions molt més petites32, professionals33, i que atorguen gran importància a la formació i adaptació a noves circumstàncies34.
Alguns dels principis que es desprenen dels ensenyaments de Confuci, que tant profundament han marcat el pensament i l'obra de govern a la Xina, continuen presents a la seva doctrina de seguretat i de defensa, tot i que cal anar amb compte de no exagerar-ne la influència atès que són el producte d'un conjunt de factors.
En aquest sentit, és difícil d'establir si algunes constants de la història xinesa com la vulnerabilitat enfront les invasions de forces mòbils provinents del Nord i de l'Oest són en part fruit de les doctrines confucianes, o si aquestes es van veure influïdes per els esdeveniments històrics previs a Confuci i per la geografia del seu país.
En canvi on apreciem una diferència important amb la situació actual és en relació al territori, que ha passat a tenir una importància clau en la estratègia defensiva xinesa, fet que explica la política de Beijing enfront del Tibet i Xingjiang, zones percebudes com a imprescindibles per a la defensa en profunditat del hinterland costaner xinès. La Xina es continua considerant culturalment superior als països veïns, però no està disposada a tolerar més invasions.
 
Alexandre Calvo i Cristina
Professor de Relacions Internacionals, European University.
Professor-Investigador, OSCE Academy, Bishkek (Kirguizistan).
 
1 S'ha treballat a partir de la versió anglesa de Legge, considerada la de més qualitat, i que es troba disponible a internet (veieu-ne les referències a la bibliografia).
2 ?War is as natural as the rains. There are years when there is no war and there are seasons without rain. But always war and rain return. There is no difference. It is the nature of things?, WEBB James, Fields of Fire, New York, Bantam Books, 2001, p. 193.
3 Encara que parlem d'afers militars, potser fóra més correcte referir-se a la defensa, o fins i tot a la seguretat, ates que el segon d'aquests termes n'engloba el primer i està integrat en el tercer. Atès el caràcter introductori del present treball s'ha optat per a circumscriu-re's als afers militars, sense perjudici de fer referència ocasional a qüestions més amplies de defensa o de seguretat.
4 Traducció pròpia de la versió anglesa.
5 Sovint son més prudents els militars que no pas els civils al respecte. "The soldier above all others prays for peace, for it is the soldier who must suffer and bear the deepest wounds and scars of war", MACARTHUR Douglas, Brainy Quote, disponible a http://www.brainyquote.com/quotes/authors/d/douglas_macarthur.html .
6 Per exemple al Llibre X, Heang Tang, Capitol VII .2.
7 K. Sri Dhammananda Maha Thera, "Religius Significance of Fasting", What Buddhists believe, Buddha Sasana, disponible a http://www.buddhanet.net/budsas/ebud/whatbudbeliev/214.htm .
8 ?The Northern and Southern Song Dynasties?, E-Museum, Minnesota State University, disponible a www.mnsu.edu/emuseum/prehistory/china/classical_imperial_china/song.html .
9 Expressió emprada pel seu ús corrent en tractats sobre el bon govern, en serien sinònims els governants, els monarques, o els ministres, entre d'altres.
10 Al pensament confucià és clau la distinció entre "grans homes" i "petits homes", i als primers s'hi refereixen no menys de 16 capítols del Lunyu.
11 Tot i que a la pràctica l'Estat Xinès combinarà les doctrines confucianes amb les legistes, l'hostilitat cap a les lleis i l'aparell formal que les aplica serà una part important de la cultura xinesa, inclosa l'actual, amb una forta preferència pels mecanismes informals de control social.
12 NYE John, Leadership and American Foreign Policy, Real Instituto Elcano, 19-05-2008, disponible a http://www.realinstitutoelcano.org/wps/portal/!ut/p/kcxml/04_Sj9SPykssy0xPLMnMz0vM0Y_QjzKLN4k3NHYFSYGYTn76kShCBvGOCJEgfW99X4_83FT9AP2C3NCIckdHRQAUwpTT/delta/base64xml/L0lDU0lKQ1RPN29na2tBISEvb0lvUUFBSVFnakZJQUFRaENFSVFqR0EhLzRKRmlDbzBlaDFpY29uUVZHaGQtLzdfNF8zRjc!?WCM_PORTLET=PC_7_4_3F7_WCM&WCM_GLOBAL_CONTEXT=/wps/wcm/connect/Elcano_in/Zonas_in/00026 .
13 ?The Northern and Southern Song Dynasties?, E-Museum, Minnesota State University, disponible a www.mnsu.edu/emuseum/prehistory/china/classical_imperial_china/song.html .
14 Ibidem.
15 Per a un estudi de les fortificacions xineses veieu TURNBULL Stephen, Chinese Walled Cities 221 BC-AD 1644 (Fortress), Oxford, Osprey Publishing, 2009.
16 Donant la raó un cop més al General George S. Patton, que va afirmar que "Fixed fortifications are a monument to the stupidity of man", cita disponible a http://www.generalpatton.com/quotes.html .
17 Degut també a la superioritat demogràfica xinesa.
18 La més coneguda és indubtablement L'art de la Guerra, de Sun Tsu. Aquests i sis més de gran importància històrica i àdhuc aplicació pràctica contemporània estan recollides a SAWYER Ralph D., The Seven Military Classics of Ancient China, New York, Basic Books, 2007.
19 Disputa que desemboca en el segrest del màxim líder xinès per un dels seus subordinats fins que accepta canviar de política. TYSON LI Laura, Madame Chiang Kai-Shek: China?s Eternal First Lady, New York, Grove Press, 2006, p. 114-131.
20 JOHNSTON Alasteir Iain, Cultural Realism: Strategic Culture and Grand Strategy in Chinese History, New Jersey, Princeton University Press, 1998, p. 65.
21 Ibidem
22 Confucius, Stanford Enciclopedia of Philosophy, 2006, disponible a http://plato.stanford.edu/entries/confucius/ .
23 Ibidem
24 En el cas de les forces estratègiques nuclears un article recent assenyala que "The senior leadership of the SAC has consistently highlighted the importance of cultivating high quality officers, non-commissioned officers (NCOs), and technical personnel as the cornerstones of missile force modernization. One measure of its success is that 78.2 percent of cadres now hold a bachelor's degree or above", CHASE Michael S., ERICKSON Andrew, and YEAW Christopher, "The Future of Chinese Deterrence Strategy", China Brief, Volume 9, Issue 5, The Jamestown Foundation, 04-03-2009, disponible a http://www.jamestown.org/programs/chinabrief/single/?tx_ttnews[tt_news]=34661&tx_ttnews[backPid]=25&cHash=8df75e4936 .
25 Tot i això les impressionants taxes de creixement econòmic estan permetent a la Xina augmentar ràpidament el seu potencial militar. Per al cas concret de la marina veieu CHELALA Cesar, ?China Plays Maritime Chess?, The Japan Times, Tòquio, 22-01-2009, disponible a http://search.japantimes.co.jp/cgi-bin/eo20090122cc.html .
26 "Aircraft Carrier Project", Global Security Org, disponible a http://www.globalsecurity.org/military/world/china/cv.htm .
27 "Chinese Geopolitics and the Significance of Tibet", Stratfor Global Intelligence, 15-04-2008, disponible a http://www.stratfor.com/weekly/chinese_geopolitics_and_significance_tibet .
28 RICHARDSON Michael, "Beijing takes aim at US Carriers", The Japan Times, Tòquio, 22-01-2009, disponible a http://search.japantimes.co.jp/cgi-bin/eo20090122a3.html .
29 Sense perjudici del desenvolupament gradual d'una capacitat expedicionària i de protecció de les línies marítimes de comunicació, obligat pel creixent pes de les importacions d'hidrocarburs provinents de regions com l'Àfrica. WOLFE Adam, "China pursues stronger Navy and seeks to calm Fears of Arms Race", Power and Interest News Reports, 08-01-2007, disponible a http://www.pinr.com/report.php?ac=view_report&report_id=599&language_id=1 .
30 JOHNSTON Alasteir Iain, Cultural Realism: Strategic Culture and Grand Strategy in Chinese History, New Jersey, Princeton University Press, 1998, p. 65.
31 Fet no necessàriament positiu, doncs sovint suposa limitacions que posen en perill l'acompliment de la missió. En el cas de Corea son il.lustratives les paraules del Comandant en cap del Far East Bomber Command, Major General Emmett (Rosey) O'Donnell: "We were not allowed to violate Manchurian territory, and by violation of the territory I mean we were not allowed to fly over an inch of it. For instance, like most rivers, the Yalu has several pronounced bends before getting to the town of Antung, and the main bridges at Antung we had to attack in only one manner - in order not to violate Manchurian territory, and that was a cou

Envia'm per correu  |  Veure en PDF