La guerra i el fet militar al Tao Teh King

Introducció
L'objecte principal d'aquest article es dur a terme una lectura critica de les referències que hom troba a la guerra2 i al fet militar3 al Tao Teh King, i analitzar també els conceptes relatius a aquest aspecte de la vida humana que es desprenen d'aquesta obra i la corrent de pensament que en deriva. El taoisme es una de les grans corrents de pensament que han donat forma a la cultura xinesa i a les dels països d'Àsia Oriental4.
El nostre objectiu secundari serà veure la possible influència d'aquesta obra en la doctrina i la pràctica d'alguns participants en guerres asimètriques, concretament Mao Tse-tung. Aquest fet és d'interès davant la prevalença d'aquesta mena de conflictes en la nostra època5.
Lectura crítica: que en diu el Tao Teh King de la guerra i el fet militar?
Procedirem a localitzar i analitzar breument les referències directes que trobem a aquesta obra6 als afers militars. La seva lectura ens en mostra les 10 següents7:
1.- Capítol 30.1: "Qui vulgui assistir a un líder d'homes d'acord amb el Tao no s'imposarà per la força de les armes al regne. Aquesta manera d'actuar amb tota seguretat es girarà en contra seu"
Veiem aquí d'entrada com el Tao Teh King no considera que les armes puguin ser el fonament del domini polític d'un estat. El text adverteix que els intents de dominar el govern per aquesta via son contraproduents i es giren en contra de qui ho faci, és a dir, que la presa del poder per les armes tindrà con a conseqüència la rebel·lió armada.
La història xinesa és un anar i venir continu entre ordre i desordre, unió i desunió, govern i rebel·lió. Per això moltes obres, la que analitzem inclosa, fan referència a aspectes com la legitimitat del poder i la de l'alçament contra el mateix. El Tao Teh King ens diu que la legitimitat del governant no es pot basar, si més no exclusivament, en el seu monopoli de la violència.
2.- Capítol 31.1: "Les armes, per atractives que siguin, són instruments de mal averany, que desperten l'odi, es podria dir, en totes les criatures. Per això als que tenen el Tao no els agrada fer-ne ús"
Apreciem aquí clarament l'hostilitat del llibre envers les armes. Tot i això hi ha dos punts del capítol que ens permeten matisar aquesta afirmació:
·         En primer lloc, el text afirma que les armes poden ser atractives. No especifica què les pot fer atractives als ulls de l'home, però admet que hi ha motius per a que això pugui passar.
·         En segon lloc, el text no descarta de forma absoluta l'ús de les armes com una acció acceptable per als seguidors del Tao. A aquests "no els agrada fer-ne ús", és a dir, ho veuen com una opció no desitjada, quelcom a evitar si és possible, però que en determinades circumstàncies pot estar justificat. Són nombrosos els traductors i comentaristes del Tao Teh King, que han volgut amagar aquesta dimensió, però no és correcte ocultar-la, doncs el taoisme té una vessant bèl·lica innegable, tant a nivell filosòfic com històric8.
3.- Capítol 31.2: "L'home superior normalment considera la mà esquerra el lloc de més honor, però en temps de guerra és la dreta. Les armes esmolades són instruments de mal averany, i no els instruments de l'home superior, que solament els fa servir en cas de necessitat. La calma i el repòs són el que valora, la victòria per la força de les armes li és indesitjable. Considerar-la desitjable seria gaudir de la matança d'homes, i qui gaudeix d'aquesta matança no pot aconseguir que es faci la seva voluntat en el regne"
Tornem a trobar la prevenció davant les armes, tot i que qualificada, com s'ha comentat en relació al capítol anteriorment analitzat, doncs el text deixar clar que en cas de necessitat s'han de fer servir.
Aquest capítol recorre a la noció de l'"home superior" per a transmetre un ensenyament, és a dir, parteix de la divisió de la societat entre una elit i la massa, i el deure de la primera de donar exemple a la segona. Es tracta d'una tècnica que trobem també al confucianisme.
Entre d'altres, aquest "home superior" (que en canvi al capítol 31.1 era anomenat "els que tenen el Tao") desitja la pau "la calma i el repòs" (o la inacció) i no vèncer per les armes, tot i que un cop més veiem que l'opció no és del tot descartada, i a més a més que no és la victòria el que és rebutjable, ans la victòria per les armes. Per quin motiu? Doncs segons el Tao Teh King perquè desitjar una victòria militar fora gaudir de la mort violenta d'altres persones i una persona així no podria liderar un país, atès que no gaudiria de l'estatura moral suficient i per tant les seves ordres no serien obeïdes.
Trobem afirmacions similars en altres grans filòsofs xinesos, com ara Mozi, de qui es diu que "va descriure la guerra com assassinat en massa i se'n va riure dels estats del seu temps que castigaven els robatoris i assassinats individuals mentre recompensaven el pillatge i la massacre"9 i Menci, que responent a la pregunta de qui podia unificar el món va respondre que "Qui no gaudeix matant gent el pot unificar"10, podent afirmar per tant que amb l'excepció legisla hi ha un consens a les grans corrents del pensament xinès en rebutjar una noció de seguretat basada en la guerra i el poder militar, optant pel contrari per una de més àmplia basada en la virtut i la incorporació, o assimilació, de l'"altre"11.
4.- Capítol 42.3: "El que altres homes ensenyen, jo també ho ensenyo. Els forts i violents no moren per causes naturals. Faré d'això la base dels meus ensenyaments"
Veiem aquí dos punts d'interès. En primer lloc el text fa referència a altres autors i escoles, és a dir no pretén que aquest rebuig a la guerra com a primera opció sigui exclusiva o original de taoisme. En aquest sentit podem dir, amb tots els matisos necessaris, que tindria una presència transversal en diferents tradicions del pensament xinès.
En segon lloc tornem a trobar la idea que qui empra la violència l'acabarà patint en la seva pròpia carn. En certa manera és subjacent en aquesta afirmació la idea d'un ordre natural que es pot veure transitòriament pertorbat per l'home, però que, en part pel mateix home, tornarà al seu estat original. També és present la idea ja vista en altres capítols que la violència no pot constituir els fonaments del lideratge polític, i que qui intenti seguir aquesta via fracassarà (aquí a més a més s'afirma explícitament que acabarà morint per la mateixa violència d'altres homes).
5.- Capítol 46.1: "Quan el Tao preval al món, tornen els seus ràpids cavalls a arrossegar els carros. Quan el Tao és menyspreat al món, els cavalls de guerra són criats a les terres frontereres"
Veiem aquí la idea que hi ha unes normes, uns principis, que han de ser respectats, i que si les persones no tenen en compte, el resultat seran calamitats que cauran sobre la societat, en aquest cas la guerra. En aquest fragment això és il·lustrat per mitjà de dues dicotomies:
·         Guerra - Economia productiva. El Tao Teh King recorre amb aquest objecte al cavall, un animal amb un caràcter dual12, que tant pot fer-se servir de mitjà de transport com de vehicle bèl·lic.
·         El món xinès i les terres de frontera, situades a l'Àsia Central i Septentrional. No hem d'oblidar que aquestes terres seran una font constant de mal de caps per als xinesos, que es veuran obligats a treballar constantment per a evitar-ne les invasions, sigui mitjançant la construcció de fortificacions (com la Gran Muralla), les expedicions punitives, o els tractats d'amistat i el pagament de tributs. Per altra banda és d'aquestes terres on els xinesos aconseguiran els millors cavalls, un animal present a la seva història, tot i que el millor representat del seu caràcter agrícola i sedentari.
Per tant la idea que el Tao Teh King ens ve a transmetre és que si el camí que mena a l'ordre natural (el Tao) no és seguit, enlloc de pau i prosperitat tindrem guerra, deixant clar que ambdues situacions són cares de la mateixa moneda, prenent com a exemple el cavall, que pot simbolitzar tant l'economia productiva (arrossegar un carro) com les hostilitats, i que a més a més representa el perill exterior, l'amenaça bàrbara sobre el Regne del Centre13.
Una altra interpretació d'aquest passatge és la que ens adverteix que el Tao pot conduir a la pau, però no sempre, i la guerra es pot dur a terme seguint els principis taoistes que ens recomana Sun Tzu al seu famós tractat. Malgrat que l'estereotip del savi taoista és el d'un eremita o rodamóns, una persona asocial, aquest estereotip conviu amb la tradició que sospita que darrera d'aquesta façana s'hi amaga algú amb grans coneixements pràctics, que abasten també el camp militar. Això si, atesa la visió de la guerra com a darrer recurs, aquestes habilitats seran posades al servei de l'estat solament en moments d'extrema necessitat. Un exemple literari d'aquesta tradició el trobem a l'obra "El Romanç dels Tres Regnes" (San Guo Yan Yi), on Liu Bei, qui esdevindrà el primer emperador de la Dinastia Shu Han, fa tres viatges per a aconseguir els serveis del mestre taoista Zhuge Liang, que vivia apartat de la societat, i, quan finalment el convenç, n'aprofita els grans coneixements administratius, diplomàtics, estratègics, i tàctics14.
Aquestes sospitades capacitats dels mestres taoistes són un dels pilars del taoisme popular, que fins i tot els atribueix propietats màgiques15.
6.- Capítol 50.4: "Però he sentit que qui és hàbil gestionant la vida que li és confiada temporalment viatja sense haver d'evitar els rinoceronts o els tigres, i entra a la multitud sense haver d'evitar les armes esmolades. El rinoceront no hi troba enlloc on colpejar-lo amb la banya, ni el tigre lloc on clavar-li les urpes, ni l'arma lloc on penetrar-lo amb la punta. I, per quina raó? Perquè en ell no hi ha cap lloc de mort"
Aquest passatge mostra la gran importància que la vida humana té a ulls del Tao Teh King, però no degut a una visió antropocèntrica de l'univers, ans el contrari, perquè com afirma explícitament el text la vida ens és confiada temporalment. Per això és encara més important preservar-la que si ens pertanyés, doncs atemptar-hi suposa atacar l'ordre natural, fet que explica en part la visió de la guerra com quelcom a que cal recórrer en darrer terme, quan no hi ha cap alternativa acceptable.
També il·lustra el lligam entre virtut moral i integritat física o salut, que derivarà, dintre del taoisme popular, en un seguit de pràctiques encara populars avui dia. A nivell més filosòfic pretén demostrar que és una recta vida (en certa manera la persecució del Tao), i no la força, la que ens protegeix d'aquesta darrera.
7.- Capítol 57.1: "Un estat pot ser governat per mesures correctives; les armes de guerra es poden fer servir amb gran habilitat; però hom fa seu un regne solament alliberant-se de l'acció i el propòsit"
A banda del rebuig de la violència com a base del govern, ja comentat en altres apartats, veiem aquí un altre principi definidor del taoisme: la valoració de la no-acció, el rebuig a l'actuació directa i conscient, al camí aparentment més fàcil i obvi. No serà doncs actuant activament i fent evident les intencions del candidat a assolir el poder que aquest finalment es farà amb el control de l'estat.
Aplicat al camp estrictament militar trobem que la guerra ?les armes de guerra? no s'han de fer servir d'una manera simplista, ans amb "gran habilitat", es a dir mesurant molt bé quins són els avantatges propis i els de l'enemic. L'objectiu no és guanyar una gran batalla, que al cap i a la fi podria no desembocar en una victòria a la guerra, ans desgastar l'enemic i acabant-s'hi imposant. Una metàfora que trobem sovint al pensament taoista, en relació no solament a la guerra però molt especialment, és la de l'aigua. L'aigua, que sembla "tova", acaba triomfant16. Cal recordar que la història de la civilització xinesa és la història d'una lluita eterna contra l'aigua (amb constants inundacions i canvis de curs dels principals rius, sovint amb efectes catastròfics) i de grans esforços per a dominar-la, amb construcció de preses i canals, imprescindibles per a l'agricultura intensiva que caracteritza les fèrtils regions costaneres xineses, el transport de gra a altres zones de l'imperi, i el ràpid moviment de tropes d'un punt a l'altre. No ens ha d'estranyar doncs el recurs freqüent a aquest element per a explicar aquest important aspecte del pensament taoista17.
8.- Capítol 68: "Qui és hàbil en les guerres del Tao no assumeix un tarannà marcial; qui lluita amb més èxit no recorre a l'odi. Qui es retira però malgrat això es manté separat de l'enemic; qui és més apreciat pels homes i en canvi humilment du a terme els seus quefers. Per això diem, ell mai lluita, i vet aquí la seva força. Per això diem, doblega les voluntats dels homes, de manera que s'uneixen a ell. Per això diem, els seus fins són com els del Cel, cap savi de l'antiguitat és més brillant"
Trobem aquí una sèrie d'afirmacions aparentment paradoxals, que no responen al nostre coneixement intuïtiu dels temes esmentats, sent precisament aquest caràcter paradoxal una de les característiques més distintives del taoisme, i una notable dificultat per a la comprensió del Tao Teh King per al lector educat en la tradició filosòfica occidental.
En primer lloc el text afirma que per a tenir èxit a la guerra cal evitar tenir un tarannà bèl·lic, ja hem vist a capítols anteriors perquè és així, bàsicament perquè la guerra no és la primera opció de l'home superior, d'aquell que segueix (i assoleix) el Tao. De la mateixa manera el Tao Teh King considera que l'odi no contribueix a l'èxit al camp de batalla.
En segon lloc, el text fa referència a la retirada d'una unitat evitant el contacte amb les forces enemigues. Aquesta és precisament una de les característiques de les guerrilles i els grups insurgents, que sabedors de la superioritat tecnològica i numèrica dels seus enemics, solen evitar el contacte amb les grans formacions, intentant mantenir la iniciativa en tot moment, triant blancs vulnerables i dispersant-se després de cada acció, sovint barrejant-se entre la població civil. Això els permet no solament escapar de les forces contrainsurgents ans intentar que aquestes responguin de forma indiscriminada causant baixes civils, que llavors els insurgents, mitjançant la propaganda, intentaran explotar amb fins polítics, aconseguint més suport entre la majoria de la població que no es defineix de forma clara ni a favor del govern ni dels rebels.
Hem de tenir en compte que mentre que, a grans trets, el confucianisme s'associa amb l'estat i l'ortodòxia a la Xina i als països del seu entorn cultural, el taoisme sovint ha servit de suport ideològic a diferents revoltes i moviments populars18. El primer ens ensenya com gestionar l'estat, el segon sovint com enfrontar-s'hi.
9.- Capítol 69.1: "Un mestre de l'art de la guerra ha dit "No goso ser l'amfitrió (començar la guerra), m'estimo més ser l'hoste (actuar a la defensiva). No goso avançar un centímetre, m'estimo més retirar-me un metre? D'això se'n diu reunir les files quan no hi ha files; desenfundar les armes (per a lluitar) quan no hi ha armes per a desenfundar; empunyar l'arma quan no hi ha cap arma a empunyar; avançar contra l'enemic quan no hi ha enemic"
Trobem també aquí diversos principis emprats pels insurgents:
·         No atacar directament les forces governamentals, ans esperar a que aquestes ho facin per a explotar els seus punts vulnerables.
·         No avançar després d'un contacte amb èxit, ans retirar-se a l'espera d'una altra oportunitat de colpejar l'enemic, superior en nombre i potència de foc.
·         Dirigir l'ofensiva envers les zones on l'adversari no hi és present o ho és feblement, per a controlar la població.
·         Aprofitar les febleses, i convertir-les en avantatges, evitant l'enfrontament directe.
Un cop més el Tao Teh King conté valuosos consells per a qualsevol moviment popular que pretengui enfrontar-se amb l'estat.
És interessant fixar-se com, malgrat la crítica a la guerra, el llibre conté valuosos consells sobre la mateixa, tot i no ser evidentment un tractat bèl·lic. Cal tenir en compte, en aquest sentit, que malgrat que és un punt discutit, diversos estudiosos consideren que l'obra fou escrita durant el període dels Regnes Combatents, caracteritzat per la divisió i l'enfrontament19.
10.- Capítol 69.2: "No hi ha pitjor calamitat que entrar en guerra a la lleugera. Fer-ho gairebé és perdre la gentilesa, que tant valuosa és. Per això quan les armes acaben creuant-se aquell a qui sap greu la situació conquereix"
Tornem aquí a les advertències sobre la guerra, concretament en aquest paràgraf se'ns adverteix que no és quelcom a emprendre sense reflexió. La idea subjacent és la de la guerra limitada, la guerra com a eina subordinada a la política, i l'enfrontament al camp de batalla com a quelcom sempre subjecte a uns objectius més amplis, que van més enllà de la simple liquidació física de l'enemic. Per això el Tao Teh King ens adverteix que serà qui mantingui ben clara aquesta visió qui acabarà vencent, serà qui no confongui el mitjà (la guerra) amb l'objectiu (la política) qui n'emergirà triomfador.
 
Influencia del taoisme en la doctrina de Mao sobre els conflictes assimètrics
Encara que lideres el partit comunista en la llarga guerra civil que va desembocar finalment en una dictadura d'aquest signe, les influències sobre el seu pensament són múltiples, i als clàssics marxistes cal afegir-hi els xinesos, tant confucians com taoistes, així com algunes obres literàries famoses al seu país20. Si ens fixem concretament en la seva doctrina sobre la guerra asimètrica, o "popular" podem observar clarament la influència del Tao Teh King.
Començant per una de les afirmacions més famoses de Mao sobre la guerra de guerrilles: "L'enemic avança, ens retirem; l'enemic acampa, el molestem; l'enemic es cansa, l'ataquem; l'enemic es retira, el perseguim"21, tot i que la seva inspiració en L'Art de la Guerra, el més famós dels clàssics bèl·lics xinesos, és evident, també hi trobem un rerefons taoista notable.
Més generalment, el rebuig a les convencions militars i la recerca d'una doctrina que fes ús de les febleses de les seves forces entronca perfectament amb el pensament taoista22. Mao de fet va haver-se d'enfrontar a diversos rivals que no creien en la seva política i que s'estimaven més forçar una interpretació de l'ortodòxia marxista-leninista a les circumstàncies xineses. Curiosament el seu gran rival i enemic, Chiang Kai Shek, també va haver d'enfrontar-se, i va arribar a ser segrestat pel seu número dos per a obligar-lo a canviar de política23, a aquells que rebutjaven la seva estratègia basada en el taoisme, doncs la seva decisió de no oposar-se frontalment a l'invasor japonès era vista per molts com a signe de feblesa i indecisió, fins i tot d'insuficient patriotisme, i no com un intent de convertir en avantatge l'evident insuficient capacitat militar xinesa enfront de l'exèrcit imperial nipó.
Deixant la teoria i fixant-nos en alguns esdeveniments històrics, veiem com la "Llarga Marxa", una clara derrota militar per als comunistes, fou hàbilment transformada en una victòria propagandística24, en una aplicació clara del principi taoista, que també trobem a les arts marcials, de convertir la força del contrari en la seva feblesa, i la feblesa pròpia en força.
Lluny de la Xina, un altre teòric i pràctic de la guerra de guerrilles que alguns autors han considerat influït pel taoisme seria Che Guevara25.
Conclusions
El taoisme, com una de les principals corrents del pensament xinès, ha de ser estudiat si volem entendre la història militar xinesa i el pensament estratègic tant històric com actual a aquest país, que té un paper cada cop més important a l'escenari mundial.
Tradicionalment associat, especialment en la seva vessant popular, a tota mena de rebel·lions i revoltes contra l'Estat (en contraposició al confucianisme, que s'associa amb el poder i l'administració de l'estat26), la lectura del Tao Teh King ens forneix amb una sèrie de consells que han estat seguits al llarg de la història pels insurgents, i que bàsicament parteixen de la necessitat de transformar el que aparentment són febleses en avantatges. El menor nombre de tropes per exemple suposa evitar l'enfrontament directe al camp de batalla, optant en canvi per prendre la iniciativa, atacar els punts vulnerables de l'enemic, i retirar-se, evitant-ne el contacte, fins que torni l'hora de reagrupar-se per a tornar a actuar.
A banda dels passatges del llibre que fan referència directa i explícita al fet bèl·lic, gran part de la filosofia que se?n desprèn té, o pot tenir, connotacions i aplicacions a aquest camp de la vida. En podem destacar la importància de la no acció enfront de l'acció, que ens remet al concepte de guerra defensiva (que no cal confondre amb una manca d'iniciativa, doncs té la iniciativa qui decideix el curs dels esdeveniments, no necessàriament qui avança i ataca).
Per aquests motius cal anar amb cura i no confondre l'evident preferència per la pau del taoisme, i el seu rebuig a un concepte de seguretat basat exclusivament o principalment en la guerra o la força militar, amb una mena de pacifisme infantil o utòpic que alguns traductors del Tao Teh King han volgut forçar.
Han estat diversos els autors que han assenyalat la influència del taoisme sobre alguns teòrics de la insurgència, principalment Mao. Un estudi de la seva obra sobre la guerra de guerrilles ens mostra molts punts de contacte amb el Tao Teh King, i a la mateixa conclusió arribem si analitzem la seva actuació a la guerra civil xinesa.
 
Alexandre Calvo i Cristina
Professor de Relacions Internacionals, European University.
Professor-Investigador, OSCE Academy, Bishkek (Kirguizistan)
 
1 Avui dia el sistema de transcripció del xinès més estès és el pinyin, oficial a la Xina comunista. Escrit segons aquest sistema el títol de l'obra seria Dao De Jing, i el seu autor Lao Zi.
2 "War is as natural as the rains. There are years when there is no war and there are seasons without rain. But always war and rain return. There is no difference. It is the nature of things", WEBB James, Fields of Fire, New York, Bantam Books, 2001, p. 193.
3 El fet militar es situaria en un cercle, envoltat de dos de concèntrics i més amplis, successivament la defensa i la seguretat. En aquest treball, per la seva natura introductòria, ens centrarem en el primer, sense perjudici de referir-nos ocasionalment als altres dos.
4 Per a una introducció a la guerra i el fet militar en una altra d'aquestes grans tradicions, el confucianisme, veieu CALVO Alex, "La guerra i el fet militar als Analectes de Confuci", Butlletí del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya, 7 d'Abril del 2009, disponible a http://www.ceec-cat.org/noti.php?noticia=586 .
5 Un altre aspecte que fa interessant l'estudi del taoisme, així com del confucianisme, és llur influència sobre el pensament estratègic xinès, atès l'increment constant de la capacitat econòmica i militar d'aquesta potència les darreres dècades. DELLIOS Rosita, Chinese Strategic Culture - Part 2: Virtue and Power, Centre for East-West Cultural and Economic Studies, Bond University, November 1994, disponible a www.international-relations.com/rp/ChineseStrategicCulture2.htm .
6 Hem fet servir per a aquest treball, degut al prestigi del traductor: LAO-TZE, Tao Teh King, traducció de LEGGE James, Project Gutemberg, disponible a http://www.gutenberg.org/etext/132 . Una versió catalana de qualitat és LAO ZI, Daodejing. El llibre del "dao" i del "de". Edició a cura de Sean Golden i Marisa Presas. Barcelona, Edicions Proa, 2000.
7 Traducció pròpia de la versió anglesa indicada.
8 "Although Taoism sometimes sounds very pacifistic, it is possible to wage war on Taoist principles", ROSS Kelley L., Comments on the Tao Te Ching using the D.C. Lau Translation (Penguin Books, 1963), 1997, disponible a www.friesian.com/taote.htm .
9 LIANG Zhuge i JI Liu, Mastering the Art of War (trans. & ed. Thomas Cleary), Boston, Shambhala, 1989, p. 6.
10 DELLIOS Rosita, Chinese Strategic Culture - Part 1: The Heritage from the Past, Centre for East-West Cultural and Economic Studies, April 1994, disponible a http://www.international-relations.com/rp/RP1WB.HTM.
11 DELLIOS Rosita, Chinese Strategic Culture - Part 2: Virtue and Power, Centre for East-West Cultural and Economic Studies, Bond University, November 1994, disponible a www.international-relations.com/rp/ChineseStrategicCulture2.htm .
12 Avui dia en diríem una "tecnologia de doble ús".
13 Traducció literal de Zhong Guo (Xina en xinès), que deixa clar, sense necessitat de gaires explicacions com els xinesos es veien, i de fet es continuen veient, a ells mateixos.
14 ROSS Kelley L., Comments on the Tao Te Ching using the D.C. Lau Translation (Penguin Books, 1963), 1997, disponible a www.friesian.com/taote.htm .
15 ROSS Kelley L., Comments on the Tao Te Ching using the D.C. Lau Translation (Penguin Books, 1963), 1997, disponible a www.friesian.com/taote.htm .
 
16 ROSS Kelley L., Comments on the Tao Te Ching using the D.C. Lau Translation (Penguin Books, 1963), 1997, disponible a www.friesian.com/taote.htm .
17 "There is nothing softer and weaker than water. And yet there is nothing better for attacking hard and strong things. Lao-Zi, Dao De Jing, 78 (186).", KROOK Daniel, Lao Zi and Che Guevara: a Comparison of Two Political Theorists, Trinity College, December 1997, disponible a http://playagiron.net/ppr/laoche.php .
18 "Taoism perceived the state as a repressive means for maintaining the existing hierarchy, and therefore became the political philosophy of the sects and movements which challenged the state hegemony", FREIBERG J.W., "The Dialectic of Confucianism and Taoism in Ancient China", Dialectical Anthropology, Springer Netherlands, Volume 2, Number 1, January 1977.
19 ROSS Kelley L., Comments on the Tao Te Ching using the D.C. Lau Translation (Penguin Books, 1963), 1997, disponible a www.friesian.com/taote.htm .
20 DELLIOS Rosita, Chinese Strategic Culture - Part 2: Virtue and Power, Centre for East-West Cultural and Economic Studies, Bond University, November 1994, disponible a www.international-relations.com/rp/ChineseStrategicCulture2.htm .
21 TSE-TUNG Mao, Selected Military Writings of Mao Tse-tung, Beijing, Foreign Languages Press, 1966, p. 72.
22 "In his book guerilla warfare he does describe that inside the principles of weakness in a war we can find also strengths. That is definitevely a concept of Taoism when he talks about his doctrine. Example: the guerrillas are weak because of their numbers, but because of their numbers they can move rapidly and secretly into more vulnerable areas.", "Maoism and Taoism", Pensees sur les USA, 24-04-2008, disponible a http://politiquesusa.blogspot.com/2008/04/maoism-and-taoism.html .
23 . TYSON LI Laura, Madame Chiang Kai-Shek: China's Eternal First Lady, New York, Grove Press, 2006, p. 114-131.
24 DELLIOS Rosita, Chinese Strategic Culture - Part 2: Virtue and Power, Centre for East-West Cultural and Economic Studies, Bond University, November 1994, disponible a www.international-relations.com/rp/ChineseStrategicCulture2.htm .
25 KROOK Daniel, Lao Zi and Che Guevara: a Comparison of Two Political Theorists, Trinity College, December 1997, disponible a http://playagiron.net/ppr/laoche.php .

Envia'm per correu  |  Veure en PDF