La gènesi del moviment jihadista global

Els atemptats de l'11 de setembre de 2001, juntament amb la conjuntura política del moment, van originar un seguit de reaccions de caire militar, legal i social d'abast mundial que encara avui són ben presents.

L'amenaça de noves accions de l'anomenat terrorisme internacional dirigit per Al-Qaida ("La Base") van activar operacions tant contundents com:
·        La invasió de l'Afganistan i l'Iraq sota la "cobertura" de la lluita contra el terrorisme.
·        La repressió per part dels governs estatals de conflictes interns com Txetxènia, Palestina  o Pakistan.
·        Augment de la coordinació internacional en matèria de lluita contra el terrorisme.
·        Canvis legislatius en les democràcies occidentals que han comportat un retrocés de les llibertats en pro de la seguretat (enduriment de les lleis d'immigració, d'asil i dels codis penals o augment mesures de seguretat als serveis de transport).
·        Increment de les mesures de control i seguiment dels fluxes internacionals de diners.
Les mesures enumerades han aconseguit, en part, el seu objectiu. No obstant això, com a conseqüència de la pressió exercida, i utilitzant una metàfora biomèdica, es podria pensar que el tractament agressiu aplicat al "virus" del terrorisme d'arrel islamista ha provocat una mutació d'aquest convertint-lo en un nou organisme descentralitzat i amb ramificacions per tots els continents. El resultat de l'evolució és el que anomenem moviment jihadista global.
Aquest moviment global es caracteritza per l'acció d'un elevat nombre d'actors (grups i individus) que actuen de manera autònoma però coordinada i que té com objectiu principal la destrucció de l'ordre mundial vigent ?sota l'hegemonia d'Occident i Israel- i la imposició d'un nou ordre sobre la base de l'estat califal  i subordinat al poder de la llei islàmica (xària).
El present document pretén dues coses, per una banda mostrar quines van ser les causes del naixement d'aquest moviment terrorista global, i per altra banda fer reflexionar al lector sobre la possibilitat que aquest procés evolutiu del moviment jihadista, respongui a una estratègia, planejada a priori, i que l'aparició d'aquest fenomen global sigui quelcom més que una reacció natural.
El procés evolutiu
Javier Jordán[1] "professor del Departament de Ciències polítiques i de l'Administració de la Universitat Granada, de l'Institut Andalús de Criminologia, i de l'Expert en Serveis d'Intel·ligència de l'Institut "General Gutierrez Mellado" " explica que just abans dels atemptats de l'11-S va produir-se un fort debat al si del Consell consultiu d'Al-Qaida. L'origen de les discussions es trobava en la conveniència , o no, de dur a terme els espectaculars atemptats en sòl nord-americà.
Segons ens conta Jordán, el Consell es va dividir entre els que consideraven que l'acció suposaria la fi de l'organització Al-Qaida -per les segures represàlies dels EUA- i els que com Bin Laden veien l'acció com una oportunitat històrica per colpejar el gran enemic "croat".
Així doncs, i com ja van vaticinar els opositors als atemptats aeris, la resposta dels EUA i la comunitat internacional fou implacable i comportà la destrucció de l'organització Al-Qaida com a grup terrorista tradicional, amb una jerarquia clara i amb capacitat tàctica.
"La Base" no va poder sobreposar-se al conjunt d'operacions dissenyades per l'Administració Bush, entre les quals destaquen:
·        Atac i invasió de l'Afganistan, amb la conseqüent destrucció de la base logística i operativa d'Al-Qaida (refugis de recursos humans i materials, camps d'entrenament, etc.).
·        Detenció i mort de centenars, o milers, de militants i simpatitzants del grup armat tant  l'Afganistan i la resta del mon.
·        Congelació de gran part dels recursos financers que l'organització tenia repartit per tot el planeta.
·        Immobilització i aïllament dels líders, encara no neutralitzats, a causa de les ordres internacionals de detenció i el treball dels serveis d'intel·ligència d'un bon nombre d'estats.
Això no obstant, la desactivació d'Al-Qaida no ha suposat la seva desaparició total. Al contrari, els atemptats de l?11 de setembre, d'igual forma que els de l'11-M i el 7-J, van esdevenir, com també defensa Jordán, l'exemple més nítid del que suposa la "propaganda pel fet"[2] i van aconseguir que l'ombra d'Al-Qaida s'estengués per racons on mai hauria somiat arribar.
Aquestes accions, especialment les de Nova York, han estat rebudes pels milers simpatitzants del jihadisme com una injecció de moral, han demostrat als seus militants que amb determinació és possible colpejar l'enemic a casa seva i han marcat les línies mestres del que és el nou moviment jihadista global.
El moviment, com mostrarem en un proper article, tot i semblar caòtic o desestructurat segueix una lògica organitzativa, operativa i tàctica difícil de contrarrestar per part dels serveis de seguretat internacionals.
Mutació o metamorfosi
Finalment, després d'haver analitzat, de manera sintètica, el procés seguit pel moviment jihadista global, ens preguntem el següent:
Han estat els canvis experimentats pel terrorisme internacional el resultat de l'adaptació de l'organització a una agressió externa? Ha seguit, el terrorisme d'arrel islamista, els ritmes biològics similars al d'un virus que muta per resistir l'acció dels medicaments?
O per el contrari, estava tot el procés programat abans dels atemptats de l'11-S? Era la mort d'Al-Qaida l'estadi anterior al naixement d'un mou organisme? Ha estat aquesta una obra d'ingenieria social prenent de model la metamorfosi natural que pateix, per exemple, l'eruga per convertir-se en papallona?
La resposta a aquestes preguntes, tot i no tenir conseqüències operatives, pot ajudar a comprendre i afrontar el nou fenomen. S'ha de tenir en compte que si l'evolució respon a una lògica defensiva -una mutació- es pot pensar que el final del moviment es raonablement proper. Però si per contra aquests canvis responen a una lògica ofensiva -metamorfosi- ens trobem únicament en un estadi més del procés revolucionari endegat pels ideòlegs jihadistes.




[1] Javier Jordan és expert i investigador, de reconegut prestigi europeu, de fenòmens relacionats amb el jihadisme a més és redactor en cap de la web www.jihadmonitor.org on escriuen els millors analistes del mon sobre la matèria.

[2] Propaganda pel fet és una doctrina d'origen anarquista que promou la realització d'accions valuoses per part dels individus per tal d'inspirar-ne a d'altres. Se sosté en la creença que les formes exemplars d'acció directa encendran el fervor revolucionari de les masses obreres. (www.wikipedia.org)

Envia'm per correu  |  Veure en PDF