La flota SSK xinesa

L'atenció en la flota submarina xinesa s'ha centrat en les naus de propulsió nuclear, creiem convenient tractar sobre les millores les de propulsió convencional(SSK)

Els temps en que l'arma submarina xinesa es limitava a la defensa costanera, ja són història. Des del moment en que va completar el primer submarí nuclear al 1974, Beijing mostrava la seva intenció d'anar més enllà. No obstant, les característiques del seu màxim adversari, la U.S. Navy obligaven a un replantejament general1.
Les dues principals amenaces per la flota xinesa són els Grups d'Atac de Portaavions (CSG) i els submarins amb míssils de creuer (SSGN). I concretament aquests darrers són contra els que la Xina és més vulnerable. Amb la transformació dels submarins nuclears de míssils balístics (SSBN) de la classe Ohio2, en SSGNs la capacitat ofensiva de la U.S. Navy s'ha incrementat notablement. Un sol d'aquests submarins pot portar 154 Tomahawks. Si hi afegim que els submarins nuclears d'atac (SSN), també poden portar míssils de creuer, és evident que la Xina havia de reforçar les seves defenses antisubmarines (ASW).
És aquest un dels camps on encaixen els submarins d'atac de propulsió convencional (SSK). Durant molt de temps la seva mínima signatura acústica ha estat menystinguda pel fet que requerien sortir a "respirar" per poder recarregar les bateries. Però el desenvolupament de sistemes de propulsió independents d'aire (AIP)3, permet als submarins convencionals romandre submergits durant setmanes sense haver de treure l'snorkel.
Actualment, la flota de submarins convencionals xinesos es troba en un estat de transició. D'una banda, encara resten en servei naus del tipus 033 i 035 (denominació xinesa). Les primeres són vells submarins de fabricació soviètica de tipus Romeo ( denominació OTAN). Els tipus 035 (Ming), van ser els primers submarins de disseny i fabricació xinesa, no obstant no eren gaire millors que els seus predecessors. Conscients d'això, els tipus 035 han anat rebent millores en rebaixa de la signatura acústica, sonar i propulsió. Però la Xina sabia que no podia enfrontar-se amb garanties a la U.S. Navy amb aquestes naus.
Així doncs, als anys noranta va començar l'adquisició de submarins Kilo4 a Rússia. Aquests submarins, eren ben coneguts per les tripulacions de submarins americanes que van servir a l'Atlàntic. Els Kilo sovint desapareixien de cop dels monitors de control de sonar, cosa que els va valdre el mot de "Forat Negre". La flota xinesa disposa de 12 submarins de tipus Kilo: 2 de la versió inicial, 877EKM, i 10 de la versió millorada, 636. No només destaquen pel seu silenci, disposen també d'un bon sistema de comandament i control que els permet atacar dos objectius simultàniament, alhora que en segueixen cinc més. La incorporació de míssils de creuer Klub, els converteix en excel·lents plataformes per operacions antibuc (ASUW).
Paral·lelament a la compra dels Kilo, la Xina desenvolupava dos nous tipus de submarins: els 039/G/G1 Song5 i els 039A/B Yuan6. En aparença se'ls pot distingir dels Kilo perquè els plans d'immersió passen de la proa a la vela. Però hi ha bastant més que canvis exteriors. Incorporen un sistema AIP del qual encara se'n desconeixen els detalls. Les informacions que hi ha fins ara però, indiquen que està basat en les tecnologies occidentals més avançades. Sumant la baixa signatura acústica, el llarg temps de permanència en immersió, i la gran potència de foc que tenen (sis tubs que poden llençar tant torpedes com míssils), els Song i els Yuan són una de les millors armes de la flota xinesa.
Un altre element, no exclusiu de la flota submarina però vital, són les millores en C4ISR. Les flotes dels principals adversaris de la Xina són referents en tecnologia informàtica i de comunicacions. És per això que s'està equipant a tota la flota amb sistemes que permetin operar en xarxa. Les bases i centres de comandament navals estan enllaçats amb fibra òptica. Respecte als satèl·lits, hi ha un model mixt. La navegació combina els sistemes occidentals GPS i Galileu, amb un sistema propi, el Beidou-1. Però quan es desenvolupi el sistema Beidou-2, composat per 35 satèl·lits xinesos, s'acabarà amb la dependència occidental en aquest camp.7 Caldrà veure però, fins a quina profunditat pot arribar el senyal dels satèl·lits. Aquest factor és vital per determinar la necessitat que tindran els submarins d'aproximar-se a la superfície a rebre informació. Tot i que es pot fer servir el sistema de les antenes/boia, que permet mantenir la nau a gran profunditat, aquestes poden ser detectades igual que els snorkels.
En el pla operatiu, els darrers SSK xinesos són molt versàtils. La incorporació de sistemes AIP, sumada al seu silenci, els fa ideals per al reconeixement. Aquestes mateixes capacitats els permetrien dur a terme missions de minat ofensiu, tot bloquejant els ports enemics abans de l'inici de les hostilitats. De ben segur, que Japó i Taiwan hauran millorat la seva capacitat ASW. Alhora, la capacitat de romandre submergits durant llargs períodes de temps, obliga als Estats Units a ampliar les zones de vigilància marítima. No n'hi ha prou amb tenir controlades les aigües que van des de Corea fins a les Filipines. D'altra banda, són naus excel·lents per operacions ASW. El seu silenci implica un nou esforç d'inversió en sonar per part de la U.S. Navy. Sense cap mena de dubte, els seus SSN i SSGN tornen a tenir dignes adversaris
També en el camp estratègic impliquen canvis. Els nous SSK poden aparèixer sobtadament a l'altra banda de l'Estret de Malacca, tot navegant sense acostar-se a superfície per treure l'snorkel, des de les seves bases a la Xina. Cal contemplar també que Beijing decideixi establir una força submarina permanent a l'Índic. Disposant dels ports del Pakistan i Bangladesh ( construïts o ampliats amb l'ajuda xinesa), sembla una opció bastant evident. Si fos així, els Estats Units es veurien obligats a reforçar la seva presència a la zona, començant per la base de Diego Garcia i enfortint encara més l'aliança amb l'Índia.
Ja per acabar, convé repassar les xifres. A data d'avui, els Kilo, Song i Yuan sumen 32 naus del total de 58 SSK xinesos. Les seves prestacions els fan una alternativa més econòmica que els submarins nuclears. Certament, aquests darrers seguiran produint-se. Però si la Xina aspira a poder competir amb garanties a la U.S. Navy, li calen molts submarins. A més els seus principals adversaris a la zona, el Japó i l'Índia, continuen ampliant i millorant les seves forces de submarins i destructors. Aquesta és una partida a llarg termini, i la Xina no s'arriscarà a un conflicte sense estar completament segura de que la flota pot conduir-lo amb èxit.
 
1Cole, Bernard D. China Brief, vol. 6 nº21; The Jamestown foundation, 9 de maig de 2007
2Els submarins del Tipus Ohio van ser l'espina dorsal de la dissuasió estratègica submarina dels Estats Units. Podeu trobar-ne els detalls tècnics i procés de transformació a: http://www.naval-technology.com/projects/ohio/
3Per veure l'evolució: http://sub-log.com/air_independent_propulsion_historical_speed_and_modern_stealth
4Detalls tècnics a http://www.naval-technology.com/projects/kilo-class/
5http://www.sinodefence.com/navy/sub/type039song.asp
6http://www.sinodefence.com/navy/sub/yuan.asp
7Erickson, Andrew S. China Brief, vol. 8 nº5; The Jamestown foundation, 29 de febrer de 2008

Envia'm per correu  |  Veure en PDF