Foren els viatges de Zheng He realment pacífics?

Introducció
L'objecte d'aquest treball és analitzar críticament si la naturalesa dels viatges de Zheng He fou estrictament pacífica i comercial, com afirma la historiografia xinesa majoritària i és reproduït acríticament en moltes publicacions, com ara el dossier pedagògic de l'exposició temporal que es pot visitar actualment al Museu Marítim de Barcelona, i els motius que hi pot haver darrera aquest renovat interès en aquestes expedicions.
Zheng He (1481 ? 14331) fou un eunuc xinès, de religió musulmana, que dirigí set expedicions durant la dinastia Ming, a principis del segle XV, que el dugueren, al capdavant d'importants flotes, a diversos punts del Sud-Est asiàtic i l'Oceà Índic. La primera de les seves expedicions tingué lloc l'any 14052.
Ens trobem doncs poc després del VI centenari del primer dels seus viatges, i durant els propers anys s'aniran succeint les commemoracions de la resta. Això coincideix en el temps amb el 60è aniversari de la marina de la Xina comunista, coneguda oficialment com a "Marina de l'Exèrcit d'Alliberament Popular Xinès", celebrat el passat 23 d'abril amb un aplec naval on foren mostrats públicament per primer cop submarins estratègics nuclears xinesos i on foren presents vaixells de diferents països3.
Més en general, ens trobem amb que després de trenta anys de reformes econòmiques que han suposat un gran creixement econòmic la Xina ha esdevingut una importadora neta de diverses matèries primeres, com el petroli, fet que li suposa la necessitat de desenvolupar una marina capaç no solament de patrullar les seves aigües territorials ans de protegir les vies de comunicació marítimes per les que transcorre el seu comerç exterior, incloses les exportacions industrials que en constitueixen una de les claus de l'èxit, i de projectar poder lluny de les seves costes. De fet la Xina ha establert un seguit de bases i instal·lacions portuàries i de suport a les costes de l'Oceà Índic, conegudes en cercles de seguretat nacional indis com a ?collar de perles?4 i es prepara per a construir els seus primers portaavions5.
Podem doncs intuir fàcilment que la commemoració dels viatges de Zheng He més enllà del seu innegable interès històric i cultural pot tenir un impacte decisiu en la manera en que el poder naval xinès, que després d'un llarg parèntesis de més de mig mil·lenni torna a primera línia, és percebut a l'estranger, i especialment als països del seu entorn així com a les altres grans potències navals.
 
La imatge dominant dels viatges de Zheng He
Com hem comentat a l'inici, aquests viatges són sovint presentats com estrictament pacífics i orientats exclusivament al comerç i els intercanvis diplomàtics, culturals, i humans. Aquest punt de vista es veu clarament reflectit al dossier pedagògic preparat pel Museu Marítim de Barcelona amb ocasió de l'actual exhibició temporal que duu per títol "Els Grans Viatges de Zheng He. Les Expedicions Marítimes de la Xina del Segle XV", i que:6.
·         En tractar l'equipament de les naus (planes 10 a 12) tot i fer un detallat anàlisi d'elements com les àncores o els compartiments estancs no indica en cap moment que duguessin canons. Aquest "oblit" contrasta amb el fet que més endavant, a la plana 31, en una taula d'invents xinesos s'hi reculli que els canons foren inventats els segles XII i XIII, molt abans que a Occident. És a dir, que quan es tracta d'atacar l'"etnocentrisme" i defensar la "multiculturalitat" es remarca que les armes de foc s'inventen a la Xina, però quan l'objectiu és defensar el caràcter "pacífic" de Zheng He se n'omet qualsevol referència.
·         Afirma que "Els motius que van impulsar Yongle a preparar aquestes expedicions poden ser els següents: ... Les expedicions tenien un marcat caràcter diplomàtic ..." Al mateix apartat (plana 12) s'hi indiquen altres motivacions, com ara la recerca de plantes i animals, el comerç, o la megalomania de l'emperador, però en cap moment s'apunta com a possible causa la conquesta de territoris o punts clau per a controlar el comerç marítim.
·         En relació al tercer viatge, s'hi afirma que "Aquesta expedició va estar marcada pel seu caire polític, ja que els xinesos van intervenir en les disputes entre siamesos i khmers, a més de participar en l'elecció del nou rei de Calicut". Com fou aquesta intervenció? El dossier no en dona detalls, però és lògic pensar que quan s'intervé en una disputa es fa emprant la força o l'amenaça d'usar-la.
·         En parlar del tercer viatge es deixa clar que malgrat actuar "consolidant l'hegemonia xinesa a la zona" les forces navals xineses ho van fer "respectant els costums i religions locals". Malauradament no es donen gaire detalls de com això és possible.
·         Pel que fa al quart viatge s'afirma que una part de l'expedició "va tornar a la Xina el 1414, duent com a convidat el seu rei". Sembla una mica estrany que un rei de l'època s'avingui a viatjar a terres llunyanes, amb el perill que això suposa per al seu tro. Realment fou un "convidat"? O s'ha acceptat acríticament la tesi xinesa?
És més, l'asèpsia amb que es tracta la història xinesa no es limita als viatges de Zheng He, a la plana 14 se?ns diu que al Vietnam hi havia "guerra interminable" però s'omet un petit detall: era el resultat d'un invasió xinesa.
Ens podem fixar també en el mateix títol de l'exposició, amb l'ús de paraules tant ben sonants com ara "viatges" i "expedicions". Aquesta terminologia no és cap excepció, doncs la gran majoria de publicacions acadèmiques, tant xineses com no xineses, n'emfatitzen el caràcter de "viatges d'amistat". La visió més estesa de Zheng He és la d' "un enviat dels Ming enviat a l'estranger per l'emperador Yong-le en set ocasions (una vuitena missió el 1424 és normalment ignorada) per a dirigir-hi armades, que van desafiar les onades i viatjar a terres llunyanes per a desenvolupar relacions de pau i amistat amb els senyors d'aquelles terres?7.
Els fets
Fou aquesta la realitat de l'activitat naval xinesa el segle XV? Per a respondre la pregunta ens en podem fixar breument en alguns episodis i aspectes8:
·         La majoria d'expedicions duien més de 20.000 tropes.
·         Els vaixells estaven equipats amb les armes de foc més avançades del món en aquell moment.
·         Es van establir bases d'aprovisionament, "guan-chang" 官厰 (amb guarnicions militars i magatzems), a punts clau com Malacca.
·         El 1407 els xinesos ataquen Old Port, a Sumatra, amb el resultat, segons les seves mateixes fonts, de 5.000 morts. Els Ming aquell mateix any reconeixen Old Port no com un estat sobirà estranger, ans com una "vegueria de pacificació", nom que rebien els territoris amb una considerable població xinesa (en aquest cas civils i personal militar retirat provinents de Fujian i Guangdong), governats per no xinesos a les fronteres de l'imperi.
·         El 1407 les tropes de Zheng He desembarquen a Java amb el resultat de 170 morts. Les fonts xineses apunten a una intervenció en la guerra civil a l'illa.
·         Com a resposta a aquests fets la Xina reclama una compensació de 60.000 liang (unitat de mesura que a la dinastia Ming solia ser equivalent a 37 grams) d'or i amenacen el rei de Java Occidental d'enviar-hi un exercit si no paga, recordant-li "el que va passar a Annam" (envaït pels xinesos).
·         El 1411 Zheng He assalta la capital de Sri Lanka, en captura el rei, i se l'endú segrestat juntament amb la seva família cap a Nanking. En lloc seu els Ming nomenen un rei titella per a que afavoreixi els interessos xinesos a la zona. Les tropes xineses que intervenen a l'acció reben el mateix premi que les que l'any 1406 havien envaït Dai Viet (actual nord del Vietnam), fet que suggereix que els objectius d'ambdues campanyes eren semblants.
 
Conclusions
Podem afirmar, basant-nos en fets recollits a les fonts xineses, que les expedicions de Zheng He eren expedicions militars (com es pot explicar si no com en algun cas de 28.000 participants 26.000 eren soldats?) que tenien com a objectiu assolir el control de les principals rutes del comerç marítim per la força o l'amenaça d'emprar-la, extrem al que es va arribar en nombroses ocasions. Podem parlar doncs d'un colonialisme marítim xinès que, malgrat que no es va a arribar a consolidar per una sèrie de factors que van provocar l'abandonament d'aquestes expedicions, ha de ser reconegut com a tal.
La visió dominant sobre aquesta activitat marítima xinesa a la historiografia és ometre'n aquests "detalls incòmodes" i seguir acríticament el punt de vista que la presenta com un seguit de viatges d'amistat. És comprensible que Beijing, en un moment en que depèn absolutament de les rutes marítimes per a les seves relacions comercials i per tant per a garantir la seva seguretat nacional9, i en que després d'haver bastit un "collar de perles" a l'Índic es prepara per a construir els seus primer portaavions, vulgui amagar la vertadera natura de l'actuació de Zheng He, però no ho és tant que la comunitat acadèmica accepti sense preguntes aquest punt de vista. La Xina vol augmentar les seves capacitats navals evitant si és possible una cursa d'armaments a Àsia10.
Pel que fa al Museu Marítim de Barcelona, la forma en que ha presentat les expedicions de Zheng He es pot emmarcar en una tendència seguida els darrers anys als nostres museus i escoles consistent en amagar la importància del fet bèl·lic a la història11, i que ha tingut com a element destacat el tancament del museu militar de Montjuïc.
La història de la humanitat és la història de la guerra, fenomen que forma part de la nostra naturalesa, i amagar-ho no solament perjudica la formació acadèmica dels nostres fills ans pot suposar un "efecte crida" que augmenti la presència de grups jihadistes12 i xarxes de delinqüència organitzada13 a casa nostra.
 
Àlex Calvo
Professor de relacions internacionals, European University.
Professor-Investigador, OSCE Academy, Bishkek (Kirguizistan)
 
1 SEN Tansen, "The Formation of Chinese Maritime Networks to Southern Asia, 1200 - 1450", Journal of the Economic and Social History of the Orient, Vol 49, Part 4, 2006, p. 422. Altres textos indiquen que la data de la seva mort es situaria entre el 1433 i el 1435. Dossier Pedagògic. Els Grans Viatges de Zheng He, Barcelona, Museu Marítim de Barcelona, 2009.
2 Dossier Pedagògic. Els Grans Viatges de Zheng He, Barcelona, Museu Marítim de Barcelona, 2009.
3 LAI David, "China's Maritime Quest", Strategic Studies Institute Newsletter, US Army War College, June 2009, disponible a www.strategicstudiesinstitute.army.mil/pdffiles/PUB923.pdf.
4 CHELALA Cesar, "China Plays Maritime Chess", The Japan Times, 22 January 2009, disponible a http://search.japantimes.co.jp/cgi-bin/eo20090122cc.html .
5 HSIAO Russell, ?Project 048: China?s Secret Aircraft Carrier Command?, China Brief, Volume 9, Issue 7, 2 April 2009, The Jamestown Foundation, disponible a http://www.jamestown.org/programs/chinabrief/single/?tx_ttnews[tt_news]=34789&tx_ttnews[backPid]=25&cHash=6724be9735.
6 Dossier Pedagògic. Els Grans Viatges de Zheng He, Barcelona, Museu Marítim de Barcelona, 2009
7 WADE Geoff, "The Zheng He Voyages: a Reassessment", Asia Research Institute Working Paper Series, No 31, National University of Singapore, October 2004, p. 12.
8 WADE Geoff, "The Zheng He Voyages: a Reassessment", Asia Research Institute Working Paper Series, No 31, National University of Singapore, October 2004, p. 14-17.
9 Evitar invasions provinents del mar és un dels tres imperatius geoestratègics de la Xina. "Chinese Geopolitics and the Significance of Tibet", Stratfor Global Intelligence, 15-04-2008, disponible a http://www.stratfor.com/weekly/chinese_geopolitics_and_significance_tibet .
10 WOLFE Adam, "China pursues stronger Navy and seeks to calm Fears of Arms Race", Power and Interest News Reports, 08-01-2007, disponible a http://www.pinr.com/report.php?ac=view_report&report_id=599&language_id=1 .
11 "War is as natural as the rains. There are years when there is no war and there are seasons without rain. But always war and rain return. There is no difference. It is the nature of things",WEBB James, Fields of Fire, New York, Bantam Books, 2001, p. 193.
12 HAAHR Kathryn, "Catalonia: Europe's new center of global Jihad", Jamestown Foundation, Terrorism Monitor, Volume V, Issue 11, 07-06-2007, disponible a http://www.jamestown.org/terrorism/news/uploads/TM_005_011.pdf .
13 NICOLAS L. i MUMBRÚ J., "Catalunya, l'Exili de la Camorra", Avui, 20-01-2009, disponible a http://www.avui.cat/article/tec_ciencia/51641/detingut/perillos/membre/la/camorra/napolitana/pineda/mar.html .

Envia'm per correu  |  Veure en PDF