Espanya a Afganistan, realitat vs. desitjos
L'aversió a les baixes, pròpies i alienes, que els polítics i la societat espanyola manifesten en les intervencions d?ultramar de les forces armades han estat determinants a l?hora de planificar desplegaments com el d'Afganistan. En el cas d'Afganistan, l'assumpció per part espanyola del control de zones presumptament tranquil·les en tasques de reconstrucció, topa amb la realitat d'un conflicte renovat en el que les forces de l'OTAN combaten obertament els talibans.
Així ho demostra el degoteig de baixes que esprodueix en aquest conflicte i que es pot comprovar només consultant les noticies oficials de la ISAF, on es reporten els combats, baixes, etc. Lesbaixes espanyoles a Afganistan han estat 22, incloent accidents, superant jales vint baixes registrades durant les operacions als Balcans són el 16% deltotal de les 132 baixes en missions exteriors.
El desplegament espanyol, que controla un PRT (Provincial Reconstruction Team) a Qala-i-Naw,es va pactar en una de les zones més allunyades de la llavors decreixentactivitat talibà el 2005. La força espanyola, prop de 700 efectius, no disposad'armes pesades i utilitza vehicles BMR i VAMTAC. El desplegament s'ha ampliatrecentment a Herat, més al sud, i s'està pendent de l'enviament d'unaseixantena d'instructors per entrenar la policia afganesa.
D'alguna manera l'actual desplegament és elreflex d'un desig, el d'una missió de reconstrucció sense majors entrebancs queels experimentats als Balcans, que no van ser pocs, on les principalsdificultats foren les pròpies. Van ser els Balcans els responsables directes dela modernització dels BMR, ja que les operacions van desgastar considerablementla flota de blindats. Però també als Balcans les forces espanyoles es trobavenen una teòrica situació d'àrbitre pactada amb major o menor fortuna entre elscontendents. Malgrat les situacions de tensió els militars espanyols tinguerenèxit en gestionar una situació en la que ells no eren part.
La realitat d'Afganistan ara és una altra,després de l'increment de l'activitat talibà les forces de l'ISAF han passat al'ofensiva i combaten activament, de forma oberta i també encoberta les forcesdels talibans. A més l'emergència de noves forces d'Al Qaeda als seus santuarisal nord del Pakistan, on s'especula amb que es podria trobar el nucli dur del'organització, és l'origen d'una sèrie d'accions a càrrec de forces especials,artilleria i aviació a l'altra banda de la frontera. Espanya ja va refusar enel seu moment incrementar el nivell de forces i participar en accions ofensivesassumides per altres aliats com el Regne Unit, Holanda, Bèlgica, Polònia oAlemanya. A Afganistan les forces espanyoles són part, no àrbitre, encara queels polítics que les hi envien intentin que no entrin en combat.
L'administració Zapatero, després de la ràpidaretirada de les tropes d'Iraq, no pot fer ara el mateix amb un desplegament sancionatper l'ONU, realitzat per l'OTAN i pactat amb els EUA com a compensació. Si l'activitatdels talibans es manté són d'esperar més incidents d'aquest tipus en un país enque, a més, el feudalisme tribal i el pes dels senyors de la guerra encarateixeixen un complex mapa de lleialtats. En aquest context les forcesespanyoles no estan exemptes de patir futurs atacs, i baixes.
En tot cas caldrà preguntar-se si la políticaespanyola és capaç d'absorbir baixes militars en un desplegament OTAN. Elportaveu d'Izquierda Unida ja haassociat el desplegament espanyol a "EnduringFreedom" i demanat la retirada, mentre que el Partido Popular equipara Afganistan amb Iraq en una mena de vendetta, usant els mateixos argumentsque els socialistes llavors. Al PSOE i al govern Zapatero li correspon aradecidir si reforça la protecció del contingent o el deixa igual, a 5 mesos deles eleccions.
F. 93 454 97 03