Entregats els primers MIG-29K a l'Indian Navy

Tot i que ja fa temps que se sabia que el MiG-29 K ( la versió naval del famòs caça rus),  era el candidat guanyador per equipar el nou portaavions indi, aquesta darrera setmana s'han entregat els primers aparells. Volem reflexionar sobre les diferents implicacions d'aquest fet.Durant dècades, els Harrier han format l'ala aèria embarcada de l'Indian Navy. No obstant, queden cada cop més obsolets davant els seus possibles oponents. Els J-10 i J-11 ( versió xinesa del Su-27) estan mostrant ser aparells amb molt bones prestacions .Però per a poder entendre l'elecció índia, hem de veure el tipus de nau on operarà. L'INS Vikramaditya , que serà entregat en un o dos anys, és un antic creuer portahelicòpters reconvertit. S'ha suprimit el seu armament de proa per poder instal·lar-hi una coverta d'envol. Tot i aquest guany, no deixa de ser una nau mitjana dins la seva categoria, amb 45.400 tones de desplaçament i 283 metres d'eslora. Al no poder disposar de l'espai d'enmagatzematge d'aigua per les "catapultes" de vapor (com les dels portaavions de la U.S. Navy) només hi poden operar aparells d'envol curt (STOL). Aquest sistema de llançament limita molt el pes que poden portar els seus avions. Alhora, és necessari molt espai  per al llançament, cosa que deixa poc marge per altres activitats. En conseqüencia, ens trobem amb un portaavions destinat a missions de defensa de l'espai aeri, amb algun paper d'atac limitat .El MiG-29 K encaixa millor en aquesta funció, més que no pas l'F/A-18. Tot i que els Hornet han demostrat ser magnífics aparells tan en combat aeri com en atac, estan pensats per als grans portaavions nord-americans. Així doncs, ens trobem davant d'una victòria temporal de la indústria aeronàutica russa. I diem temporal pel següent:1.    L'adquisició del Vikramaditya (ex-Almirall Gorshkov), ha estat una compra d'urgència. Calia un substitut per un dels vells portaavions (d'orígen britànic), amb més de quatre dècades de servei.2.    L'Índia desenvoluparà els seus propis portaavions amb més espai i capacitat d'allotgament d'avions, armes i combustible.3.    La indústria russa ha comés seriosos retards en els terminis d'entrega de material. Alhora també ha incrementat els preus pactat per la reconversió de la nau.4.    L'Índia vol productes d'alt nivell tecnològic, i Rússia es troba bastant entancada en el camp de l'R+D militar. De fet la Xina és molt a la vora de superar-la, si no ho ha fet ja .Queda obert el dubte sobre quin serà el caça que equiparà els futurs portaavions indis. Els F/A-18 E/F podrien ser-ho perfectament, o fins i tot els F-35. Els Estats Units podrien entregar a "preu d'amic" algun dels seus portaavions fora de servei , a canvi de l'exclusiva en proveïment d'aviació embarcada. Altres candidats, com el Rafale francés, l'Eurofighter o el Grippen   suec ( aquest dos últims, amb les corresponents adaptacions al servei naval) sonen en les travesses. Finalment, queda per veure quins desenvolupaments farà la pròpia indústria aeronàutica india, gens menyspreable.No obstant, tot això són possibilitats a mig i llarg termini. En el futur més immediat ens hem de centrar en l'adaptació dels nous MiG-29K a l'Indian Navy. La professionalitat dels seus pilots, així com la qualitat dels tècnics militars i civils indis, fa preveure que sigui positiva.

Envia'm per correu  |  Veure en PDF