Els Mossos d'Esquadra als organismes policials internacionals

L'entrada en vigor del nou Estatut de Catalunya ha comportat, entre altres moltes coses, que quedin clarament fixades les funcions policials que ha de desenvolupar el Cos de Mossos d'Esquadra (CME). Entre aquestes tasques policials destaquen les de policia judicial i de investigació criminal que inclouen les de crim organitzat i el terrorisme.

El CME ha estat realitzant aquestes funcions (policia judicial i investigació criminal) tot i no disposar d'un text legal que ho explicités tant clarament com ho fa ara la llei orgànica de l'Estatut català.
Article 164. 5 (sobre la Seguretat pública):
"La Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra té com a àmbit d'actuació el conjunt del territori de Catalunya i exerceix totes les funcions pròpies d'un cos de policia, en els àmbits següents:
La seguretat ciutadana i l'ordre públic.
La policia administrativa, que inclou la que deriva de la normativa estatal.
La policia judicial i la investigació criminal, incloent-hi les diverses formes de crim organitzat i terrorisme, en els termes que estableixin les lleis"
Això no obstant, perquè el CME pugui realitzar les funcions esmentades amb la màxima eficàcia i eficiència es requereixen un seguit d'instruments operatius que actualment són fora de l'abast del CME. No ens estem referint a qüestions tecnològiques, formatives o de recursos humans sinó a la presència efectiva, sistemàtica i sense intermediaris del CME en les institucions policials internacionals com EUROPOL (1) i INTERPOL (2)
Cal tenir present que els nous mètodes delictius que envolten el crim organitzat i el terrorisme (especialment el jihadisme) han de ser combatuts pels serveis policials des de la base de la cooperació internacional, ja que aquesta mena de criminalitat ha deixat de ser d'àmbit local per esdevenir d'àmbit global. A més, els límits operatius i legislatius establerts pels Estats esdevenen avantatges tàctics que aprofiten els delinqüents.
Fins a dia d'avui la presència del CME en els diferents organismes policials internacionals ha estat més aviat tímida. En aquest sentit les relacions de la policia catalana amb les esmentades institucions (o amb d'altres serveis policials estrangers) es podria definir amb els següents dos qualificatius: satisfactòries i insatisfactòries.
Precisament, aquests dos adjectius ens serveixen de base per agrupar, breument i de forma esquemàtica, un seguit d'exemples que ens acosten a com interacciona la policia de Catalunya amb els organismes policials supranacionals.
Presència i/o relacions satisfactòries
En primer lloc, el CME participa de ple dret, des de novembre de 2001, en el de Sistema d'Informació de Schegen(3) (SIS). El SIS és un sistema informàtic d'introducció i consulta de dades referents a persones, vehicles i objectes del que participen els estats signataris del Conveni d'Aplicació de l'Acord Schengen (CAAS). Els diferents serveis policials que hi operen, introdueixen les dades de persones, vehicles i objectes amb determinades requisitòries policials o judicials, de manera que si aquestes són identificades per qualsevol agent de l'entorn Schengen, podrà ser neutralitzat immediatament.
Per altra banda, la Comissaria d'Investigació Criminal dels Mossos d'Esquadra disposa d'un agent treballant, de forma més o menys contínua, a l'organització EUROPOL. Aquest efectiu del CME, però, quan s'incorpora a EUROPOL passa a dependre funcionalment de l'organització europea, i per tant no realitza tasques de relació o enllaç entre les institucions sinó que únicament s'incorpora en un equip de treball de l'agència de seguretat europea.
Presència i/o relacions insatisfactòries
Primerament, tot i que el CME pot fer peticions operatives i rebre informació diversa d'EUROPOL i d'INTERPOL (informes d'anàlisi, recomanacions operatives, etc.), aquestes informacions sempre han de passar per l'oficina del Cos nacional de policia (CNP) encarregada de les relacions entre els cossos policials de l'Estat i els organismes internacionals. D'aquesta manera l'estat espanyol realitza un filtratge (o auditoria) de totes les comunicacions que el CME té amb les institucions internacionals.
El resultat d'aquest sedàs provoca dos efectes negatius (a part de la pèrdua de confidencialitat de les operacions de les quals depenguin les informacions requerides o contestades):
En primer terme, una pèrdua innecessària de temps i recursos que en alguns casos pot resultar fatal per les investigacions i, segonament, crea una dependència del CME vers els responsables de les esmentades oficines, els quals segons la conjuntura poden obrir, filtrar o, fins i tot, tancar els canals de comunicació.
Per altre costat, la necessitat del CME de relacionar-se amb els serveis de seguretat internacionals ha produït, els últims anys, algun "malentès" entre la policia catalana i l'administració espanyola. Això és conseqüència de les reticències que tenen, certs elements de l'administració estatal, a permetre les relacions directes entre la policia catalana i els organismes internacionals, encara que això vagi en contra de qualsevol criteri d'eficiència i eficàcia.
En aquest sentit, es volen destacar dues situacions transcorregudes durant l'any 2006 i que podrien definir les dificultats en que es troba, a vegades, el CME:
El primer cas es va donar a principis de l'any passat quan els Mossos d'Esquadra van participar, per primera vegada, en una trobada antiterrorista organitzada per EUROPOL. L'arribada del CME a aquella reunió, però, no va ser un camí de roses, al contrari. Segons sembla des de diferents instàncies estatals es van posar tots els pals a les rodes possibles perquè la policia catalana no hi assistís.
Finalment, però, cal agrair que s'imposés el seny i que les administracions catalana i estatal arribessin a un acord (probablement gràcies a les converses dels responsables d'Interior dels respectius Governs; la Consellera Montserrat Tura i el Ministre José Antonio Alonso).
El segon exemple té a veure amb una noticia publicada pel CEEC, el dia 27 de novembre de 2006. En aquella informació es feia ressò del malestar de la DGP vers el CME pel fet que la policia catalana hagués col·laborat amb la policia alemanya en la resolució del cas d'un assassí en sèrie, sense haver-ho comunicat a la policia espanyola. Segons el CEEC; L'assumpte revela fins a quin punt el cos de Mossos d'Esquadra és ?lligat curt? per les seves contraparts espanyoles quan es tracta de projectar-se internacionalment.
Per tant, després de repassar aquestes situacions que no són més que alguns dels obstacles en que es troben els investigadors del CME, cal demanar als nostres representants polítics que treballin per aconseguir millorar les condicions de seguretat dels ciutadans de Catalunya, i això passa, entre d'altres moltes coses per millorar l'estatus internacional i les capacitats operatives de la policia nacional de Catalunya; els Mossos d'Esquadra.
En aquest sentit, es vol destacar el fet que el Conseller d'Interior Joan Saura hagi establert com a línia estratègica del seu mandat la millora de les relacions entre cossos policials i per extensió entre administracions. Aquest extrem és avalat per les recents reunions que el conseller català ha mantingut amb el Ministre Afredo Rubalcaba i amb el Delegat del Govern el Senyor Joan Rangel. Això podria ajudar a assolir l'objectiu d'obtenir representació catalana en els organismes policials internacionals ja sigui en forma d'enllaços permanents o amb altres fórmules similars.
A més, aquest escenari (ser present en l'àmbit internacional) es troba recollit actualment en el nou Estatut de Catalunya, com es mostra a continuació, la qual cosa reforça la legitimitat d'aquesta reclamació.
Article 164.4 (sobre la Seguretat pública):
?La Generalitat participa, per mitjà d'una junta de seguretat de composició paritària entre la Generalitat i l'Estat i presidida pel president de la Generalitat, en la coordinació de les polítiques de seguretat i de l'activitat dels cossos policíacs de l'Estat i de Catalunya, i també en el bescanvi d'informació en l'àmbit internacional i en les relacions de col·laboració i auxili amb les autoritats policíaques d'altres països. La Generalitat, d'acord amb l'Estat, ha d'ésser present en els grups de treball de col·laboració amb les policies d'altres països en què participi l'Estat?.
 
(1)     EUROPOL correspon a les paraules European Police Office (Oficina Europea de Policia), és l'agència de la Unió Europea destinada a gestionar la informació criminal i de seguretat que generen els serveis policials dels Estats membres. EUROPOL que va entrar en funcionament l'1 de juliol de 1999 i es dedica, entre a d'altres funcions, a fer intel·ligència sobre el crim organitzat i el terrorisme.
(2)     INTERPOL és una organització internacional de policia que compta amb 186 països membres INTERPOL va ser creada el 1923 per facilitar la cooperació policial internacional i donar suport i asistencia a totes les organitzacions, autoritats i serveis que tenen per missió la prevenció i el combat contra el crim, sota els principis de la Declaració dels Drets Humans.(3) SCHENGEN és un acord internacional (europeu) amb característiques pròpies d'un conveni marc. Inicialment s' hi van incorporar França, Alemanya, Bèlgica, Holanda i Luxemburg (1985). Més endavant, Itàlia (1990), Portugal i Espanya (1991), Grècia (1992) i Àustria (1994). El text de l' acord i el conveni d'aplicació recullen instruments operatius policials com l'establiment de comissaries de policia conjunta entre dos països, o la persecució en calent de criminals.

Envia'm per correu  |  Veure en PDF