El moviment jihadista global truca a les portes d'Europa

El nord d'Àfrica s'ha convertit, d'uns anys ençà, en objectiu estratègic del moviment jihadista global. Els ideòlegs d'al-Qaida (nucli dur del moviment jihadista) ja fa temps que han decidit intervenir políticament i social en aquesta zona

Cal tenir en compte que la situació geopolítica del Magrib desperta molt d'interès entre aquells, que com els jihadistes globals, volen posar en escac a Europa i als règims islàmics prooccidentals que governen la regió. Alguns dels reclams estratègics que ofereix el nord d'Àfrica són els següents:
La proximitat geogràfica amb Europa. El Mediterrani separa alguns punts de les costes d'Espanya o Itàlia de les del Marroc, Algèria o Tunis amb pocs quilometres de distància.
La possibilitat de desestabilitzar importants règims musulmans de la ribera sud del Mediterrani (Marroc, Algèria, Líbia o Egipte ), considerats prooccidentals pels jihadistes. L'hipotètic colapse d'aquests règims crearia un efecte dominó en d'altres països de la regió amb població musulmana com Etiòpia, Somàlia o Sudan.
La capacitat de tallar o escanyar una de les principals fonts de recursos energètics i minerals d'Europa. El Nord d'Àfrica és un dels majors proveïdors de gas natural, petroli i fosfats dels països europeus.
Poder influir sobre el nombrós contingent de població immigrant de procedència magrebí que viu a Europa.
La possibilitat d'amenaçar el trànsit marítim que circula pel Mediterrani direcció a l'Atlàntic (via estret de Gibraltar), a l'Índic (via canal de Suez) o al mar Negre (via estret del Bòsfor).
Així doncs, tot i la importància geoestratègica que el Magrib té per Europa, la ribera sud del Mediterrani ha estat força descuidada pels veïns del nord. Això no obstant, després de constatar l'amenaça que suposa un Magrib descontrolat o sota influències radicals sembla que els governs occidentals es volen posar mans a l'obra.
En qualsevol cas, ja a dia d'avui es pot considerar que l'amenaça jihadista al Magrib és un dels riscos més greus a que s'enfronten les societats europees. Per tant, l'objectiu del present anàlisi serà presentar, breument, quins són els últims moviments realitzats pels jihadistes globals a la zona del Nord d'Àfrica que han provocat l'encesa dels llums d'alarma dels governs occidentals.
Darrers moviments protagonitzats pel jihadisme global al Magrib
L'absorció per part d'al-Qaida del Grup Salafista per la Predicació i el Combat (GSPC) d'Algèria, que ha passat a denominar-se "Organització al-Qaida al Magrib Islàmic".
El passat 3 de Gener de 2007, el líder del GSPC Abu Musab Abdel Wadoud, va proclamar el seu vassallatge als líders d'al-Qaida (Osama Bin Laden i Ayman al-Zawahiri). D'aquesta manera es tancaven diversos mesos de contactes entre el nucli dur del moviment jihadista global (al-Qaida) i un dels grups de segona generació més actius del planeta (GSPC).
La voluntat manifesta d'unir els diferents grups armats escampats per la zona sota l'aixopluc de l'organització "al-Qaida al Magrib Islàmic". Així doncs, i segons apunten molts especialistes, grups terroristes com el Grup Islàmic Combatent Marroquí (GICM), Grup Islàmic Combatent Libi (GICL) i d'altres grups jihadistes de Tunis podrien fondre's amb al-Qieda sota el comandament de l'antic GSPC.
L'augment significatiu del número de les accions terroristes realitzades pel "GSPC/al-Qaida al Magib Islàmic" durant els últims 6 mesos a Algèria. Els objectius d'aquests atacs han estat principalment empreses occidentals i instal·lacions de l'exèrcit i de la policia. Segons els comunicats publicats pel mateix grup, només durant el mes de febrer, es va realitzar unes 24 accions armades en les que es va utilitzar armes lleugeres i explosius. El resultat d'aquestes accions ha estat el de desenes de morts i ferits.
Tot i això, s'ha de fer constar que en el còmput total dels atemptats de l'any 2006, el nombre de morts provocats pel GSPC ha estat el menor des dels inicis de la violència civil a Algèria l'any 1992. Aquesta xifra recollida els últims mesos de l'any passat constatava la tendència a la baixa que seguien les accions terroristes del GSPC (almenys fins a novembre de 2006). Per tant, caldrà estar pendents a com evoluciona la violència a la zona en els propers mesos i veure si es confirma la tendència o es trenca a l'alça.
La sofisticació de la tecnologia i les tàctiques i utilitzades en els darrers atemptats. Algunes de les últimes accions realitzades per "al-Qaida al Magrib Islàmic", en concret els atemptats amb bombes a la vora de la carretera (roadside bombs), són idèntics als realitzats pels grups jihadistes presents a l'Iraq. Això posa de manifest que el traspàs d'informació funciona correctament al si del moviment jihadista global. A més, aquesta situació probablement empitjorarà amb el retorn dels mujahidins magrebins que estan lluitant a l'Iraq o Afganistan.
La detecció d'un nombrós contingent de joves combatents nord africans que estan preparant-se o estan realitzant el jihad a l'Iraq i a Afganistan. Diverses agències de seguretat i intel·ligència calculen que entre un 9% i un 20% dels jihadistes "iraquians" provenen del Magrib i que a més alguns d'ells ja estan retornant als seus llocs d'origen.
El descubriment de l´ús de la zona del Sahel com a base per instal·lar-hi camps d'entrenament al servei del jihad global. Cal tenir en compte que el Sahel ocupa uns 4 milions de quilometres quadrats de terreny semi-arid. Tot i que aquests camps d'entrenaments no siguin estables ni fixes, el pas per un d'ells acostuma a ser un requisit necessari tant sigui per anar a lluitar a l'Iraq, per combatre a Algèria o ser enviat a Europa.
Per finalitzar es vol recordar que la interpretació d'aquest conjunt d'indicis és el que ha empès als encarregats de la seguretat dels europeus a baixar la mirada cap a la ribera sud del Mediterrani. En aquest sentit, es considera que no és exagerat afirmar que un dels riscos més importants als que s'enfrontarà Catalunya (a nivell de Seguretat Publica) a mig i llarg termini (10-20 anys) serà el dels derivats de la puixança jihadista al Nord d'Àfrica.

Envia'm per correu  |  Veure en PDF