"El marrón"

La política catalana pateix una notable manca de sentit d'estat. Tret de notables excepcions, no s'aprecia la importància dels instruments d'estat propis i aliens produint-se situacions que condueixen a la perplexitat i al descrèdit. La darrera mostra seria la polèmica per la titularitat del departament de l'Interior de la Generalitat de Catalunya, que finalment es fusionarà amb Relacions Institucionals, a càrrec de Joan Saura.

A la negociació per la formació del govern la cadira d'Interior no l'ha volgut ningú. La percepció d'alguns dels negociadors és que la gestió del Departament d'Interior i especialment les àrees de seguretat ciutadana i emergències comporten només potencials costos electorals i cap rèdit en vots. En algun òrgan de direcció fins i tot s'ha pogut sentir que Interior era "el marrón" que calia endosar al soci de govern. Aquesta visió d'Interior és, en termes estrictament electorals, correcta, i per tant aquells que tenen com a horitzó únicament la propera contesa electoral i la gestió d'un sector de l'administració o d'un espai electoral limitat fan bé de defugir aquesta responsabilitat.
La gestió d'Interior és pròpia d'aquells actors polítics, siguin aquests persones o organitzacions, amb sentit d'Estat. És pròpia de dirigents capaços d'articular majories socials i instruments d'Estat, gestionant-los tenint en compte que el seu rendiment per a la societat catalana no és a curt termini, ni és mesurable, ni es pot publicitar. Aquells que proposen horitzons polítics que impliquen que Catalunya disposi d'instruments d'Estat i alhora pensen que Interior és "un marrón", demostren escassa o nul·la capacitat d'arribar a aquests horitzons. Potser en tenen uns altres.

Envia'm per correu  |  Veure en PDF