Detinguts alguns dels màxims dirigents d'ETA

L'excés d'eufòria per les captures pot provocar un esbiaixament en l'anàlisi real de la situació

La detenció de la que podria ser una part de la cúpula d'ETA per part de la Gendarmeria francesa a Burdeus, suposa, efectivament, un cop per a l'organització armada basca. La informació de que disposem a hores d'ara és, però, poca i interessada. Hi ha una sèrie de qüestions sobre les que les informacions proporcionades pels diferents mitjans fan reflexionar. És obvi que els cossos policials espanyols i francesos no poden proporcionar tota la informació que tenen per la simple raó que estarien facilitant dades als propis membres d'ETA que aquest podrien utilitzar per a eludir l'acció policial. Per és igualment obvi que tant el govern espanyol com la Guàrdia Civil proporcionen a determinats mitjans informacions privilegiades sobre l'operació de Burdeus. Ens trobem , així, amb dades que cal encreuar per a esbrinar com s'ha produït l'operació policial i l'abast real de la mateixa. També cal que repassem l'hemeroteca, ja que en els darrers mesos s'ha situat com a número 1 d'ETA a diferents persones, i s'ha deixat de banda el fet que aquesta organització sempre ha tingut una direcció col·legiada en la que alguns han tingut una major influència per diferents raons, ja sigui historial activista, capacitat política o organitzativa, i fins i tot carisma, però en cap cas existeix, ni ha existit, un cap absolut d'ETA.
Pel que fa als detinguts, queda clar que el seu perfil és més polític que militar. Dels quatre detinguts a Burdeus, només a un, el suposat cap d'ETA, Francisco Javier López Peña, se li atribueix un llarg historial en el si d'ETA, des de l'inici de la dècada dels vuitanta, i responsabilitats dintre de la mateixa, tot i que en cap informació se'l relaciona amb la comissió de cap atemptat. La resta, inclòs el detingut a Andoain, i antic alcalde d'aquesta localitat per Euskal Herritarrok, José Antonio Barandiaran, havien desenvolupat la seva activitat dintre d'organitzacions polítiques i haurien fet el pas a ETA un cop aquestes organitzacions i les seves activitats van començar a ser perseguides per la justícia espanyola. En aquest sentit, sembla que a nivell operatiu, tot i el fort cop sofert, ETA podria haver evitat una caiguda greu. De tota manera caldrà esperar esdeveniments per a fer una afirmació rotunda en aquest sentit. Amb tot, cal tenir en compte que la persona assenyalada pel govern espanyol com a suposat cap militar o màxim responsable militar d'ETA, Garikoitz Aspiazu, "Txeroki", així com el seu suposat número dos, José Luís Eciolaza Galán, "Dienteputo", a més del cap de l'aparell logístic, Aitzol Iriondo, segueixen en llibertat. Per tant, com dèiem, és possible que la capacitat operativa d'ETA hagi quedat molt poc afectada. A més, hi ha d'altres aparells que segueixen en funcionament, com el responsable del cobrament de "l'impost revolucionari" i l'internacional. També falta per determinar què passa amb una figura de la importància de Josu Urruticoetxea, més conegut per "Josu Ternera", que ha estat qualificat de nº 1 de l'organització, també de responsable només de l'aparell polític, així com de ser l'encarregat de les converses amb l'Estat espanyol. Segons alguns mitjans, "Ternera" hauria estat apartat de la direcció d'ETA per López Peña, però algun també assenyala que hauria passat a la reserva per motius de salut. El temps ens ho aclarirà.
Un altre aspecte important és com s'ha arribat a la localització dels detinguts a Burdeus. Segons dos diaris editats a Madrid que segueixen una línia molt conservadora, hauria estat el seguiment fet a l'ex-alcalde d'Andoain el que hauria portat la Guàrdia Civil fins a Burdeus. És curiós que els mitjans més propers al govern socialista no proporcionin cap informació en aquest sentit, però, en canvi, el rotatiu madrileny senyera dels diaris progressistes espanyols, afirmi que la detenció es va haver de precipitar perquè va haver-hi una filtració periodística. No podem saber si aquesta afirmació és certa o és una intoxicació que busca esquivar les acusacions fetes des de sectors del nacionalisme basc, segons les quals les detencions s'haurien dut a terme per amagar la trobada entre Zapatero i Ibarretxe del dia anterior. El que queda clar, i així ho afirmen diversos mitjans, és que el pis de Burdeus i els que hi vivien, feia setmanes que estaven sota control. El més lògic en aquest cas hauria estat fer un seguiment dels dirigents d'ETA ara detinguts per tal de saber amb qui es reunien i anar, així, descobrint a més membres tant de la direcció de l'organització com de militants de la mateixa. En aquest sentit, queda clar que les detencions es van precipitar per alguna raó, i que aquesta precipitació pot haver evitat la detenció d'altres dirigents d'ETA.
També és sorprenent que la pràctica totalitat dels mitjans, reproduint les informacions proporcionades pel ministeri de l'Interior espanyol, afirmin que López Peña va ser el responsable del trencament de la treva i ho és dels darrers atemptats, començant pel de la T-4 a Madrid i acabant amb el que va assassinar un Guàrdia Civil fa uns dies. En aquesta línia, s'assenyala aquest home com el màxim dirigent d'ETA, que hauria assumit tant la direcció política com la militar de l'organització i que és un "dur" contrari a la negociació. Recordem de nou que la direcció d'ETA és col·legiada, i que voler responsabilitzar una sola persona de les activitats de l'organització és un error, potser interessat i atractiu des d'un punt de vista propagandístic, però un error en definitiva. Com és un error exagerar la importància dels detinguts i les conseqüències per a ETA. Des del 1992 en que va caure el nucli principal de la direcció d'ETA, han estat detinguts força dirigents de la mateixa. Les continues detencions, si bé han debilitat clarament la capacitat operativa dels terroristes, no han acabat amb ella. De fet, ETA sempre ha estat capaç de regenerar-se i de substituir els dirigents detinguts per altres de nous, així com ha substituït els "comandos" detinguts per altres. A ETA no li falten candidats a passar a l'acció, i aquest fet no sembla que hagi de canviar en els propers anys. Si sumem a aquesta realitat constatable el fet que les organitzacions de tota mena de l'anomenada esquerra abertzale han estat declarades il·legals, i que no hi ha un espai per a la via política d'aquesta, és lògic que els seus membres es passin en gran mesura a l'organització militar.
En definitiva, i tal com dèiem en un article recent en aquesta mateixa pàgina web, ETA és una organització "etno-separatista", és a dir, que es mou per motivacions polítiques, i fins que aquestes no es resolguin o trobin algun tipus de sortida política, difícilment s'acabarà amb la violència al País Basc.

Envia'm per correu  |  Veure en PDF