Destituït el cap de la Força Aèria japonesa
El General Tashio Tomogami, cap d'estat major de les Forces Aèries d'Auto-Defensa Japoneses (ASDF) ha estat destituït, abandonant el servei actiu el passat dia 3 de novembre. El motiu que ha provocat la seva destitució ha estat la participació, i victòria, en un concurs d'assaig amb un text titulat "Fou el Japó una nació agressora"1 en el que defensava que:
· Malgrat que molta gent pensa que l'agressió japonesa va causar forts patiments als països asiàtics durant la Segona Guerra Mundial (que anomena Gran Guerra de l'Àsia Oriental), molts països asiàtics tenen una visió positiva de la guerra.
· És falsa l'acusació que el Japó fou un país agressor.
· No és acurat parlar d'una invasió nipona de la Xina, atès que el Japó va obtenir la seva posició al país d'acord amb el dret internacional gràcies a les guerres Sino-Japonesa i Russo-Japonesa i hi va estacionar tropes per a protegir aquests interessos en base a diversos tractats.
· Corea sota domini japonès era segura i pròspera.
· El President Roosevelt va preparar un parany i el Japó hi va caure i va atacar Pearl Harbor.
· El Japó s'hauria d'enorgullir de la seva gloriosa història. Un país que nega la seva història està destinat a caure.
Un cop conegut el contingut de l'assaig guanyador, la reacció de països com Corea del Sud i la Xina comunista fou immediata, criticant amb duresa aquestes afirmacions. El govern japonès va reaccionar amb gran rapidesa, i les declaracions crítiques amb el General Tamogami del Primer Ministre Japonès, Taro Aso, i el Ministre de Defensa, Yasukazu Hamada, foren seguides per la seva destitució al capdavant de la forces aèries nipones. A més a més el ministre de defensa va declarar dijous passat davant el Comitè d'assumptes exteriors i de defensa del Senat que volia que el General Tamogami retornés voluntàriament els seixanta milions de iens a que té dret en concepte de premi de jubilació. El ministre i tres alts funcionaris han decidit retallar-se el sou temporalment. Els principals rotatius japonesos han publicat editorials contràries als punts de vista del General i donant suport a la resposta del govern.
Val a dir que el contingut de l'assaig va provocar aital revolada perquè contradiu directament la declaració l'any 1995 pel llavors Primer Ministre Tomiichi Murayama que "El Japó va causar grans danys i patiments als països d'Àsia i d'altres indrets pel seu colonialisme i agressió", la visió de la majoria d'historiadors, i encadena amb una sèrie d'escàndols i controvèrsies que han envoltat les Forces Armades nipones, especialment la Marina, els darrers dos anys.
Malgrat que algunes reaccions no deixen de ser una mica hipòcrites, no oblidem per exemple que van morir més xinesos sota el maoisme que per les armes japoneses, fet que Beijing sembla haver oblidat convenientment, o que es menjava més a Corea del Nord quan era una colònia japonesa que sota l'actual règim estalinista. És evident que l'assaig conté diverses errades i distorsions, i sobretot que un dels pilars de la democràcia és la submissió estricta de les Forces Armades al poder civil. La posició que ocupava el General Tamogami era incompatible amb la seva participació en aquest concurs.
Entre d'altres, el General Tamogami acusa Chiang Kai Shek d'haver estat manipulat pels comunistes, oblidant que sempre els va veure com un enemic més perillós que el Japó, fins al punt que va ordenar a les seves tropes no resistir, i fou segrestat pel seu segon per a obligar-lo a signar un pacte de no agressió amb les forces comunistes1. Una pregunta que l'assaig ni tan sols és planteja és perquè no fou possible un acord entre el Guomindang i el Japó que barrés el pas al comunisme a la Xina.
Té tota la raó el General quan afirma que un país que nega la seva història no té futur, però la resposta és conèixer la història, sense amagar-ne els punts foscos i les errades. És cert que al Japó hi ha molts professors que s'avergonyeixen del país, arribant a l'extrem d'oposar-se a l'himne nacional, i que pretenen inculcar a les joves generacions ideals pacifistes que poden facilitar futures polítiques expansionistes xineses i afeblir el paper del país en la lluita contra el terrorisme jihadista, però és molt dubtós que aquesta sigui la millor manera d'oposar-s'hi.
Un altre aspecte polèmic al que es va referir el General en el seu assaig fou la possibilitat que el Japó rellegeixi, o reformi, la seva Constitució en el sentit de permetre la conclusió de tractats de defensa mútua amb altres països. Fins ara la interpretació oficial del govern és que la Carta Magna nipona no ho permet2, malgrat que la qüestió emergeix periòdicament al debat polític i el Primer Ministro Shinzo Abe va crear un grup consultiu a quines conclusions es recomanava una reinterpretació oficial del text constitucional, que no es va dur a terme en dimitir poc després. Durant una conversa amb periodistes a Nova York amb ocasió de la darrera Assemblea General de l'ONU el setembre, l'actual Primer Ministre Taro Aso va indicar la seva voluntat de procedir en aquest sentit.
Finalment cal comentar que fa uns dies s'ha filtrat que dels 235 assaigs presentats al concurs 78 ho foren per membres de les ASDF (cap membre de les Forces Terrestres o Marítimes d'Auto-Defensa hi va participar), i d'aquests 62 pertanyen a l'Ala Aèria 6 desplegada a la base de Komatsu, Prefectura d'Ishikawa, dirigida pel General Tamogami del 1998 al 1999. Fou precisament quan era màxim responsable d'aquesta unitat que es comenta que el General conegué Toshio Motoya, cap del grup Apa, empresa organitzadora del concurs d'assaig.
1 Versió anglesa disponible a http://www.apa.co.jp/book_report/images/2008jyusyou_saiyuusyu_english.pdf .
1 TYSON LI Laura, Madame Chiang Kai-Shek: China's Eternal First Lady, New York, Grove Press, 2006, p. 114-131.
2 YOSHIDA Reiji, "Collective defense: What it means for Japan", The Japan Times, 19-05-2007, disponible a http://search.japantimes.co.jp/cgi-bin/nn20070519f1.html .
F. 93 454 97 03