Catalunya necessita uns serveis d'informació propis
Que la informació és un element imprescindible per prendre decisions, és una obvietat. Quan aquestes decisions afecten a la seguretat d'una comunitat (des d'un barri fins a un estat), la informació és un dels elements més valuosos dels quals es pot disposar.
La manca, distorsió o mala interpretació d'aquesta comporta inevitablement un risc. D'exemples en tenim un bon grapat. Posem pel cas: que hauria passat, si el comandant Frederic Escofet no hagués pres la iniciativa en la vigilància dels militars aquarterats a Barcelona - Molt probablement, les possibilitats d'èxit del cop d'estat a Barcelona (19 de juliol de 1936), s'haurien multiplicat perillosament.
Per bé i per mal, la situació actual del Principat de Catalunya, i també de l'Estat espanyol, és bastant distant de la dels anys 30. No obstant, hi ha pautes de comportament que segueixen sent similars. En el cas que ens ocupa, em refereixo a la manca de col·laboració dels governs centrals ( sense distinció del color polític), i especialment l'obsessió per limitar i retallar qualsevol mena de competència de la Generalitat.
En el camp de la informació referent a la seguretat, n'hem vist diferents casos recentment. D'una banda, les darreres operacions en el marc de la persecució de l'islamisme armat. No calia informar-se gaire per veure que al govern central es comptava amb els Mossos d'Esquadra i la Conselleria d'Interior per poc més que per acordonar les àrees on es practicaven les detencions.
Un altre exemple ha estat el cas de les fuites radioactives d'Ascó. En quin lloc del món hauria passat que l'ens més proper i disponible (els ajuntaments) se'n assabentessin a posteriori i per la premsa?
No m'extendre més en aquests dos casos, ja que el CEEC els ha tractat i són disponibles al web.
Davant la nul·la perspectiva de canvi ( avui ja es pot dir que la idea de l'Espanya federal és una enganyifa), la Generalitat ha de prendre mesures proactives per poder confinar el risc que suposa l'actitud de l'Estat.
En qualsevol cas, no es parteix de zero: Mossos d'Esquadra i Policies Locals disposen de xarxes d'informació pròpies. Com que la col·laboració entre tots dos cossos va progressant, només cal potenciar-la fins arribar compartir totalment la informació obtinguda.
D'altra banda però, en un món cada com més globalitzat, no ens podem limitar a observar per Internet (sense desmerèixer les potencialitats d'aquest instrument). Cal disposar del personal sobre el terreny per obtenir la informació sense mitjancers. Per exemple: malgrat els èxits en la lluita contra les xarxes de prostitució, el segrest i tràfic de dones segueix existint. No seria preferible poder seguir els moviments d'aquestes xarxes des dels seus països d'origen?
Inicialment pot semblar complicat d'organitzar un dispositiu d'informació a nivell internacional, sense disposar d'estructures d'estat. No obstant, la Generalitat ja disposa d'algunes delegacions comercials a l'exterior. Aquestes representen una infraestructura gens menyspreable si ens posem a bastir un servei d'informació. Evidentment que sorgirien crítiques ( a dins i a fora de casa), però cal entendre-les dins de la hipocresia habitual i malintencionada que sorgeix cada cop que Catalunya actua amb sentit d'Estat. O és que hi ha algú que es cregui que les ambaixades i consolats d'altres nacions (amb Estat) serveixen únicament per intercanviar bones paraules i tancar acords?
Evidentment, organitzar un servei d'informació és quelcom que no s'organitza d'avui per demà. Calen persones capacitades, recursos i voluntat política. No obstant els resultats de poder-ne disposar seran, de ben segur, notables. En cas de seguir com fins ara, que ningú s'estranyi si algun dia ex-comandos spetnatz passats al sector privat li saltin pel balcó, o que qualsevol estació de tren s'ompli de cadàvers per una "cèl·lula dorment" no detectada a temps.
Cada cop som més els qui pensem que Catalunya ha de dotar-se d'aquelles estructures que permeten "jugar a primera", sense esperar que el rang d'Estat ens caigui del cel. Només cal que el Govern, aquest o els que vinguin, hi estigui d'acord per posar-nos-hi a treballar.



