Carod-Rovira i Sellarès analitzen i defensen els Mossos d'Esquadra en articles al diari Avui

El Vicepresident de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira, i el que fou primer Director General de Seguretat Ciutadana i actual president del CEEC, Miquel Sellarès, han publicat el passat diumenge i avui mateix, ambdós articles en els que analitzen la situació del Cos de Mossos d'Esquadra després de la polèmica de la setmana passada, i en defensen la seva integritat com a part essencial, bàsica i indispensable de l'autogovern català.
El Vicepresident denuncia els atacs tant físics ?recorda que el major nombre de ferits en els aldarulls van ser Mossos i que alguns manifestants portaven objectes contundents-, com els verbals o intel·lectuals, denunciant tant el "provincianisme acomplexat i la manca d'autoestima d'una part de la nostra societat, fins a la bel·ligerància constant d'aquells que usen qualsevol excusa per erosionar l'autogovern de Catalunya". A més, rebat les comparacions que s'han fet amb la policia franquista assegurant que "només serveix per banalitzar una de les dictadures més salvatges del segle XX". Però Carod-Rovira encara va més enllà i, en la línia de defensar les institucions nacionals de Catalunya, torna a denunciar que no es permetés als Mossos d'Esquadra defensar-se dels atacs físics que, de forma més visual van consistir en cobrir-los de pintura rosa, ni els atacs al propi Palau de la Generalitat "episodi impensable a la seu de cap altre govern europeu". Tot deixant ben clar que "el cos de Mossos d'Esquadra és exemplar com a policia moderna, educada en valors democràtics i mètodes preventius, al servei del poble català i les seves institucions", el Vicepresident clou l'article amb una afirmació tan rotunda com certa: "potser és això el que molesta: que Catalunya tingui policia pròpia i que ja compti, en les seves competències, entre les millors policies del món".
Per la seva banda, Miquel Sellarès reivindica una "Política nacional d'Interior". En el seu article, el president del CEEC, fa un repàs sobre com s'ha construït el cos de Mossos d'Esquadra, i recorda que aquest "és, amb les seves virtuts i defectes, allò que ha generat la nostra classe política i les seves institucions nacionals", les tres grans bases de les quals són "la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i el model d'escola catalana" a més, lògicament, de la Policia de Catalunya. Una policia que "té enemics inconfessables dels poders fàctics de la seguretat, del servei de l'Estat (...) El Todo por la Patria s'esquarterava en un Estat que no té voluntat federal, ni encara menys plurinacional". En aquest punt afegim que, si algú té algun dubte sobre la veracitat d'aquestes afirmacions, només cal que llegeixi els plans per al Govern d'Euzkadi que han tancat la el PSOE i el PP, els tres grans objectius dels quals són, fixint-se en la coincidència, la televisió pública basca, el model d'ensenyament basc i l'Ertzaintza. Si a la gravetat d'aquests fets hi afegim, segueix Sellarès, que "hem construït aparells híbrids, anacionals i sense autoestima" producte d'una classe política acomplexada davant l'Estat que no ha sabut "transmetre la il·lusió i l'autoestima nacional als funcionaris", ens trobem que aquests, molt sovint, s'han convertit en "col·lectius funcionarials asèptics" sense consciència del seu paper en la construcció nacional i l'autogovern català. Davant d'aquesta situació, i després de recordar que "no hi ha directrius, no hi ha projecte nacional i, sobretot, no tenim un Estat al darrere, sinó enfront", Sellarès afirma que "el que cal fer és que el govern i l'oposició vetllin per una de les columnes fonamentals del nostre autogovern: la Policia de Catalunya" i reivindica la necessitat que la conselleria d'Interior sigui conduïda "amb dedicació exclusiva", així com "repetir l'experiència històrica inicial de construir un equip de direcció plural, compromès i il·lusionat amb el model". Finalment, en un missatge dirigit tant a polítics com als policies, Sellarès demana "professionalitat, autoestima, i transmetre dia a dia que darrere d'ells (els policies) estan els seus comandaments polítics, que donaran la cara per ells encara que els hi parteixin. No es poden sentir indefensos i orfes o titelles per servir estratègies electorals partidistes, dels uns i dels altres. El que cal és que sàpiguen que la seva lleialtat és per al país, per a les seves institucions democràtiques i nacionals. I això no s'ha fet...".

Envia'm per correu  |  Veure en PDF