És realista el rearmament naval rus?

En els darrers temps han anat apareixent notícies que apunten cap a la reconstrucció del poder naval rus. Diversos dissenys, comandes i maniobres semblen confirmar-ho. Però és correspon aquesta tendència, amb la realitat econòmica russa? Es l'objectiu d'aquest article reflexionar-hi.
No és cap secret que una marina forta és un element vital per recolzar la política exterior. Tot i no ser l'únic, la seva absència limita la capacitat diplomàtica d'un estat. Rússia n'és conscient, i després de la decadència post-soviètica, retorna a la construcció naval. El juliol de l'any passat, el Comandant en Cap de l'Armada russa, Vladimir Vysotsky, va anunciar la creació de sis portaavions (amb els seus corresponents grups)1. Actualment només es disposa d'un portaavions, l'Almirall Kuznestov, d'època soviètica. La seva nau bessona, el Variag, va ser adquirit per la Xina. També hi ha un altre portaavions a les drassanes russes, però destinat a l'Índia. De fet, és un antic creuer - portahelicòpters de la classe Kiev reconvertit. L'inici de la construcció dels nous portaavions no es preveu fins a partir del 2012.
En canvi, el que ja és una realitat és una nova classe de submarins nuclears de míssils balístics (SSBN). El Borei2, amb un desplaçament de 24.000 tones submergit, va ser botat el passat febrer i encara és en fase de proves. És el primer submarí per la dissuasió nuclear estratègica, dissenyat i construït després de l'enfonsament de la URSS. Tot i que això demostra capacitat econòmica ( a més de voluntat política), el marc temporal entre el projecte ( 1996) i la seva finalització ha estat molt llarg. Lluny dels ritmes de producció dels anys 70 i 80.
També s'ha anunciat3 la represa de la producció dels creuers d'atac de propulsió nuclear (TAKR, segons la designació russa), de classe Kirov4. Se'n havien completat tres unitats en temps de la URSS. El primer de la seva classe, va ser desballestat després d'un accident al reactor. Actualment una unitat es manté en servei, el Piotr Veliky. Dues més es trauran de la reserva un cop s'hagin actualitzat els sistemes electrònics ( posant-la gairebé al nivell de les naus amb sistema AEGIS). Es preveu construir-ne una quarta unitat. Cal recordar que els creuers d'aquesta classe estaven projectats per operar com a com a centres de comandament en operacions antibuc (ASUW) i defensa antiaèria. Poden portar 96 míssils antiaeris d'abast mitjà, 50 de curt abast, 20 míssils de creuer, a banda d'un potent complement de sistemes antisubmarins, defensa de punt, i control de tir. Encara avui, segueixen sent les naus de combat més grans que ha fet Rússia, després dels portaavions.
Tot i que en les operacions a Geòrgia, l'estiu del 2008, la flota va tenir un paper limitat, també s'apunta un creixement de la activitat naval russa al Mar Negre. En aquest cas, el marc d'actuació és eminentment litoral, cosa que requereix una emfatització en forces amfíbies. El nucli central d'aquestes sembla que estarà constituït per portahelicòpters d'assalt amfibi de tipus Mistral5. Malgrat que la primera d'aquestes naus seria fabricada al seu país d'origen (França), les següents podrien ser fetes sota llicència a Rússia.
No obstant, cal ser conscients també de les capacitats tecnològiques, industrials i econòmiques de Rússia. Tot i que la crisi econòmica mundial ha acabat d'agreujar-ho, Moscou ja no controla els seus recursos petroliers a Sibèria. L'endarreriment de la infraestructura d'extracció i transport, reclamava fortes inversions. I aquí entra la Xina, que va concedir un crèdit de 25 bilions de dòlars a Rosneft i Transneft a canvi de poder fer un oleoducte transfronterer des de Skovorodino fins a Daquing6. El volum de les inversions xineses i la seva implicació tecnològica, a la zona de Sibèria, posa els futurs governs de Moscou en una situació de debilitat. Certament, encara disposa del gas natural del Caucas, que ha fet servir com a arma diplomàtica. Però la Unió Europea avança ( lentament), cap a les energies renovables. I això torna a ressaltar la Xina com el principal client energètic rus. És difícil imaginar Beijing cedint a les pressions del Kremlin com ho ha fet Europa. I menys encara quan és part implicada en l'explotació dels recursos russos.
Tampoc ens hem d'oblidar del sector de defensa. És cert que duran els mandats de Putin aquest ha renascut, aportant ingressos importants a Rússia. Però la majoria del material no disposa de gaire valor afegit7. D'una banda, Estats Units i alguns dels membres de l'OTAN poden oferir productes amb un alt nivell tecnològic. De l'altra, la Xina pot produir material de guerra molt més barat ( en bona part de disseny rus), cosa que l'ha portat a fer-se un lloc com a exportadora d'armes a països en desenvolupament. El sector de defensa rus, anirà perdent terreny sinó hi ha canvis en R+D i formació del personal.
En conclusió, no hi ha cap dubte de la voluntat de protagonisme de Rússia a nivell internacional. No obstant, amb els sectors responsables del "renaixement" econòmic en situació d'escac, s'obre una escletxa de dubte entre els anhels del Kremlin i la base per dur-los a terme. Caldrà veure quines són les decisions russes per encarrilar la situació. Una d'elles podria ser reinvertir els guanys de defensa en R+D, per tal de no perdre posicions respecte l'OTAN. Les declaracions recents del president Medvedev apunten en aquesta direcció. En el camp energètic però, només hi poden haver solucions parcials, ja que no és previsible que la Xina vulgui renunciar a les seves conquestes econòmiques a Sibèria. O potser seria més senzill rebaixar aspiracions... però la Història ens recorda que l'empenta de l'orgull només pot ser aturada per fets contundents, o fins i tot, tràgics.
 
1Kipp, Jakob W. Eurasia daily monitor, vol.6 nº195, The Jamestown Foundation, 23 d'octubre de 2009
2http://www.naval-technology.com/projects/borei-class/
3Kipp, Jakob W. Eurasia daily monitor, vol.6 nº200, The Jamestown Foundation, 30 d'octubre de 2009
4 http://warfare.ru/?catid=268&linkid=1739
5http://www.naval-technology.com/projects/mistral/
6Blank, Stephen. China Brief, vol.9 nº16, The Jamestown Foundation, 5 d'agost de 2009
7Felgenhauer, Pavel, Eurasia daily monitor, vol.6 nº199, The Jamestown Foundation, 29 d'octubre de 2009

Envia'm per correu  |  Veure en PDF