És Al Qaeda, estúpids!

He estat temptat de titular aquest article de manera políticament correcta però al final, que ningú s'ofengui, he manllevat el lema d'aquell assessor de campanya de Bill Clinton que intentava reclamar atenció per l'economia, el factor decisiu en la seva primera victòria a les presidencials. El fet és que cal insistir, un cop més, en que el jihadisme és la principal amenaça estratègica per la nostra seguretat, com ja he dit públicament en diferents ocasions en diversos mitjans de comunicació.

El darrer indicador, l'amenaça contra Austria, Alemanya i Espanya feta des d'una plataforma mediàtica jihadista, el Global Islamic Media Front, i concretat per la "Veu del Califat", una marca mediàtica dissenyada per al que en termes militars s'entendria com information warfare, és una demostració més que afrontem una amenaça persistent, amb objectius a llarg termini i que respon a una estratègia coherent.
Aquesta amenaça és polièdrica i complexa, motiu pel qual pot costar d'entendre en totes les seves dimensions, però no per això no deixa de ser una realitat, ara. A l'amenaça s'hi sumen alhora algunes debilitats importants que la nostra societat haurà d'afrontar tard o d'hora, i que determinarà tant el grau de risc o exposició a les accions terroristes dels nostres ciutadans com de les forces militars i de seguretat. I també, cal dir-ho, el grau de llibertat de moviments que la societat deixarà als seus dirigents polítics en l'arena política internacional i en la possible estratègia contraterrorista.
L'amenaça del jihadisme combatent se'ns presenta en diverses dimensions que cal explicitar, breument:
És una amenaça geoestratègica. L'absorció per Al Qaeda del Grup Salafista per la Predicació i el Combat i la subseqüent creació de Al Qaeda Al Mahgrib és un punt d'inflexió en la concreció de l'amenaça jihadista per als règims magribins. La desestabilització del Marroc o Algèria comportaria greus problemes i l'obertura d'un nou front per a la Jihad Internacional. Alhora, la maduresa del moviment jihadista a Europa especialment a França, per bé que monitoritzat i perseguit, arribarà al seu punt culminant en pocs anys suportat per fraccions radicalitzades de les comunitats musulmanes, paradoxalment de segona o tercera generació d'immigrants.
És una amenaça interior. La societat catalana i l'Estat espanyol en el seu conjunt acullen importants quantitats d'immigrants de religió musulmana de diverses procedències, principalment del Mahgreb. Aquestes comunitats d'immigrants, son el target dels reclutadors de futurs mujahidins. Un cop allistats els mujahidins jihadistes poden ser enviats a zones de conflicte on Al Qaeda necessita combatents i suïcides, com a Iraq on entre el 9-20% són d'origen magribí, però també poden romandre a l'espera de madurar organitzativament en una cèl·lula activa com la del 11-M. I cal tenir present que un percentatge, major o menor, tornarà d'aquests conflictes amb formació especialitzada i, el més important, autoritat moral o prestigi entre els jihadistes radicals.
És una amenaça asimètrica en tots els sentits. No només s'organitza en xarxes sinó que, com la cèl·lula del 11-M, pot estar dotada de gran autonomia operativa i alhora a l'espera d'una decisió estratègica. Els jihadistes utilitzen a fons els avantatges d'una societat oberta com la llibertat de moviments, comunicació, reunió, etc. que en combinació amb les naturals barreres d'entrada idiomàtiques i culturals dels col·lectius als que pertanyen els jihadistes conformen una mena de capacitat natural per projectar-se fàcilment i alhora disposar d'un cert grau de protecció intrínseca. També disposa d'un avantatge psicològic asimètric, ja que coneix suficientment els efectes políticosocials de les seves accions i els sap explotar, sense que per part de l'adversari hi hagi capacitat dissuassòria efectiva en tractar-se d'un actor no estatal inconcret i sense referents polítics. Es tracta d'un enemic sense interlocutors, incapacitat per al pacte o la negociació, insensible a les amenaces i coaccions.
És una amenaça experta en comunicació, tant en comunicació interna com externa. Dominen la propaganda dirigida al seu target de reclutament, al que cohesionen i estandarditzen ideològicament a través d'internet, mitjà que els permet identificar-se amb una comunitat més àmplia i estesa arreu del món. Però a més també el formen. L'ús d'internet i de les seves capacitats permeten no només forjar un élan jihadista sinó també proporcionar-los informació operativa, formació tècnica online i una infrastructura C4I relativament segura, barata i eficient. La comunicació exterior és massiva, l'ús combinat de la TV i d'internet permeten superar censures i arribar arreu i la densa xarxa de llocs web jihadista esdevé de difícil penetració. Contra la comunicació jihadista difícilment serveix la censura o el silenci dels mitjans estatals, la TV per satèl·lit i internet conformen una pinça mediàtica contra els mitjans tradicionals, més fàcils d'intervenir.
Al Qaeda i el Jihadisme suposen un escenari en que la dimensió de l'amenaça supera amb escreix els reptes plantejats pel terrorisme habitual a Europa els darrers trenta anys. Fruit d'aquest i altres fets l'Estat espanyol adoleix de punts dèbils que seran aprofitats pels jihadistes si no s'hi posa remei. En aquest sentit la primera i més important debilitat és el sobredimensionament del conflicte basc en tots els aspectes. Sobretot políticament. I per tant també des del punt de vista de les prioritats i dels recursos d'intel·ligència i de seguretat. A més la divisió política i institucional sobre la negociació amb ETA ha provocat una fractura evident, difícil de reparar, i que allarga innecessàriament la desactivació del "front basc". Una desactivació complicada però necessària si es vol afrontar seriosament el "front Jihadista", ja que cal preguntar-se si l'Estat espanyol té capacitats suficients per enfrontar-se simultàniament al terrorisme en dos "fronts" simultanis, en solitari.
Cal tenir molt en compte que el repte que suposa el terrorisme jihadista no és estable, evolucionarà in crescendo. La comunitat entre la que el jihadisme intentarà reclutar militants suma avui a tot l'Estat més de 650.000 persones (segons els padrons municipals, cal estimar la quantitat real molt per sobre) xifra que en una generació superarà fàcilment el milió. La propaganda i l'adoctrinament jihadista té aquesta dada molt en compte. També tindrà en compte que el "Londonistan" possible a l'Estat espanyol pot ser Catalunya. Al Principat es concentra el 61% de la comunitat pakistanesa de tot l'Estat i el 34% del total musulmà. La pregunta a fer-se és si aquests col·lectius tendiran a la integració o si al contrari seran receptius a l'adoctrinament islamista que els arriba, ja ara, principalment a través del proselitisme religiós radical i la bombolla mediàtica de la TV per satèl·lit. És per tots aquests factors que cal considerar Al Qaeda com la principal amenaça estratègica a la seguretat de Catalunya i de la regió del Mediterrani occidental. És real i extremadament perillosa i pot treure fàcil partit de les debilitats presents a Catalunya i l'Estat espanyol, que m'abstinc de comentar per responsabilitat.

Envia'm per correu  |  Veure en PDF