Català Arabic Chinese Deutsch English Español Français Hebrew

Acord per la Seguretat

Dimecres, 31 de gener de 2007



Després d'unes setmanes d'una certa desorientació informativa, de presses amb els nomenaments d'alts càrrecs, potser poc reflexionats, i de tensions sindicals a la policia de Catalunya, el conseller Saura es va presentar al Parlament. Més fotògrafs i càmeres de televisió que mai. Interior, IC i Saura són notícia: hi ha morbo informatiu. Tot plegat, negatiu. La seguretat necessita normalitat i discreció.

El conseller Saura decep, potser, el morbo dels informadors, que amb tanta irresponsabilitat a vegades tracten els temes de la seguretat pública. I dóna una lliçó de coherència amb la seva intervenció seriosa, treballada i ben documentada. No respon a les crítiques dels mitjans ni de l'oposició, que voldrien erosionar-lo prèviament a presentar-se al Parlament.
La seva explicació és potser una mica acomplexada en els termes nacionals, ja que parla de "país", quan caldria parlar de "sentit d'Estat" o de "nació". Però la intervenció recull molt positivament les reivindicacions històriques del model de seguretat pública per Catalunya. L'ombra allargada del portaveu d'IC al Parlament, Jaume Bosch, i del secretari general de Seguretat Pública, Joan Delort, infon solidesa i credibilitat per la seva experiència a l'informe Deu punts per un acord per la seguretat a Catalunya. En el primer punt, Saura talla de soca-rel la maniobra de PP-Ciutadans d'aturar el desplegament i desprestigiar la policia de Catalunya. El novembre del 2008 a l'Ebre ha de ser l'objectiu nacional de tots aquells que volen que la policia de Catalunya sigui uns dels eixos essencials visibles de la nostra reconstrucció nacional.
L'acord de deu punts en pot tenir de discutibles, i caldria consensuar-los amb CiU, que va tenir una actitud responsable i receptiva, tot i la seva rèplica al conseller, sobre temes que no tenien res a veure amb el necessari Acord Nacional per la Seguretat. Ens en felicitem. Allunyem el partidisme de la seguretat i la policia de Catalunya. No hi havia una policia de Catalunya de CiU, ni del PSC ni ara d'IC. La nostra policia està al servei de la llei, del govern de Catalunya i de tots i cadascun dels ciutadans.
Hi ha dificultats, noves formes de violència i delinqüència que requeriran una resposta policial, judicial i de tota la societat, donant suport responsable a les nostres institucions, que han de vetllar perquè es compleixi la llei i es defensin els ciutadans.
Però cal també veure que hi ha hagut moltes dificultats que vénen de molt lluny. Hi ha molts responsables. Vuit anys sense ni una sola promoció de Mossos durant el govern Pujol, que va decidir que "ara no toca" o que "ara no es pot", i l'actitud nefasta de l'etern governador civil de Barcelona, el socialista Ferran Cardenal, que va fer una croada contra la policia de Catalunya. També hi ha hagut equivocacions en els últims anys, i precipitacions. El replegament precipitat i irresponsable dels cossos i forces de seguretat de l'Estat (CFSE), noves formes de delinqüència que superen el marc català i espanyol, i, entre d'altres, la poca visió de futur dels consellers d'Interior vers el moviment sindical de la policia catalana.
Però no és hora de mirar enrere. Cal construir el model nacional de seguretat que Catalunya necessita, que tant va costar d'endegar, estructurant, amb visió de futur i sense complexos, la policia de Catalunya (Mossos més policies locals), amb l'Institut de Seguretat de Catalunya, que respecti la diferència entre l' Escola de Policia i la de Bombers. I, molt més important encara, cal crear un gran sentit d'autoestima, de responsabilitat, de servei, a tots els cossos de seguretat pública de Catalunya, per fer-los propers als ciutadans, per fer-los eficaços, i, si cal, temuts per tots aquells que vulguin alterar l'ordre democràtic o posar en qüestió els drets humans i la llei a casa nostra. Tot ens ha de portar a prestigiar la seguretat pública davant dels ciutadans, per l'eficàcia, el servei i la relació amb la societat.
El govern de la Generalitat ha desplegat més de 330 mossos a Tarragona, quan no calia que hi fossin fins al 2008, demostrant responsabilitat. Però caldria que s'expliqués, perquè quedés clar, que són els CFSE els que tenen la responsabilitat a Tarragona, i que aquests mossos són efectius que ara podrien cobrir el dèficit de les responsabilitats assolides per la policia de Catalunya. Dit això, que tothom s'estalvia d'explicar, cal dir que l'entesa del conseller Saura i la bona predisposició del delegat del govern, Joan Rangel, haurien de portar-nos a millorar les relacions i la coordinació entre la policia de Catalunya i els CFSE. I aquests últims haurien de redesplegar els efectius, que ben bé no se sap què fan a Catalunya, per assolir les seves responsabilitats a Tarragona, fins al desplegament de la policia de Catalunya el 2008.
Els anys 2007 i 2008, amb el desplegament, necessitaran el consens i la responsabilitat de tots. Estem fent amb el desplegament de la policia de Catalunya l'acte de sobirania més important des dels anys 30 del segle passat. El Parlament, el govern de Catalunya i la societat civil n'han de ser conscients. I també hi haurà qui vulgui entorpir, endarrerir o impedir l'èxit del desplegament, per desprestigiar les institucions nacionals de Catalunya, una de les quals és la seva policia.
(Article publicat pel diari Avui)


CERCADOR
Butlletí
Subscriu-te al butlletí electrònic i et mantindrem informat regularment per correu electrònic
Bombers francesos: selecció, formació, actuacions (2-3)
Bombers francesos: selecció, formació, actuacions (1-3)
imatge decorativa
Av. Gaudí, 13 1r 2a
08025 Barcelona
info@ceec.cat
T. 93 454 97 02
F. 93 454 97 03
Desenvolupat per Calidae