Al Qaeda del Magreb assassina l'hostatge francès en represàlia pel seu intent d'alliberament

El passat dia 23, forces de l'exèrcit de Mauritània, conjuntament amb militars francesos, van assaltar un campament d'Al Qaeda en el que pensaven que s'hi retenia l'hostatge francès segrestat el 19 d'abril. Van matar sis terroristes, però no hi van trobar el ciutadà francès. La represàlia no s'ha fet esperar, i dos dies després, els jihadistes han decapitat Michel Germaneau. Cal analitzar els fets i treure'n les conclusions escaients

L'estat francès no és famós pels seus símptomes de debilitat, sinó per tot el contrari. La seva història contemporània, especialment després de la segona guerra mundial, és plena d'exemples de duresa pel que fa a la defensa de la República Francesa i allò que aquesta considera els seus interessos. D'Indo-Xina a Algèria, hi ha un munt d'exemples de la força que no ha dubtat ha utilitzar quan ho ha considerat necessari. La bomba col•locada al vaixell de Greenpeace, Rainbow Warrior, l'assalt a un avió segrestat per terroristes del GIA, i més recentment, la mort dels pirates somalis que havien segrestat un vaixell de bandera francesa, n'il•lustren la història més recent. És en aquesta línia que cal entendre l'intent d'alliberament del ciutadà francès Michel Germaneau, que segueix la línia que acabem de comentar, que no pas el pagament d'altres hostatges, com es va fer uns mesos enrere. L'Estat francès és molt conscient del preu que cal pagar quan es cedeix a un xantatge. Encara que les seves relacions no siguin bones, Israel ha marcat una línia a seguir als estat occidentals: si cedeixes un sol cop, hauràs de cedir sempre. Per aquest motiu, Israel no negocia amb terroristes, i pel mateix motiu, França fa el mateix quan s'ho pot permetre.
Cal suposar que els membres de les unitats especials franceses presents als Sahel, estaven convençuts que disposaven de molt bona informació, i per això es van arriscar a atacar la base d'Al Qaeda, amb el permís del seu govern. El fet que quatre terroristes escapessin indica que l'operació no es va fer bé. El perquè d'aquest fet no el podem saber. La resposta dels jihadistes era, per contra, ben previsible. El fet que els assassins material de Germaneau hagin estat membres d'Al Qaeda alliberats cedint al xantatge d'un segrest anterior, és un clar exemple del camí al que porta cedir a les exigències dels jihadistes. Ara cal veure quina serà la resposta de França. Podem apostar que serà molt dura, contundent, que el missatge "si segrestes un francès ets mort", arribarà fins on calgui. Així actua habitualment la República francesa. De fet, a Somàlia ha funcionat.
La fermesa absoluta en la lluita contra el jihadisme global és imprescindible per a vèncer. Si estem en guerra, cal seguir les regles d'aquesta, encara que l'enemic no ho faci. En una guerra, és lícit bombardejar campaments enemics i matar els seus líders militars i polítics. Aquest és el missatge que han d'entendre els jihadistes, però també cal que l'assumeixin i el defensin els governs, i la població, dels països democràtics.

Envia'm per correu  |  Veure en PDF