A continuació publiquem una carta d’un agent dels Mossos d’Esquadra en relació a la concentració de protesta del dia 19 davant la seu d’Interior:
Ben segur que veure les imatges de la concentració reivindicativa davant la seu d’Interior ahir, convocada pels sindicats representatius i la plataforma MOSS.O.S a molts de nosaltres ens ha provocat reflexions i sentiments en els que ben segur coincidirem.
Les imatges mostraven suposats “companys” amagant-se encaputxats i amb la cara tapada, i no era per temperatures gèlides ahir a Barcelona. Per instants podíem pensar que es tractava dels qui a les manifestacions habitualment s’enfronten violentament als companys de les ARRO i la BRIMO. No era així. Saber que es tractava de mossos d’esquadra ens provocà tristor, decepció i vergonya. Ens fa sentir ben allunyats d’aquestes actituds. El més greu però és que els organitzadors de les mobilitzacions, sobretot els que han estat elegits en unes eleccions sindicals, ho permetessin. Aquelles imatges ens allunyen encara més d’aquells sindicats, als que ben segur molts encara hi som afiliats (ben segur que per poc temps).
A més dels encaputxats, les imatges ens mostraven els qui, totalment exaltats, com també passa en concentracions i manifestacions a les que més d’un i una de nosaltres hem hagut d’assistir estant de servei que, passats de voltes, cridaven ben fort els insults més gruixuts del seu diccionari. També podia tractar-se dels típics exaltats amb que sempre ens podem trobar.
Molts dels qui en un principi vam participar en anteriors mobilitzacions, malgrat els dubtes que teníem sobre la plataforma MOS.S.O.S, vam decidir deixar de tornar a participar-hi el dia que part dels companys i companyes manifestants aplaudien aquells qui l’1 d’octubre van exercir la violència contra els nostres conciutadans per voler exercir un dret bàsic com és el de votar.
Segurament el nombre de concentrats ahir no sigui representatiu dels més de 16.000 que som. Però són els que surten a les TV, als diaris, i a les xarxes socials. Les accions com les d’ahir ens recorden les de Jusapol i ens fan pensar en com, ben segur, seran munició per a aquells a qui sempre ha fet nosa la Policia de Catalunya. Per a aquells que voldrien intervenir-nos i fins i tot fer-nos desaparèixer. Mai van pair que siguem allò que som avui: una Policia integral. Ens volen captius.
Veure sortir els representants d’Interior al Consell de Policia, protegits i escortats per la Brigada Mòbil i ARRO no eren escenes agradables, però un podria considerar que, tot i així, va amb el sou. El menyspreu històric que els successius equips d’Interior, i abans Governació, han demostrat pels drets del treballadors públics, i sobretot pels del mossos d’Esquadra (i també pels bombers), ens ha portat on som. El menyspreu que els successius Governs (CiU, ICV, PSC, ERC, PdCat) han demostrat, ens ha dut a uns sindicats que s’han vist sorpresos per un moviment para-sindical, al que ningú ha votat en unes eleccions i que ben segur presentarà candidatura a les properes. Ha portat a uns sindicats posats en dubte per molts de nosaltres, amb alliberats que n’han fet de l’alliberació el seu mode de vida. Alliberats que fa anys, molts anys, no es posen l’uniforme.
Els qui ahir, escortats, sortien del Departament confirmen amb la seva inacció allò que sentim molts mossos: la manca de lideratge, de direcció, d’abandonament. Que no es creuen allò que diuen de la Policia com un dels eixos fonamentals del país, sigui aquest autonòmic, federal, confederal o autonòmic. Sigui eix d’allò que els catalans, democràticament i lliure, vulguem.
Del conseller Buch (i del seu equip) poca cosa hi ha a dir. Mala peça te al teler. Però ha de saber que els funcionaris no som tan difícils de contentar. Ben segur sap que , fins i tot entre molts dels qui ahir li obstaculitzaven la sortida, a banda del sou i la seguretat en el lloc de treball, els treballadors públics catalans, malgrat les retallades, sempre hem mantingut un elevat grau de compromís i esperit de servei envers els nostres conciutadans.
Però tot te un límit. Aquest límit és el menyspreu i la manca de respecte envers aquesta servidors públics que ell i el seu equip, com els antecessors, demostren.
Així no Conseller. Així no President.
Acabo aquesta llarga carta amb més tristor que quan l’he començada, i us convido a la reflexió i al debat tranquil i respectuós. Parlem-ne amb respecte i tranquil.litat als diferents grups, escamots i unitats. Mentre estiguem fent cafè, patrullant o descansant del servei estàtic. Preguntem-nos si actituds com les que ahir vam veure s’ajusten a la Policia a la què ens sentin orgullosos de pertànyer. Com vaig sentir dir fa anys a un comandament: “no treballem de mossos d’esquadra, som Mossos d’Esquadra”. Jo afegiria: som policies de Catalunya.
Dues coses per acabar. Pel que fa als sindicats actuals i la seva manera de fer, ben aviat hi haurà noves eleccions. No ens quedem a casa i votem. Esperem també que apareguin nous sindicats i noves formes de sindicalisme, diferents i allunyades d’allò que no ens agrada i que des del sofà critiquem.
Recordem, com deia Jesús Maria Rodés, antic director de l’EPC, que “la Policia és la força tranquila de la intel·ligència,
