Carles Mundó: “La foto del 17-A”

Comparteix!

En un article a la Vanguardia Carles Mundo denuncia  en relació al 17-A  que un any després d’aquest “Cap autoritat ha donat explicacions, i el més sorprenent és que els principals ­partits polítics tampoc no exigeixen saber què ha passat i rebutgen crear una comissió d’investigació al Congrés”.

 

A continuació el reproduïm íntegrament:

Quan hi ha algun succés greu que ens commociona, tots recordem el que estàvem fent en aquell moment. La casualitat em va fer viure els atemptats gihadistes de Barcelona i de Cambrils, que van provocar la mort de 16 persones innocents i més de 100 ferits, com a membre del Govern de Catalunya, al capdavant de la Conselleria de Justícia. Aquella tarda del 17 d’agost del 2017 esgotava els pocs dies de vacances que tenia quan, cap a les cinc de la tarda, va començar a sonar el telèfon. Una furgoneta havia atropellat les persones que passejaven per la Rambla de Barcelona i es donava per suposat que hi havia un nombre important de víctimes.

El president de la Generalitat va convocar d’urgència una reunió de crisi a ­Palau. Juntament amb el president, hi érem el vicepresident, l’alcaldessa de Barcelona, els consellers d’Inte­rior, de Justícia, de Salut i d’Exteriors, entre d’altres, a més del major dels Mossos. En aquell moment començaven quatre dies frenètics per ges­tionar una situació complexa, carregada d’emocions i sentiments, que ja obria els informatius de tot el món. Es posava a prova la capacitat de la policia i dels sistemes d’emergències per gestionar el més immediat, però també s’activaven tots els mecanismes per identificar i, si era el cas, repatriar les víctimes, mantenint un contacte permanent amb múltiples ambaixades i consolats.

A la nit, seguint l’evolució dels fets des del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya, amb el major Josep Lluís Trapero i el conseller Quim Forn al capdavant vam tenir coneixement dels fets de Cambrils, passada la una de la matinada. Va ser una nit llarga. A aquella hora també van arribar el jutge i el fiscal de l’Au­diència Nacional encarregats de la instrucció de la causa dels atemptats.

Durant el cap de setmana, la bona feina dels metges forenses del Departament de Justícia va permetre identificar totes les víctimes en 48 hores i, en coordinació amb les autoritats judicials, es van poder lliurar els cossos a les famílies. La setmana va començar amb els actes de record i els funerals. En nom del Govern de Catalunya vaig assistir a les cerimònies celebrades a Rubí, a Barcelona, a Vilafranca del Penedès i a Sant Hipòlit de Voltregà. Els silencis, el dolor i les llàgrimes d’a­quells comiats van ser, segurament, els moments mes tristos, el que més recordo d’aquells dies negres. I a tots se’ns va glaçar el cor quan, molts pocs minuts abans del funeral del Pablo, el noi assassinat a la Zona Universitària, vam tenir notícia que, a pocs quilòmetres, a Subirats, els Mossos havien abatut el seu assassí i conductor de la maleïda furgoneta de la Rambla.

Passat l’impacte emocional dels primers dies, i a mesura que s’anaven coneixent nous detalls de la investigació, sorgien moltes preguntes, algunes de difícil resposta. Ha passat un any i encara perviu la incredulitat davant el procés de radicalització dels joveníssims terroristes reclutats a Ripoll. Els múltiples mecanismes de prevenció de l’amenaça gihadista no han estat suficients ni aquí ni a molts altres ­països que també han sofert atacs terroristes. El risc zero no existeix, però és important saber que davant d’un nivell d’alerta de 4 sobre 5 els esforços dels Mossos d’Esquadra i de la resta de cossos policials són ingents. Més d’un terç de les hores de treball dels Mossos es dediquen a aquesta qüestió i s’estan desenvolupant plans d’actuació per detectar conductes compatibles amb la radicalització en presons, escoles i centres de salut.

Passat un any, encara queden moltes preguntes sense respondre. La més inquietant, per ara, és conèixer quines eren les relacions entre el que va ser imam de Ripoll, considerat l’autor intel·lectual dels atemptats, i els serveis d’intel·ligència espanyols. Cap autoritat ha donat explicacions, i el més sorprenent és que els principals ­partits polítics tampoc no exigeixen saber què ha passat i rebutgen crear una comissió d’investigació al Congrés.

En vigílies del primer aniversari del 17-A hem assistit a ­polèmiques sobre el protocol en els actes commemoratius per veure qui sortia a la foto. La immensa majoria de ciutadans, quan pensem en aquells ­dies negres d’agost, recordem so­bretot les víctimes i les seves fa­mílies. I també reconeixem la bona tasca que van fer servidors públics com el ­conseller d’Interior, Quim Forn, i el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, avui injustament perseguits. No sortiran a la foto, però sempre tindran el nostre afecte, la nostra gratitud i el nostre reco­nei­xement. Com a país vam saber estar a l’altura.

La Vanguardia 16-8-2018