El conseller Jordi Jané tenia clar des de l’afer de De Alfonso que calia «fer neteja» al Departament d’Interior de possibles infiltrats d’aquest i sobretot del propi director general de la Policia, Albert Batlle, anteriorment adjunt de De Alfonso a la Sindicatura de Comptes.
El conseller Jané sabia que el desprestigi de Batlle era generalitzat en el si del cos dels Mossos d’Esquadra i el duo Batlle-Trapero no feia més que ampliar l’escletxa entre el Departament i els professionals de la seguretat pública.
Tot i així, Jané no va voler escoltar a aquells que li demanaven un canvi radical en la cúpula dels Mossos ja que a la Secretaria General, als Bombers i a Protecció Civil tot funcionava correctament. El que calia era enfortir i cohesionar el Departament d’Interior. El càncer a extirpar era Albert Batlle.
El cessament de Batlle ha provocat la reacció de tota la caverna comunicativa unionista i dels principals partits unionistes que l’han volgut convertir en una espècie de màrtir-heroi quan en realitat no és més que un mediocre funcionari que hauria aconseguit posicionar-se gràcies al seu valedor davant d’Artur Mas, Quico Homs.
